Enyorança abans de marxar

Un relat de: AnNna

Perduda en un món que no és el meu,
envoltada d'hamburgueses i gelats amb tones de caramel,
enyorant-te.

Sola davant un mar gegant,
habitat per peixos amb talles XXXL i panxes grans,
enyorant-me.

Quieta al mig d'un moviment constant,
sentint la remor de fons d'un anglès estrany,
enyorant-vos.

Tres mesos en un univers tot nou,
agafar forces, trencar la closca i sortir de l'ou,
i enyorar-ho.


Enyorar-te a tu,
enyorar-me a mi,
enyorar qui sóc quan sóc amb tu.
Enyorar les bogeries de la senyora dels cabells roses,
enyorar els Gringos, enyorar-les a totes.
Enyorar aquells qui em cuiden,
els que em veuen cada dia,
enyorar la família.
Enyorar el poble, els carrers, la terra,
la VIDA.


Enyorar-ho tot quan sigui allà,
i ja enyorar-ho ara, abans de marxar.

Comentaris

  • Ostres!![Ofensiu]
    Annalls | 25-01-2013

    Et recomanaré a la meva filla que te 15, però quants en tens tu? Em deixes bocabadada, i saps son les deu i encara no m'he dutxat i es que això enganxa molt, gent com tu fa que em quedi amb el cul enganxat a la cadira!!
    Anna

  • Enyorar l'enyoraça[Ofensiu]
    ArnAu | 22-06-2008

    M'ha agradat molt la idea d'enyorar-se abans de marxar. Sovint aquest és el moment que un més s'enyora; no ha marxat però tampoc hi és del tot. És la incertesa el que en fa més por.

    Pel meu gust, alguns versos-Quieta al mig d'un moviment constant, sentint la remor de fons d'un anglès estrany- són excessivament costumistes i la rima massa òbvia.

    M'agrada dir el que no m'agrada. És una mica com enyorar-se abans de marxar. Massa sovint els comentaris semblen escrits per mercenaris a sou del mateix autor (poc té a veure amb el text, però volia dir-ho).

    Au doncs segueix escrivint i, sobretot, sigues crítica.

    Estimades,

    ArnAu

  • Anyorança abans de marxar[Ofensiu]
    Melcior | 02-11-2007 | Valoració: 10

    Això és molt fort ,però diu realment el que estimes tot el que és d' aquí .
    No deixis d' escriure .
    Endavant!