Miratge vora el mar

Un relat de: Maria Sanz Llaudet

Aquell dia, ja de bon matí, va sorgir-me la necessitat de ser prop del mar. No era un desig casual ni fruit del caprici. Sabia que em calia embriagar tots els sentits, un a un, fins a obtenir aquella pau desitjada que feia dies semblava que m'era negada. Colors, sons, textures, olors... i aquella mar blava que gronxava les onades apropant-me-les arran de les sabates. El fred, persistent i implacable, no em va impedir seure sobre aquella sorra humida que semblava que volia fer-me de coixí. I així, abraçant-me les cames, vaig romandre arraulida com un nadó, observant sense ser conscient de mirar i acceptant el regal que la natura m'oferia. No sé l'estona que vaig ser allà, sense cap pensament que torbés aquells moments, tot i que recordo haver tingut consciència d'uns rajos de sol que s'emmirallaven en l'aigua i del calor suau que m'envoltava.

I de tu, home de dolça mirada penetrant. Eres allà, a dos metres de mi, amb actitud relaxada i posat d'estar fent el que volies fer. I com si els meus ulls fossin atrets per aquell imant que sorgia dels teus, varem quedar allà, encallats en la roda del temps que girava per tots menys per nosaltres. Cap estranyesa, com si fos un parèntesi que ens traslladava a un altra moment, a un altra situació llunyana que em semblava intuir però que no aconseguia recordar.

La sorra, que queia incessantment dins l'habitacle del rellotge, ens va assenyalar el final com si fos el so d'una trompeta llunyana. No varem creuar una sola paraula, no ens calia. Al marxar, vas acostar-te a mi lentament, passant quasi a tocar, com si fessis el gest d'acaronar-me. I malgrat el somriure i la intenció d'amagar-la, vaig veure enyorança en aquella mirada.


Comentaris

  • Moltes felicitats![Ofensiu]
    bocidecel | 11-01-2009 | Valoració: 10

    I moltes gràcies per ser-hi, per la teva tendresa feta paraula. Una abraçada.

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • En el primer...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 20-10-2008 | Valoració: 10

    ... paràgraf m'has atrapat -com tantes vegades-, en les teves descripcions.
    En el segon paràgraf m'ha fet nosa "l'home de dolça mirada penetrant"
    En el tercer paràgraf he "notat" el trencament, no per assumit, ben trist d'una parella.
    Reconec, però, que m'has donat una mica de feina.
    -Joan-

  • molt delicat, molt bonic gessamí_blau[Ofensiu]

    tramet sensacions. Comunica el teu estat d'ànim.

    En aquest silenci que descrius...TOT PARLA.

    preciós!, una abraçada!

  • gypsy | 23-12-2007 | Valoració: 10

    m'ha sobtat llegir aquest relat, crec que té el mateix esperit que un que vaig escriure anomenat "Irnamun", no acostumo a fer-me propaganda de relats meus, però és que et ben juro que semblen germans aquests relats almenys en l'esperit intrínsec.
    M'ha agradat molt, gairebé l'he sentit com si fos meu.

    Petons!!

  • Miratges[Ofensiu]
    Unaquimera | 13-12-2007 | Valoració: 10

    Deliciosa lectura! El títol, de fet, ja ha estat una presentació preciosa. Però la primera frase m'ha fet sentir-me com a casa... és a dir ( i ja m'ha passat alguna vegada en altres relats teus ) que a l'instant he tingut la sensació de què les paraules les podia estar escrivint jo.
    No per la forma concreta, que és molt teva, amb característiques que reconec i valoro cada cop que les retrobo, sinó per l'esperit que les amara, per les sensacions que evoquen, pels moments que recreen.

    És l'ànima que subratlla dolçament les línies, el follet juganer que s'amaga darrere els punts i les comes ( trobo a faltar, això si, alguns punts suspensius... ja saps que són una debilitat compartida! ), el somriure ple d'enyor que banya els mots que m'ofereixes, és... el teu estil, el to i la cadència narrativa que em fan sentir-me a gust llegint i rellegint cada relat teu.
    Espero el proper...

