Pepe

M'ha agradat aquest relat que empatitza amb el Pepe... que molt bé podria ser que arribéssim a ser-ho.
El context que ens fas a l'inici es molt bó, ens posa en situació d'una manera lògrobe i trista i al final, també fa de mirall: dos rostres que es miren i ella pot reflectir la tristesa d'ell. Bon relat.
T'envio el meu agraïment per comentar el meu relat sobre la genialitat i l'esperança: jo també crec, encara que sigui un tòpic, que les persones que tenen un problema de salut mental tenen una sensibilitat especial, per això compsen la realitat que d'altres no percebeixen i tot sovint, poden mostrar una major vulnerabilitat.
Una salutació molt càlida!
Romy Ros ;)

“Els anys pesen i punxen i tallen i són la intempèrie que ens cau des de dins i contra la que no hi ha resguard possible.”

Brutal, kefas, molt millor que tot el meu relat sencer.
De vegades, hi ha coses que fa mal escriure-les. Gràcies per fer-ho.

Els anys pesen i punxen i tallen i són la intempèrie que ens cau des de dins i contra la que no hi ha resguard possible. Els ginys que ens permeten ballar i abraçar, freds i sense vida, criden, al cap dels anys, que tota la llum que poden esperar és la d’un pudent, humit i fosc garatge.

Gràcies, pel teu amable comentari al meu poema "Cauen les estrelles" i per dir-me que és "preciós" i que té un ritme molt bo per a llegir-lo.
Una abraçada.
Perla de vellut

per la realitat descrita de dues vides que coincideixen en el temps però amb diferents velocitats. Plena de dificultats en el cas d'en Pepe, buida de contingut rellevant en el d'ella. No obstant, una realitat patent en el nostre dia a dia, qui no coneix un Pepe?
Descriure la tristor és un repte, perquè és molt fàcil caure en la carrincloneria, en la llagrimeta fàcil, en carregar tinta en desgràcies alienes per commoure el lector. La Montseblanc s'escapoleix d'aquests paranys i surt victoriosa de transmetre la realitat colpidora d'un home vell sense recursos que podria ser el mirall del nostre futur.
Ens felicitem per la plasticitat de la teva ploma!

Molt ben escrit l'ambient i la situació. En Pepe, molts serem Pepes més aviat o més tard troba amb un noia l'empatia que necessita. Em sembla que no t'havia comentat mai, però et tornaré a llegir perquè m'ha arribat endins la teva història.

Gràcies per comentar-me el poema de l'escala d'emergència...i és que per raons familiars vaig estar uns dies a N.Y. i em va sorgir aquest petit poema de la idea: oh si tingués una escala d'emergència en alguns moments!!! M'ha agradat perquè veig que t'ha arribat el meu sentir. Empatia?

Molt ben escrit l'ambient i la situació. En Pepe, molts serem Pepes més aviat o més tard troba amb un noia l'empatia que necessita. Em sembla que no t'havia comentat mai, però et tornaré a llegir perquè m'ha arribat endins la teva història.

Gràcies per comentar-me el poema de l'escala d'emergència...i és que per raons familiars vaig estar uns dies a N.Y. i em va sorgir aquest petit poema de la idea: oh si tingués una escala d'emergència en alguns moments!!! M'ha agradat perquè veig que t'ha arribat el meu sentir. Empatia?

Jo tinc trenta anys menys que aquest avi, podríem dir que estic lluny de la situació que ell viu i pot ser que ni tan sols arribi a la seva edat, però l’empatia, paraula relativament nova per a un sentiment antic, em porta pel camí de l’amargura.

Trist relat sobre decadència. La veïna es preocupa de coses amb poca importància; en veure la cara d'en Pepe se n'adona de la veritat; se n'adona potser del que li espera; en Pepe és un mirall, et torna la teva imatge.
Trobo que està molt ben escrit, que t'ensenya les coses sense dir-les, però el significat em sembla patent.

La fiblada és sorprent. Si el Pepe li va dir a la veïna "faig un vol", és que hi ha un paral.lelisme entre el dos. Molt bé relatat. Tal volta Podries fer una novel.la sobre aquest assumpte. "Que detallista des de principi a la fi". M'ha agradat.
Gràcies pel teu amable comentari "A cor obert on la sensibilitat es despulla d'artificis".
Una abraçada...
Perla de vellut

El primer paràgraf el trobo fantàstic:llamps, ganivets, gases, esbufecs, por...creen una sensació que a mi m'ha entrat no pel cap sinó per l'ànim. La resta ho acaba d'explicar tot.
Molt bé.