Plenamar

Una nit més s’apropa per compartir la nostra solitud. Duu la xafogor enganxada a la pell i sap que els meus llavis li refredaran el cos.
Es desprèn de la roba amb cura i lentitud com en un ritual provocador. S’asseu, m’observa i, confiada, s’ajeu damunt la sorra encara calenta de l’astre diürn.
Avanço cautelós, amb timidesa. Li llepo els dits dels peus, retrocedeixo, i enfilo un cop més cames amunt en un moviment sincopat. A cada glop ella s’estremeix, obre les cames i dels seus llavis surt un gemec inaudible. Coneix els meus moviments, però simula la sorpresa com una verge inexperta. Davant aquell cos ofert sense pudor, em sento valent i segueixo amunt. El rastre humit i salobre li fa palesa la fam de la meva llengua. Prem una cuixa contra l’altra mentre espera el darrer moment per obrir-les, deixar-se acaronar el pubis i permetre’m entrar més enllà dels límits permesos. S’estremeix, gemega en silenci, s’allibera de la vergonya femenina. Friso per atènyer els mugrons turgents que rebaten la gravetat de la mare terra. Soc el seu amo i senyor junt amb l'arena que dibuixa el seu contorn sinuós. Beso delerós aquell cos assedegat que es vincla en cada nou embat, àvid d’inundar uns llavis esbatanats com la flor més mancada de vida. Només temo ofegar-la amb la passió que empeny la meva bravor panxa amunt, fins a xopar-li els cabells tallats ran de nuca. Els membres laxos al llarg del cos indiquen la plenitud de l’orgasme intern. Em retiro en una darrera onada i admiro la seva bellesa saciada, una nit més, pels meus líquids salabrosos davant la mirada envejosa de la senyora de les hores...
Finit el seu panteix, despullada i serena, és ella qui avança mar endins i segella el compromís pactat. Es capbussa. Li rento la sorra i en tasto la sentor. L’abraço sencera mentre ronseja panxa enlaire sota la mirada de la lluna, sabedora que mai podrà gaudir del meu tacte. El meu clímax és romandre quiet durant el repòs del cos voluptuós de l'amada més tímida i experimentada que em cerca les nits sense llum.