Amiga

Un relat de: jacobè

Amiga, ets temps no definit de records i de somriures. El quadern ple d'errades i els dibuixos que des del marge animen els textos avorrits. Ets la bata guixada i l'uniforme gris. Amiga, ets en tots els meus objectes infantils.

Amiga, el sorral s'ha fet gran. El mar mira les púbers que es perden per l'arena flamant de preguntes. Ens aliem a l'odi i l'enveja d'uns cossos que es transformen durant un temps massa llarg. Fantasia i bogeria determinen la nostra amistat. Enemigues de la nova identitat.

Amiga, m'han dit que també jugues a nines que ploren de veritat. Sento l'eco de les veus escolars: riures i crits, assaig del què encara no sabíem. Encalmo la nena amb el conte que llegíem en secret.

Amiga, em faré la cabana a la vora del foc i guardaré un lloc a la vella confident, que no em visitarà fins el darrer dia de fred.




Comentaris

  • De tan en tan[Ofensiu]
    Leela | 17-11-2009 | Valoració: 10

    m'agrada passar pel teu racó i deixar-me endur per les dolces paraules que tan sàviament estimulen els més profunds sentiments.
    Ho solc fer a les nits, quan hi ha silenci, perquè els teus escrits s'han de llegir acompanyats del silenci de la nit i anar-se'n a dormir amb ells i pensar que són petites càpsules que esclaten al voler ser assaborejades i deixen anar tot d'espurnes perceptibles només quan és fosc i la màgia gosa treure el cap quan ningú la mira.

    Enhorabona i que aquesta capacitat per fer màgia perduri molt de temps en tu i més enllà de tu perquè segur que la sabràs transmetre molt més enllà del temps.

    Una forta abraçada!

    Ps. m'agrada la nova imatge que acompanya el teu nom, m'agrada moltíssim...

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    nuriagau | 27-04-2009 | Valoració: 10

    Un text entranyable escrit en una prosa poètica impecable.

    És una record d'una amiga d'infantesa i d'adolescència. Es nota que ets coneixedora de les realitats que es viuen en aquestes etapes de la vida.

    Felicitats per aquest text!

    Núria