Per fi, avui t'escric

Un relat de: AnNna

Sí, per fi, avui t'escric.

T'escric perquè em surt dels peus, i de la punta de cada cabell. T'escric amb Tippex sobre full blanc, o amb Edding sobre cartolina negra. T'escric mots que es despullen de sucre i es vesteixen de sal, de pebre, de vinagre. T'escric a l'inrevés, amb les costures per fora, mentre espero que algú vingui a donar-me la volta. T'escric a l'inrevés, amb el cervell a l'aire lliure, mentre espero que algú et giri a tu també.

T'escric i et descric, t'agafo tot i et clavo aquí, en aquestes lletres, et redueixo a simples paraules, a uns quants cops en un teclat d'ordinador, desfaig els teus colors i els converteixo a un gris inodor que esdevé la cendra de tots els somnis. Després, et trencaré, t'escopiré, t'estriparé, t'esberlaré el cap i t'obriré els bessons. Ratllaré les lletres fins que no es reconeguin, t'arrencaré el sentit i perdràs la teva gràcia. Amb cada paraula que marxi, marxarà una imatge teva. Amb cada tros de paper cremat, es cremarà un record. Quan hagi acabat, et posaré a la trituradora, que et perforarà les cèl·lules per fora i per dins i cauràs avall i avall i no podràs fer res més que arrossegar-te per terra. O pel fang. T'escric perquè ho sàpigues, per si un dia d'aquests notes que et fallen les forces.

T'escric amb pena. T'escric amb ràbia. T'escric perquè ho sento i ho he sentit sempre, malgrat la màgia ens encegui i sovint oblidem el significat del verb al diccionari. T'escric perquè et dic que t'estimo, però des d'una passa més lluny. T'escric perquè vull fer-te mal. Perquè vull matar-te, desintegrar-te, eliminar-te. Perquè et desitjo, encara, com sempre, però aquest cop és una mica diferent: ara ja no et vull amb mi, sinó sota un munt de merda i, si és possible, que la pudor se't instal·li tan endins que no puguis ni moure't: només perquè sàpigues què se sent.

Comentaris

  • Gràfic[Ofensiu]
    iong txon | 31-07-2014 | Valoració: 10

    Fantàstic. Vas aconseguir expressar els sentiments post-trencament d'una manera gairebé gràfica. De fet tota aquesta darrera mitja dotzena de relats que ens vas deixar com a llegat transmeten d'una manera magistral aquest sentiment del despit, la barreja de ràbia i tristesa, el pou de la depressió que venen amb el desengany amorós, quan una relació que ens havia il·lusionat es trenca. No ho podies haver expressat millor i alhora traspuen sinceritat i espontaneïtat. Són un testimoni gairebé documental del teu procés reflexiu i de guarició de la ferida. Espero, això si, que avui dia que han passat cinc anys, la ferida estigui ben tancada i cicatritzada, i que aquests sentiments hagin quedat ben enrere.

    T'animo a posar algun altre relat, poema o el que sigui, més optimista potser, reprenent la teva obra. La teva prosa, com ja t'ha dit més d'un company i companya, prometia una brillant trajectòria literària. No la deixis.

  • D´escriptora frustrada res de res...[Ofensiu]
    Jaume VINAIXA SOLÁ | 25-07-2010 | Valoració: 10

    ... i consti que és la primera cosa que et llegeixo. Un relat amb una força extraordinària i que et dona dret a que siguis -com dius en la teva biografia- fan de tú mateixa. Felicitats. Pel teu estil i per la teva ressenya biogràfica que és encantadora.

  • COLPIDOR[Ofensiu]
    Francesc Piñol | 01-02-2010

    amb la teva rabiosa vehemència, em quedo mut, tan sols em deixo dur per la teva paraula., dura com la pedra, però amb cor fràgil, cada ferida que rebem és un pas més per trobar-nos a nosaltres mateixos, per trobar la dualitat, les ferides es curen i formen la geografia de les nostres vides,l'orografia dels nostres cossos. senzillament, el dolor conforma els rius de l'anima, que es sap viva i lliure. per tornar a sentir i sentir-se.


    M'ha agradat molt.

  • Genial![Ofensiu]
    Marta | 23-12-2009

    És impressionant, m'has transmès la ràbia, el sentiment crec que està molt ben descrit. És directe i concís.

    M'ha encantat, de veritat. Sens dubte, llegiré els altres relats!

  • Dur, contundent[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 15-11-2009

    i , per damunt de tot, sincer.
    Dius "t'estimo però des d'una passa més lluny". Tant de bo, aquestes passes s'allunyin tant que ja ni recordis el mal que t'han fet.
    M'ha agradat moltíssim, AnNa. Et felicito.
    Nonna_Carme

Valoració mitja: 10