L'home que passejava cementiris

Sempre li han agradat els cementiris. Al llarg dels anys n'ha passejat molts.

Ja és gran i ha viscut la mort i l'enterrament de molts familiars, amics i coneguts i, alguns, de compromís. Encara que sovint ha anat al mateix lloc sempre hi veu alguna nova tomba, un racó desconegut, una làpida amb una inscripció original… així doncs, indrets de vell coneixement sempre li desperten algun interès.
Aquesta afició li ve d'antic, de quan,va acompanyar un familiar a netejar la làpida d'un amic. Llavors era un adolescent i passava un temps a una petita ciutat alemanya, El va sorprendre la disposició de tots enterrats a terra en un camp curull de flors i vorejat d'arbusts olorosos. Feia un dia fresc i lluminós amb un cel d'un blau intens. Aquell paratge de repòs etern li va transmetre molta pau i també una certa alegria.

Ha viatjat força i mai deixava d'anar als cementiris de la població que visitava. Tant li feia que fos una gran ciutat o un llogaret perdut entre camps i muntanyes. En té bons records lligats a experiències viatgeres.

Assegut al sofà escoltant la Missa de Rèquiem i Miserere de J Christian Bach, té el pensament en el cementiri jueu de Praga… Abans del viatge, en preparar-lo ja va assabentar-se que l'antic cementiri jueu és el cementiri més jueu més gran d'Europa i un dels monuments històrics jueus més importants de Praga. Va ser utilitzat des del segle XV fins a 1787.
D'acord amb l'Halajá, els jueus no han de destruir tombes i tampoc les poden traslladar. Quan el cementiri es va quedar sense espai, més capes de terra s'emplaçaren sobre les tombes existents. Hom calcula que hi ha uns cent mill cossos.

A poc a poc, sense adonar-se'n, vola cap a París. Hi és enterrada molta gent famosa de la política, de les arts i de les lletres i, també, ideòlegs, però s'ha aturat a la tomba del soldat desconegut als peus de l'arc de Triomf, no sap per què. Potser és perquè havia llegit que es tracta d'un soldat no identificat (probablement francès), mort a la batalla de Verdun que representa tots els soldats morts en el transcurs de la Primera Guerra Mundial. El fet de l'anonimat li sembla que aporta un valor afegit. El 1923, va ser encesa la flama del record, que es revifa cada vespre a dos quarts de set.
La primera vegada que va passejar els cementiris de Montparnasse i Montmartre també era la primera vegada que anava a París. Somriu tot pensant en la cerca, recorrent els amplis passejos arbrats, de les tombes de tots els personatges famosos, no volia perdre-se'n cap!

Mai planeja les passejades que fa amb el pensament i deixa que vagi d'aquí cap allà al seu aire i, així, avui segueix viatjant de La Recoleta a Buenos Aires, on va apropar-se a la tomba d'Evita Perón, a la vall dels Reis a Luxor. Pensa amb nostàlgia en el viatge a Egipte, el primer que va fer en jubilar-se.

Somiejant es troba a la Normandia on va estremir-se i creu recordar que també va plorar, en ser al bell mig de tantes tombes en el cementiri americà que mira cap a la platja d'Omaha.

Amb tot, hi ha dos cementiris que porta al cor: el de Montjuïc a Barcelona, on ell hi serà enterrat al panteó familiar, i aquell cementiri, modernista de pur estil gaudinià, d'Olius al Solsonès, on voldria descansar per sempre, si pogués triar.

Li serveixen un té coreà, darrerament s'hi ha afeccionat, i algun pastisset per menjar. Hora de berenar i dormir una becaina.

Sap que si no es despertés aniria a un lloc que ja l'espera, on es trobarà com a casa!




Relat original del presentat al RepteClàssic Cementiri
Gener 2023