Cercador

Llista categories

La musa

Un relat de: Olga Cervantes

Tot d’una, comença la realitat dels teus petons, encara que no sé quan m’he inventat aquest sabor. Em dol la teva absència, que em diguis que després vindràs, en lloc de dir que ja estàs venint. Així dons, m’entretinc fent voltes per la galeria, olorant la flaire de les teles encara humides. Un títol em crida l’atenció, “Natura Morta” i em pregunto qui l’haurà mort. De la taula estant penja el coll inert d’un ànec. En canvi, les fruites que l’envolten llueixen com estrelles, no n’hi ha cap de matxucada, la veritat és que no semblen mortes, les molt agraciades. Però la festa és a l’angle inferior esquerre, on les passions s’aclaparen, on la xocolata regalima i la nata embafa. Per acabar, una daga amb incrustacions de pedres precioses sembla il•luminar la taula. En la contemplació del quadre, m’ha passat la tarda volant i encara no entenc el perquè de la mort de l’ànec, la perfecció de la fruita, la preparació de les postres abans de l’àpat. No comprenc el perquè de tantes pedres precioses en una daga punyent. Tampoc la foscor que, com una pupil•la de gat, embolcalla la taula. Però a la fi, entra l’artista del meu cor: un pintor de Montmartre, que ha arribat al Passeig de Gràcia buscant nous horitzons i ha descobert la Barcelona amagada. Ni sostre, ni bar, ni abraçada. Ara només té son, fum a les mans i alcohol a les entranyes. Però ha despertat i ara, duu una daga que sembla connectar amb la del quadre. No em veu, ni a mi, ni a una vigilant miop que s’esglaia, de moment no em necessita. Fa un forat al bell mig del “Natura Morta”, deixant només la foscor del quadre. Enrotlla la tela com si fos una crep de mantega i la devora tal com Enees va devorar les taules. Ja no té son, ara té gana. No ha trobat un bar, ha trobat la seva creació que li acoloreix les galtes. I, quan la vigilant es posa a plorar, jo ja m’he projectat, seguint aquell forat negre que l’artista ha deixat a l’eternitat.

Comentaris

Afegir comentari

Enhorabona[Ofensiu]
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 07-02-2020
Benvolgut / benvolguda relataire:

Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del X Concurs ARC de Microrelats "Aniversari" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, tan aviat com et sigui possible, ens facis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ RECULL ANIVERSARI, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

Cordialment,

Comissió de Concursos - ARC

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

TEXT AUTORITZACIÓ

En/na .........................................................................................................

amb DNI. número ......................................................................................

i nick/pseudònim relataire ......................................................................................

AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

seleccionat del mes de ..............................................................................,

del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Aniversari” que s’editarà a finals de 2020.
on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat al concurs).
Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

Data .......................................
Escrit amb pinzell...[Ofensiu]
Nil de Castell-Ruf | 23-01-2020 | Valoració: 10
Una natura morta també rep, en català, el nom calcat del castellà "bodegó". Però estic encaparrat a fer servir el mot "natura en repòs" com fan altres llengües europees. L'art com bé palesa el teu excel·lent relat és el resultat de l'estat d'ànim de l'artista. Si entres en el meu espai de R.C veuràs que hi tinc tot un reguitzell de cites i n'hi ha una que em ve com anell al dit per a il·lustrar el teu lluminós i poètic relat: - La poesia és l'evidència de la vida. Si la teva vida crema bé, la poesia només serà cendra. ( Leonard Cohen, poeta canadenc). Gràcies Olga! Per fer-nos passa una bona lectura. Nil
La gana[Ofensiu]
Montseblanc | 19-01-2020
Veig que l'art no sols alimenta l'esperit... Aquest pintor que no té res (diuen que així surten les millors obres) troba una bona menja en el seu propi quadre. I queda el forat negre que tot ho xucla... El món dels artistes de vegades és així de surrealista, com tan bé expliques al teu relat (pobret ànec!).
L'art amagat[Ofensiu]
Aleix de Ferrater | 17-01-2020 | Valoració: 10
La Barcelona que no es veu gaire, que existeix, que cada cop augmenta més i més, no sé si per millorar o per plorar. Un relat poètic cent per cent, amb una pintura per llepar-se'n els dits... o no. Petonets!
Aleix

l´Autor

Olga Cervantes

43 Relats

250 Comentaris

37524 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Afegir a preferits

Biografia:

Nascuda a Barcelona fa uns anys, he viscut gairebé sempre a l'Hospitalet de Llobregat, però la meva etapa literària va començar al Poblenou. Es veu que el mar m'inspira. Potser, algun dia faré arribar el mar fins la muntanya.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >