Cercador
Passadís de caritat
Un relat de: Olga Cervantes- Compartir:
Sota aquesta llosa de cementiri i de mort brollen les aigües fosques que m’esmicolen el cor. Regurgita la saba amarga de milers i milers de flors, esquitxant-se el llogarret de la mala digestió. Adéu-siau aigües fredes que heu passejat pel meu cos i quan trobeu la meva germana, feu-li, per caritat, un petó.
Comentaris
-
Està ...[Ofensiu]Sergi Elias Bandres | 07-10-2018 | Valoració: 10
... molt ben construït i són poques paraules però expressivament molt contundents.
Sergi : ) -
Un petó[Ofensiu]kefas | 28-05-2018
Quan no entenc una composició em fixo en els adjectius majoritaris: fosques, amargues, fredes. Els substantius i verbs no són més engrescadors, cementiri, mort, esmicolar. Al final, com un estel en la foscor, llueix un petó. A la germana morta. Un petó compassiu, de fer meu el teu patiment, per a tu. És així ?
-
endavant![Ofensiu]Aleix de Ferrater | 21-05-2018 | Valoració: 10
Un breu relat que valoro pel desig de continuar endavant, malgrat una amargor que corre per les venes. El desig de caritat envers l'altre, segur que triomfarà. Una forta abraçada!
Aleix
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor
41 Relats
242 Comentaris
32159 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90