Cercador
Passadís de caritat
Un relat de: Olga Cervantes- Compartir:
Sota aquesta llosa de cementiri i de mort brollen les aigües fosques que m’esmicolen el cor. Regurgita la saba amarga de milers i milers de flors, esquitxant-se el llogarret de la mala digestió. Adéu-siau aigües fredes que heu passejat pel meu cos i quan trobeu la meva germana, feu-li, per caritat, un petó.
Comentaris
-
Està ...[Ofensiu]Sergi Elias Bandres | 07-10-2018 | Valoració: 10
... molt ben construït i són poques paraules però expressivament molt contundents.
Sergi : ) -
Un petó[Ofensiu]kefas | 28-05-2018
Quan no entenc una composició em fixo en els adjectius majoritaris: fosques, amargues, fredes. Els substantius i verbs no són més engrescadors, cementiri, mort, esmicolar. Al final, com un estel en la foscor, llueix un petó. A la germana morta. Un petó compassiu, de fer meu el teu patiment, per a tu. És així ?
-
endavant![Ofensiu]Aleix de Ferrater | 21-05-2018 | Valoració: 10
Un breu relat que valoro pel desig de continuar endavant, malgrat una amargor que corre per les venes. El desig de caritat envers l'altre, segur que triomfarà. Una forta abraçada!
Aleix
l´Autor
43 Relats
250 Comentaris
37523 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90