Respirant felicitat*

Un relat de: AnNna

Quan et lleves un dissabte al matí nerviosa, jugues una mica a la wii, endreces l'habitació que estava fet una cort de porcs, et dutxes i et vesteixes, reculls més cosetes, te'n vas a comprar quatre coses i tornes cap a casa amb la cortina oberta mirant el carrer tota l'estona.


Quan toquen el timbre i obres la porta i reculls quatre coses més i mires qui xerra pel messenger i escoltes el nou cd dels Pets i cantes i t'emociones i mires fotologs guais i t'estires al llit i fas petons i abraces i fas veure que dorms i pares taula i dines macarrons i et fa pal acabar-te'ls però al final te'ls acabes i menges maduixes.


Quan te'n tornes al llit a fer veure que dorms i a fer més petonets i a jugar amb un tampax i a cagar-te en ell perquè és un timo perquè hauria de fer olor i no en fa i mires més flogs i te'n tornes al llit a estar quieteta una estona i puges a dalt i jugues a la wii i guanyes dues partides a tenis i dues a boxa i la màquina et diu que tens més de 50 anys i sues i te'n vas a baix i et dutxes i te'n tornes al llit a tenir més sessió de petonets i t'aixeques i fas el flog molt de pressa i sense ganes i el resultat no passa del 4.9.


Quan te'n vas a un sopar a la plaça per fer una mica de campanya que sempre va bé i t'asseus a un lloc i després et trasllades al sector jove i rius i rius i rius i mires tios i menges i expliques xafarderies i te n'expliquen a tu i flipes i aplaudeixes al futur alcalde i menges un tros i mig de pastís de llimona i t'aixeques i fas dos brindis: un amb una copa de cava buida i l'altre amb aigua.


Quan tens mal de panxa i t'hi fas massatges i t'aixeques de sopar per anar a casa la Sandra però després dius que te'n vas a casa però després dius que tornes amb la Sandra però després notes que necessites anar a casa urgentment i com que aquella gent se'n va al bar heavy te'n vas cap a casona.


Quan no hi ha ningú a casa i t'estires al llit i descanses perquè tens son i després d'uns quants petonets més arriben els teus pares i no et diuen res i al cap d'una mica et poses el pijama i segueixes fent petonets i saps que en teoria te n'has d'anar a dormir a un altre lloc però t'hi quedes sense importar-te què et diguin i ara dorms i ara no dorms i ara tornes a dormir i ara tornes a despertar-te i així tota la nit.


Quan els teus pares resulta que t'han vist i no t'han dit ni mitja paraula i et lleves i esmorzes una magdalena amb trossets de xocolata i un got de llet condensada i vas fent zapping per tot el canal satélite digital i segueixes fent petonets i et fa pal vestir-te però al final ho fas i engegues l'ordinador i jugues una mica als diamants i te'n vas al llit i t'estires i no dius res i somrius i et sents atrapada perquè la persona a qui intentes fer pessigolles no es deixa de cap de les maneres i t'immobilitza.


Quan truques al teu pare i fas quatre petons més i l'home arriba i es dedica a fer de taxista amb música d'Enya de fons i unes corbes molt marejadores com a paisatge principal, a part del ja típic "cuántos árboles!" fins a un poble petit però bonic a l'altra banda del Montseny.


Quan mentre fas tot el que acabo de dir tens un senyoret al costat que et mira amb cara súpertendra i el mires i somrius i et sents molt tonta molt tonta però també molt bé.


Quan passa tot això, només pots posar-te davant el mirall, mirar-te els ulls i cridar ben fort que ets feliç i que la vida és bonica.

Comentaris

  • Molt divertit!![Ofensiu]
    Sylvia Pires Nuevo | 17-06-2009 | Valoració: 10

    M'ha encantat el text! l'he trobat molt divertit i quotidià! Una abraçada desde menorca!

    Per cert, ja coneixes una altre fan de na marian keyes! m'encanten els seus llibres! els tinc tots!

    oOSylOo

  • Quan un text mereix un 10 sense qüestions[Ofensiu]
    lluisba | 01-06-2008 | Valoració: 10

    Perquè obres l'ordinador i després la web i sense voler ni volar vas a petar en una cosa rodona i ben travada

    Perquè el text transmet una vida que és caòtica en tant que és vida

    perquè s'hi esmenten les coses de cada dia, com els tàmpaxs

    perquè cal ser valent/a per a dir les coses pel seu nom sense que et facin por els noms de les coses, perquè els noms són només noms, però també són coses

    perquè un text així explica i justifica una pila de coses, i de llurs noms de coses

    perquè es demostra per fi i un cop més que n'hi ha prou amb una habitació per a explicar què coi és la pura/puta realitat de la vida humana

  • Deu de ser precios[Ofensiu]
    Roserdeljardi | 31-07-2007 | Valoració: 9

    tindre un dia tan agitat i despres vore que algú t'estima. A vore quan m'arriba l'hora a mi! Ets afortunada... I ho saps, que es el millor.

    Enhorabona!

    Roserdeljardi

  • Gran exercici d'escriptura[Ofensiu]
    angie | 25-05-2007

    Curiosa la manera de redactar. Acceleracions que van afluixant sense que ens adonem. Molt bé, AnNna.
    El títol té tota la intenció oi?. Tanta "i" és un munt de respirs...
    Veig que estàs en un bon moment, aprofita'l i sobretot, respira.

    petons

    angie

  • Una escriptura "diferent".[Ofensiu]
    Jere Soler G | 22-05-2007 | Valoració: 10

    Poques vegades un relat amb tant d'estalvi de comes m'ha agradat tant. És absorbent. Aconsegueixes, almenys en mi, de submergir-me en el teu món, en els teus sentiments, en els petits matissos d'una vida, que agafats per separat semblen petites coses, però que en un conjunt formen un tapís deliciós.
    Has aconseguit que m'enamori d'aquest tapís i que recordi una mica, no... una mica no... que recordi molt, com vivia jo a la teva edat, amb les diferències pròpies de l'època i les circumstàncies, però amb un mateix endins. (Dic endins perquè és una paraula que m'agrada molt encara que a molta gent li fa ràbia).
    I tornant a la manera d'escriure: cal fer-ho molt bé per tal que encadenant tants "i" et surti una expressió tan entenedora, tan propera, que arriba tant al lector (a mi si més no).
    Ja t'ho he dit més d'una vegada, el teu llenguatge és teu, ningú escriu com tu. Conserva el teu estil, que et surt d'una manera natural i espontània, els pensaments que se t'acudeixen són petites distorsions que a ningú més se li acudirien de la manera com se t'acudeixen a tu i en el moment en què se t'acudeixen.
    T'estic lloant la forma. Bo i que hi ha gent que la forma se li'n refot, però la forma és el que sedueix, perquè d'històries en tenim tots, i si te les explica un o te les explica un altre, la cosa canvia molt; raó per la qual queda demostrat que la forma és fonamental. Literatura és forma. Però és que a més és molt difícil separar la forma de les idees. Perquè el teu relat està ple de idees espontànies i banals que són la trama d'una gran pintura.
    De totes maneres sospito que hi haurà gent que no li trobaran el què, a aquest relat. Jo només et dic el que a mi m'ha semblat. Una mena de quadre impossible de traçar per ningú més que per tu, i que aconsegueix transmetre de manera magistral, seductora, i diferent, allò mateix que tu senties quan ho escrivies.

Valoració mitja: 9.75