    Entr tant, t'envio una abraçada ben càlida i lluminosa en mig d'una hora freda i fosca,
    Unaquimera

  • Estones robades al temps[Ofensiu]
    Naiade | 09-12-2007 | Valoració: 10

    M'agrada com has descrit aquells moments en que la necessitat de pau, d'estar sols, d'allunyar-nos del tedi que ens envolta, ens empeny a buscar un lloc aïllat on poder alliberar les nostres tensions i carregar les piles per poder continuar. Moments màgics on tot és possible, però encara que ens deixem anar, evadint-nos de la realitat, sempre i ha algú que ens fa tornar al present fent-nos sentir quelcom d'especial sense emprar cap mot. Segur que deu ser algun altre sentit oblidat que ens connecta amb aquella altre persona, amb qui mantenim un idil·li en un nivell desconegut.
    Celebro que t'hagi agradat el meu últim relat, que per cert és un cas real novelat.

    Una forta abraçada còmplice d'aquets moments de felicitat que podem gaudir els que ens agrada somiar desperts

  • Que bé que expresses[Ofensiu]
    Nubada | 05-12-2007

    la necessitat que tenim a vegades d'estar sols i en pau. I que bé, fer-ho davant del mar, "acceptant el regal que la natura t'ofereix". Mentre llegia, m'hi trobava.

    M'alegra que t'hagi agradat el meu poema. Doncs sí, la intenció va ser fer un poema divertit. Encantada d'haver-te fet somriure.

  • Magnífica descripció[Ofensiu]
    copernic | 05-12-2007 | Valoració: 10

    En que el temps perd la seva essència, es deixondeix com els rellotges de'n Dalí. És un estat de consciència molt més viu que l'habitual. Immersos en la vida diària no ens adonem el que és realment la vida fins aquests instants en en que els nostres sentits s'obren i perceben el món en tota la seva extensió. Magnífica la descripció del principi. Podia sentir els crits de les gavines i la remor de la ressaca de fons.
    Petons!

  • Aquest anar i tornar de l'onada, sensual[Ofensiu]
    Avet_blau | 04-12-2007 | Valoració: 10

    Aquestes estones que sobtadament
    enlenteixen el temps.
    En algun lloc desconegut ,
    pero ple de màgia.
    Aquest anar i tornar de l'onada, sensual;
    aquesta tebia carícia del sol, que esborrona,
    i una mirada per fi, complice i tendre,
    marcaran el rellotge del record,
    i donaran ales al desig.
    Avet_blau

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Maria Sanz Llaudet

Maria Sanz Llaudet

54 Relats

906 Comentaris

106013 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig arribar a aquest món una matinada de ple hivern, un dissabte del mes de gener que em va batejar amb el signe d'aquari, amb ascendent escorpí (ara que ja tenim confiança, us ho puc confessar)
Quan vaig ensenyar-vos el meu primer relat, l'octubre del 2006, us deia que feia pocs anys que havia començat a escriure. Ara ja en fa uns quans més. No sé si en aquest temps he aprés a escriure gaire més del que sabia -que era poc-, però seguiré posant-t'hi tot l'esforç de que sóc capaç i, per fer-ho, rés millor que tenir l'oportunitat de llegir-vos i gaudir d'aquestes històries i vivències que entre tots compartim. Sembla ser que finalment he corregit la meva tendència a posar punts suspensius a tota frase que se'm posava pel davant, però el més important per a mi és que segueixo sentint aquella necessitat que m'empeny a deixar constància escrita de pensaments, vivències, sentiments...
Gràcies a tots, i especialment a aquells que tingueu la paciència de llegir-me. Els que a més tingueu la bona voluntat de comentar-me, doblement agraïda.