El secret del Pare Noel

La Nina té els ulls grisos com la ciutat on viu, un caràcter introspectiu que es dissipa quan li fan l’ull viu i els cabells ondulats com les onades del mar. A més, és miop i encara que només té cinc anys, li agraden els misteris, els desitjos i els secrets escandalosament guardats. Enguany, l’àvia no l’acompanya a portar la carta al rei Melcior, el seu rei preferit. És morta, li ho ha dit el pare. Bé, el papà li ha explicat que la iaia se’n ha anat a jugar amb els angelets, però ella ho ha entès perfectament. Així, que ara, agafada de la mà del pare, camina per uns Grans Magatzems, cercant a un tal Pare Noel, del que l’àvia mai li havia parlat, per entregar-li una carta on ha escrit un secret. La Nina gaudeix de totes les explicacions; les del pare. perquè s’ajup a la seva alçada i així, ella, li pot veure la cara tan maca. Encara que també s’ho passa pipa quan li narra històries caminant a grans gambades. Li diu que l’estima tant com d’aquí a la lluna amb bitllet d’anada i tornada. Que divertit és jugar a fer les passes llargues! Mirar amunt i sentir les pessigolles d’una rialla. Els relats de l’àvia li resulten fascinadors. La veu rovellada, la dansa dels dits col•locant les figuretes de manera màgica. De sobte, apareix l’estel de cua llarga que cada any porta als Reis a fer una cavalcada. Després, neix un nadó rialler que només porta bolquers. I si la Nina pregunta com és que no té fred, l’àvia diu que no, perquè l’amor l’empara. I quan ja està tot parat, fins i tot, ànecs, peixos, rius i muntanyes, sorgeix del no-res un bell àngel que custodia un secret amb una espasa. Tot d’una, el pare li assenyala un home vestit de vermell, amb una barretina molt rara. La Nina agafa la carta que li guardava el pare i d’una revolada es troba asseguda a la falda d’una panxa ampla. Té un desig, per a Pare Noel, que li porti la carta a Melcior, el de la barba blanca.