Glossari del daltonisme

Els traductors daltònics -o daltonians, si hem de ser normativament correctes- pateixen una variant de la malaltia: el daltonisme mandrós -o mandronomalia o mandronolopia-, que els fa veure el món només del color del sol reflectit als bancs i als edificis de la Plaça Gutenberg entre tres i quatre de la tarda. Els pilots d'avió, en canvi, duen lentilles vermelles de vampir guaperes per poder veure els números que s'amaguen entre pilotes i aprovar l'examen i saber si el de baix diu que és un bon moment per a l'aterratge.

Les parts de l'ull es calcen polar i xiruques i es declaren a un marquès al·lèrgic a la ciutat, que es queda mut. La retina té cony, i fuma i riu i diu coses que no ha de dir, com que vol fer-s'ho salvatgement amb qualsevol desgraciat al llit dels seus pares. Mentrestant, un ocellet salta i canta i diu que ja té destinatari a qui entregar totes les abraçades del seu immens dipòsit d'amor.

El blau, el groc i el vermell es camuflen tan bé que no apareixen a cap diccionari. L'al·lel fa honor al seu nom i es torna boig al cromosoma X -les boges som les dones, ja se sap de sempre-. L'ona és més llarga o més curta depèn de qui l'escrigui, i no de res més que la gent pugui pensar. Sembla que la mare d'un bebè nascut en una aula d'informàtica s'ha oblidat de donar-li el biberó, perquè plora, es col·lapsa i s'ho menja tot. Algú no sap què és un color -clar, els traductors de qui parlàvem abans!- i ho consulta en una enciclopèdia. Totes les paraules, per anar bé, han de dur un regust de malaltia.

Revisió, impressió, descans.

I en algun racó una noia esclata a riure, perquè té un excel·lent i no s'ho creu.