La inspiració ve amb Renfe (o de com començar a escriure)

Un relat de: AnNna

- Ei, què fas?
- Doncs res, que fa dies se'm va acudir una idea per un relat, i ara mirava de fer aquella estrella del qui, què, quan, on, com i per què.
- Calla! No em diguis que fas aquestes coses!
- Home, clar! Serveix per a desenvolupar millor les idees, per a treballar-les molt més, per a acabar de treure'ls tot el suc que puguin tenir.
- Ai, senyor! Però què em dius, ara! I ara diràs que també fas esquemes amb fletxes i ratlles i cubs i pluges d'idees i altres xorrades vàries, oi?
- Aquestes xorrades, que en dius tu, ajuden a tenir una visió més clara de què volem escriure, centren la prosa i milloren el resultat global.
- Bah, doncs a mi em fan més nosa que servei. Trobo que posar-te a fer una llista d'idees, o un seguit de fletxes cap aquí i cap allà no té cap mena de sentit. Més aviat és fer feina inútil. Si la idea hi és, sortirà sola; si no hi és, no escriuràs res encara que responguis mil preguntes clau.
- Així tu què fas? Escriure tal com ve?
- Sí, està claríssim. Penso una idea i em poso davant el full o la pantalla en blanc. Hi dónes quatre voltes, et ve al cap una frase bonica o frase boom, com en dic jo, i au, a lligar-ho tot al seu voltant.
- Penso que si escrius d'aquesta manera el text queda molt més pobre que si te'l treballes com jo.
- Mira, però és que jo com tu no en sé, no em surt; per més pluja d'idees que faci no escriuré un text que m'agradi.
- Doncs noia, he fet una ullada al que has escrit darrerament i he vist que el teu mètode no et dóna gaires fruits, perquè fa uns tres mesos que no escrius res...
- És que jo només escric quan estic inspirada...
- Oh, la inspiració! I què has de fer per estar inspirada?
- Res, això va com va...
- Què vols que et digui, ho trobo molt trist, això de ser esclau d'una brisa, d'un corrent, d'una musa que ni tan sols existeix. Què has de fer, seure davant la blancor del paper i anar esperant, fins que es digni a aparèixer?
- Doncs no, amb fer vida normal i dur una llibreteta a sobre n'hi ha prou...
- Mmm... però, això de tardar tres mesos no és molt de temps? Vull dir... vols dir que la teva gran musa no t'ha deixat penjada? Jo crec que s'ha cansat de tu i aquesta ja no torna, eh...
- Escolta, guapo! No t'emocionis, que jo no sóc tan plasta! El que passa és que ve amb Renfe i, últimament, ja se sap... em sembla que hauré de començar a afluixar per pagar-li bitllet d'avió de primera classe...

Comentaris

  • Sí senyora![Ofensiu]
    Capità Borratxo | 09-04-2008 | Valoració: 10

    Tens tota la raó, no cal res més que un boli i una llibreteta per atrapar la inspiració quan es presenta... Però estic en desacord en una cosa, crec que la RENFE, en especial els trens de rodalies, és un bon lloc de reunió de muses literàries... quants escrits hauran nascut esperant que arrenqui el tren???

    Enhorabona pel relat!

  • Dues maneres[Ofensiu]
    ciosauri | 03-06-2007 | Valoració: 10

    A més de trobar el relat ben escrit, m'ha agradat com contraposes les dues maneres d'escriure. Potser no es donen d'una manera absoluta, però tots devem tenir més tendència a una o a l'altra. Jo sóc més de pensar una idea ( o que em persegueixi) i donar-hi voltes fins que m'assec per donar-li forma: un primer esborrany a mà i després a l'ordinador, a polir (o a intentar-ho).

  • jajajaja[Ofensiu]
    Nurithy | 03-06-2007

    això s'ho haurien de llegir els de Renfe XD

  • AnNetaaa[Ofensiu]
    Flanagan | 22-04-2007

    jajaja, molt bo.
    I original. Com una mena d'assaig literari escrit en forma de diàleg. A més, et cagues amb Renfe.
    Sí senyor.
    Buenoo pues nadaa...
    Un petunet!!
    Espero poder-me passar el dilluns.

  • Molt bon diàleg.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 02-04-2007

    Em sembla que si et proposessis fer relats d'aquesta mena, amb diàlegs tan vius, "arrassaries" que és un expressió castellana que ve a voler dir que tindries molt i molt èxit. M'he divertit molt llegint-lo. Tens una gran capacitat per fer diàlegs naturals, gens forçats, que es fan interessants, que fan venir ganes de llegir més i més, i aquesta capacitat no la té tothom; hi ha gent que fa diàlegs amb un llenguatge tan excessivament formal que cansa, o el que és pitjor dóna sensació de falsedat. Has provat d'escriure teatre?
    Espero poder llegir-te ben aviat relats d'aquesta mena perquè són molt divertits.

    Pel que fa a l'interessant debat dels dos protagonistes, jo els dono la raó a tots dos. Cal fer pluges d'idees, esquemes, i tota la pesca, per totes les raons que diu el personatge que els defensa, però també cal tenir una llbreteta a la butxaca perquè vés a saber, potser vas caminant pel carrer, s'atura un cotxe al teu costat amb la finestra baixada, t'arriba el so de "Boig per tu" del seu equip de música, i de sobte et surt un poema que has d'escriure de manera immediata, o et ve al cap una història d'aquelles tan intenses que fan plorar al mateix Risto Mejide i al House.
    Fins aviat.

  • Hola AnNnaa@aa !![Ofensiu]
    Màndalf | 25-03-2007

    Potser si canvies de línia? Agafa rodalies del Maresme que segur que hi ha la Inspiració que allí crec que hi és tothom... no hi cap ni una agulla!!
    La Inspiració! Aquesta musa volàtil i capriciosa...s'ha de tenir cura d'ella, se li ha de posar la taula amb unes espelmetes, facilitar-li l'entrada... cadascú sap la seva manera i de vegades per molt que insisteixis a que entri resulta que se n'ha anat de vacances...
    Bon diàleg, interessant i divertit.

    Un petonarru