Passadís de caritat

Un relat de: Olga Cervantes

Sota aquesta llosa de cementiri i de mort brollen les aigües fosques que m’esmicolen el cor. Regurgita la saba amarga de milers i milers de flors, esquitxant-se el llogarret de la mala digestió. Adéu-siau aigües fredes que heu passejat pel meu cos i quan trobeu la meva germana, feu-li, per caritat, un petó.





Comentaris

  • Està ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 07-10-2018 | Valoració: 10

    ... molt ben construït i són poques paraules però expressivament molt contundents.



    Sergi : )

  • Un petó[Ofensiu]
    kefas | 28-05-2018

    Quan no entenc una composició em fixo en els adjectius majoritaris: fosques, amargues, fredes. Els substantius i verbs no són més engrescadors, cementiri, mort, esmicolar. Al final, com un estel en la foscor, llueix un petó. A la germana morta. Un petó compassiu, de fer meu el teu patiment, per a tu. És així ?

  • endavant![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-05-2018 | Valoració: 10

    Un breu relat que valoro pel desig de continuar endavant, malgrat una amargor que corre per les venes. El desig de caritat envers l'altre, segur que triomfarà. Una forta abraçada!

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Olga Cervantes

Olga Cervantes

43 Relats

250 Comentaris

35167 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Nascuda a Barcelona fa uns anys, he viscut gairebé sempre a l'Hospitalet de Llobregat, però la meva etapa literària va començar al Poblenou. Es veu que el mar m'inspira. Potser, algun dia faré arribar el mar fins la muntanya.