Plenamar

Un relat de: marialluïsa

Una nit més s’apropa per compartir la nostra solitud. Duu la xafogor enganxada a la pell i sap que els meus llavis li refredaran el cos.
Es desprèn de la roba amb cura i lentitud com en un ritual provocador. S’asseu, m’observa i, confiada, s’ajeu damunt la sorra encara calenta de l’astre diürn.
Avanço cautelós, amb timidesa. Li llepo els dits dels peus, retrocedeixo, i enfilo un cop més cames amunt en un moviment sincopat. A cada glop ella s’estremeix, obre les cames i dels seus llavis surt un gemec inaudible. Coneix els meus moviments, però simula la sorpresa com una verge inexperta. Davant aquell cos ofert sense pudor, em sento valent i segueixo amunt. El rastre humit i salobre li fa palesa la fam de la meva llengua. Prem una cuixa contra l’altra mentre espera el darrer moment per obrir-les, deixar-se acaronar el pubis i permetre’m entrar més enllà dels límits permesos. S’estremeix, gemega en silenci, s’allibera de la vergonya femenina. Friso per atènyer els mugrons turgents que rebaten la gravetat de la mare terra. Soc el seu amo i senyor junt amb l'arena que dibuixa el seu contorn sinuós. Beso delerós aquell cos assedegat que es vincla en cada nou embat, àvid d’inundar uns llavis esbatanats com la flor més mancada de vida. Només temo ofegar-la amb la passió que empeny la meva bravor panxa amunt, fins a xopar-li els cabells tallats ran de nuca. Els membres laxos al llarg del cos indiquen la plenitud de l’orgasme intern. Em retiro en una darrera onada i admiro la seva bellesa saciada, una nit més, pels meus líquids salabrosos davant la mirada envejosa de la senyora de les hores...
Finit el seu panteix, despullada i serena, és ella qui avança mar endins i segella el compromís pactat. Es capbussa. Li rento la sorra i en tasto la sentor. L’abraço sencera mentre ronseja panxa enlaire sota la mirada de la lluna, sabedora que mai podrà gaudir del meu tacte. El meu clímax és romandre quiet durant el repòs del cos voluptuós de l'amada més tímida i experimentada que em cerca les nits sense llum.

Comentaris

  • Sota la mirada de la lluna[Ofensiu]
    Prou bé | 25-06-2021

    Un relació amorosa extraordinària i tan ben explicada que la sensualitat envaeix els sentits en llegir. Amb total cordialitat

  • Molt sensual[Ofensiu]
    TerricheT | 18-03-2021

    El mar pot ser un amant dolç,o perillós, i tu ens parles d'aquella relació calmada, i ens ho fas veure en el ritme que s'imposa a la lectura, pausada. Bona tria de paraules que agermanen cos, ànima i líquid, llengua i salobre.

    Molt ben escrit, ens ho fas viure.
    Sempre m'havia agradat banyar-me de nit, quan estiuejava a la vora de la mar, allí pel Maresme. Ara, terra endins, l'enyoro sovint l'onatge, aquell ritme que tu ara m'has fet reviure.

    I gràcies pels teus comentaris tan engrescadors.
    Ens anem llegint.

  • Poètic[Ofensiu]
    fesolmenut | 18-03-2021 | Valoració: 10

    Molt poètic i sensual. Tot el relat t'embolcalla i no perds la sensació d'estar en un somni en tot moment. Molt encertada la tria lèxica i l'ambientació. Felicitats.

  • fi i sensual[Ofensiu]
    Homo insciens | 18-03-2021

    Un joc fi i sensual amb la mar. M'ha agradat molt com ho expresses i l'ambient que crees.

  • Una delícia[Ofensiu]
    Canela fina | 14-03-2021 | Valoració: 10

    Quina delícia de relat ens regales... M'encanta. El ritme, la sensualitat... Un bocinet de cel, gràcies :)

  • Enhorabona[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: