Nanos VI

Diàleg entre dos companys de feina, l'últim dia abans de Nadal:
- Xaval, que el conyàs familiar et sigui lleu.
- Serà el primer any sense la mare, i soparé sol.

Aquest any sí:
Aquest any sí que no em penso proposar ser millor. Em proposo donar el millor del tal com sóc.

Tan propers!
Veure'l disponible al xat li feia companyia. Tenia l'esperança que algun dia la clicaria. Ell, pensava el mateix.

Vell amant:
Corria el rumor que el vell pescador havia mort.
L'àvia, en divisar la seva barqueta, sentí com mai l'excitació del mar.

Festa sense sucre:
Mentre la canalla escurava les grans tasses, la Dolça se'ls mirava amb regalims de xocolata als ulls.

Vells dissidents:
Insistim a l'avi d'instal·lar-li la TDT abans de l'apagada.
Ens repeteix que ell i els seus anàlegs s'extingiran primer.

Al tren:
Enfront, una parella s'escriu als llavis, en un joc a dos.
Jo, anoto paraules al blanc. El meu joc viciós.

Mentider compulsiu:
Va creure que, amb la mentida, controlaria la seva vida.
Després d'enganyar la malaltia, tornà a somriure.

Timidesa:
De nit, porta ulleres de sol per no veure la lluna.
A l'alba, l'estel major la sorprèn sense escut.

Mare, per què plou?
- Són els àngels que ploren per un nen que no juga.
- Els àngels no existeixen.
- I tu, què ets, vida?

Anit:
Embolcallada en el llençol estès a la llum de la nit, t'oloro.
Vestida de tu, m'adormo sobre l'ombra d'ahir.