L’inventor

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
—Bona tarda, Tomeu Pistraus, l’inventor?
Sí senyor! Jo mateix a la seva disposició per inventar el que faci falta. Passi, passi.
—Moltes gràcies!
I ara, digui’m vostè, quin invent necessita?
—Miri, jo així d’entrada voldria una màquina de fabricar diner, però legal, diner legal, res de falsificacions.
Cap problema, m’hi posaré ben aviat. El paper me’l facilitarà vostè o...
—No, i ara! La màquina, la màquina mateixa que el fabriqui.
És veritat. Té tota la raó... Escolti no l’interessaria pas fer-me d’ajudant? Veig que és d’idees ràpides.
—No gràcies. Jo només sé el que vull, però no sabria ni com posar-m’hi.
És veritat. L’inventor sóc jo. Deixi-ho a les meves mans. Vostè s’ha dirigit a la persona adequada. Algun invent més?
—Voldria un aparell ràdio-despertador...
Home, d’això en trobarà a qualsevol botiga...
—Es que no m’ha deixat acabar. Jo visc sol i voldria un aparell que em despertés espontàniament a l’hora pertinent segons les obligacions que tingui aquell dia. Un aparell que em triï l’emissora i que em doni una mica de conversa.
Perdoni per haver-lo tallat. Ja he copsat l’idea. Algun invent més?
—Doncs miri, voldria un ordinador que escrivís pel meu compte “best-sellers” a dojo i una impressora que fabriqués paper i no gastés tinta... la veritat és que, modestament, li he de dir que m’agradaria ser famós.
Ja ho pot donar per fet... Algun invent més?
—De moment ho deixarem per a més endavant. Quan puc passar a recollir els invents?
A veure, avui estem a dilluns... què li sembla si em truca el dijous a última hora i ens veiem el divendres al matí?
—Em sembla perfecte. Ja m’havien dit que vostè era molt ràpid.
El que no hem parlat encara és dels meus honoraris...
—No pateixi, per això no discutirem pas. Vostè mateix posi el preu que consideri oportú, i el divendres quan vingui no vull ni saber-ne el cost... Vostè mateix s’ho cobra directament del primer invent. Bona tarda tingui.
Bona tarda...

——————
Escrit el 04/12/2013
Tornat revisat per MerBaMel i Frèdia el 28/01/2014

Comentaris

  • Invitació[Ofensiu]


    Benvolgut autor/a,

    Com a finalista del IV Concurs ARC a la Ràdio 2013-2014
    l'Associació de Relataires en Català (ARC)
    es complau a convidar-te a l'acte de lliurament de premis
    i a la presentació del llibre
    "Colors"

    T'esperem el dissabte 11 d'octubre de 2014, a les 12 del matí,
    a la Biblioteca Sagrada Família (Carrer Provença, 480, Barcelona)



  • On dius que viu aquest inventor teu?[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 19-09-2014 | Valoració: 10

    I com m'hi puc posar en contacte? És exactament el que em caldria a mi, no tant per la màquina de les peles sinó perquè tinc alguns problemetes que em podria solucionar. No sé, mil detalls. Ara mateix em poso a pensar en el que vull.

    Molt bon diàleg, Joan, m'has fet riure força.

  • Pistraus!!!![Ofensiu]
    Materile | 11-05-2014

    Felicitats, Joan!!!!!! Només tu podies fer que rigués, i envegés la troballa d'aquest inventor.

    M'agradaria trobar-lo per encarregar-li la solució al meu mal i el de moltes altres persones. Però per sort t'he trobat a tu, i tu m'has fet oblidar, com per art d'encanteri, i amb molta delicadesa, els mals i problemes terrenals. Crec que estaria molt bé poder-ne fer un còmic, ara que estan de moda, podria fer un gran bé a molta més gent necessitada d'un somriure.

    Una abraçada,

    Materile

  • Un color especial per a tu Joan[Ofensiu]
    Naiade | 08-05-2014 | Valoració: 10


    Per força havies de lluir-te tractant-se d’humor. Finalista ben merescut.
    No sé pas com t’ho fas per ser tan ocurrent! No series tu el que comprava a la botiga d’en Tomeu Pistraus??
    Una forta abraçada

  • Enhorabona!![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:



    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Colors” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.



    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.



    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça(concursos.arc@gmail.com), el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COLORS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.



    Cordialment,



    Comissió Concursos





    TEXT AUTORITZACIÓ



    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Colors” que s’editarà a finals de 2014 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.



    Data .......................................

  • quin parell[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 25-04-2014

    m'has fet pensar en el professor Tornassol els seus invents i el capità Haddock i la seva ximpleria bonhomiosa. Sols m'han faltat un parell de "llamp de llamps" o alguna cosa similar!

    Això ho fas dibuixar a alguna persona que faci dibuixos i ja tenim un còmic per riure genial!

    Molt bon diàleg Joan!

    Ferran

  • mar - montse assens | 20-04-2014

    Molt ben relatat, amb gran sentit de l'humor i amb molt d'enginy. Coneixent-te, ja tenia ganes de llegir el teu relat d'aquest mes. Bon relat!!!

  • conversa...[Ofensiu]
    F. Arnau | 15-04-2014

    Trobe el teu relat un diàleg força divertit. Quelcom del que sempre anem fugint els escriptors, que sembla preferim la narrativa sense diàlegs...
    L'enhorabona, amic!

    FRANCESC

  • Relat acudit[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-04-2014 | Valoració: 10

    És com un acudit d'aquells que explica en Joan Gausachs, saps? Clar, directe, entenedor i, sobretot, divertit, molt divertit. Et felicito per posar sempre a l'abast instants de la vida quotidiana en blanc i negre. Els diàlegs són sempre la salsa dels teus escrits. Felicitats Joan! I una abraçada.

    Aleix

  • Quina màquina![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 10-04-2014

    Un divertit diàleg, veure'n la representació ens permetria fer-nos un tip de riure. El desenllaç ja és un bon acudit.
    Has de ser bo, Joan, explicant acudits.

  • Molt divertit![Ofensiu]

    Com ens agradaria a tots tenir una màquina de fer diners per casa! ;) Felicitats pel relat molt divertit ^_^
    Edgar

  • Jo també![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 10-04-2014

    Jo també estic interessada a conèixer en Tomeu Pistraus! Un inventor com cal, sí senyor!
    Aquests diàlegs que t'inventes - de fet, tu també ets un bon inventor... d'històries- em fan passar estones d'allò més agradables i divertides.
    No perdis mai el teu sentit de l'humor, Joan, que, sense ell, els teus relats no serien el que són: una visió amable, intel·ligent i distesa de la vida.
    Una abraçada, company!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1303 Comentaris

165914 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.