L'ascensió dels inferns.

Pel teu amable comentari del relat L'ascensió del insferns, i uf! m'has fet recordar aquest relat que un dia, ja fa molts anys, vaig escriure i em va servir per abocar molts sentiments de superació. Encara continuo batallant i superant gràcies a la resiliència.

Veig que tu no tens encara cap relat que jo pugui comentar, et seguiré visitant i espero tenir el plaer d'una troballa literaria teva. Serà un plaer llegir-te.
Una salutació cordial,
Romy Ros

Resulta curiós que el teu relat fa molt temps que està publicat i resulta encara molt actual. Serà perque la temàtica és universal i serà perquè traspua esperança. Sigui com sigui et vull felicitar pel final feliç de la protagonista. Et seguiré llegint... Salutacions,
Nadine.-

He llegit el teu relat i m'alegro de que la protagonista se'n surti victoriosa de la seva malatia. Gràcies per comentar-me. Me'n adono de que som molts i moltes que lluitem contra les malaties mentals. En veritat l'ascriptura ès una bona eina per fer front...Et convido a que llegeixis l'altre relat meu "ESQUIZOFRÈNIA si et be de gust, a veure si t'agrada. Tinc escrit un altre, el (2), que encara no he possat en aquesta web ( a veure si ho faig ) on es descriu les vivències dins del'hospital psiquiàtric. Sens dubte el que més ajuda i més axeca l'autoestima és la familia...
Torno a donar-te les gràcies per comentar-me.
Un petó i una abraçada.

els patiments d'una persona que ha patit i pateix un trastorn mental: depressió o trastorn bipolar. Segons expliques sembla que aquesta persona havia estat addicta a la feina fins que al final la desposeixen de la mateixa per invalidesa. No sé si és autobiogràfic o no, però amb molta claredat descrius molt bé tot. Parles amb coneixement de causa? Però finalment el que més m'agrada és de hi ha una finestra i una porta oberta a l'esperança: la persona accepta la malatia i comença a recuperar-se. Important aquest detall. Y ja coneixedora de tot el que l'envolta comença a viure amb una serenitat i oblidant l'ansietat que la feina li provocava. Ara farà activitat de caire lúdic que li permenten seguir formant-se i augmentar la seva autoestima. Vull enviar-te la meva més sincera admiració per aquesta porta oberta a l'esperança!

fa estona un pacient ho va definir i amb aquesta definició em vaig quedar sobre la depressió "la nit fosca de l'ànima". El teu relat és terapeútic, ja que mostres l'entrada a l'infern però també deixes l'esperança de la porta oberta per sortir-ne a través d'assolir una nova visió, fer un radical canvi de paradigma: Retornar a l'ésser després d'arribar a la conclusió (anada i tornada de l'infern) que el "tenir" no et dona ni l'alegria ni la felicitat. Et felicit perquè ho descrius amb una prosa molt lleugera que fa que la lectura sigui ràpida i molt comprensible.
També m'ha alegrat molt que arribassis a sortir d'aquell infern, i dir-te que la meva tasca com a terapeuta ha estat ajudar a trobar el camí de tornada a moltes persones que he pogut ajudar. Això s'ha convertit per mi en un dels motius més importants de la meva vida.
Et don les gràcies pels teus comentaris als meus dos articles i estic content del que em dius respecte al que vaig escriure a la meva biografia.
Et seguiré llegint quan pugui.
T'envio una forta aferrada pel coll (així ens acomiadam per Mallorca) des de la Vall dels Tarongers (Sóller) qué és allà on visc.

Josep Bonnín

Aquesta societat tan competitiva i exigent, és la responsable, en gran mesura, d'una quantitat important de malalties i trastorns psíquics. En el teu bon relat es destaca la escriptura com una important teràpia.
Felicitats pel teu interessant i bon relat

Amb ganes de lluitar per una vida millor. Molt bé aquest relat, molt vivid, molt real.
Gràcies pel teu comentari tan positiu i amigable.
Una forta abraçada de la que és amiga teva.
Katya

Sortir i pujar. Molt positiu. Si portés barret m'el trec. Bé, em trec el que calgui. Enhorabona ! Un relat viu i estimulant. Gràcies romyros.

Es que se SAP. A on no s'ha de tornar que no es poc, algú deia que el Déu de l'home modern es ELL MATEIX i el diner i o la feina el seu únic profeta.

M'ha agradat aquest "modern" viatge als inferns... els antics (grecs crec) es posaven una moneda a la boca per pagar el viatge, ara hi anem en vida, amb la deuta eterna (uo hipoteca) que mai no termina.

Es ben cert que molta, massa gent,
viu eternament a l'infern;
el pitjor del cas es que ningú fa cap esforç
per conèixer si existeix un altre mon.
Dissortadament, nomes un cop de destral de la vida, sol obrir els ulls.

als inferns és lenta però encara ho és més l'ascensió i exigeix una bona dosi de coratge.
Molt enriquidor el teu relat, Romy.
Un petó.
Nonna

He topat amb un relat, no sé si autobiogràfic, amb el qual m'identifico plenament. La protagonista ha sabut fer servir una intel·ligència brillant per corregir aquest petit desajustament del transtorn bipolar. És una heroïna, la meva heroïna, la que jo també porto a dins i que m'ha fet tirar endavant un munt de cops.
Ah i estic d'acord amb els tres punts d'en Daniel N...
Altre cop enhorabona i molts d'ànims pel coratge sense límits que té aquesta protagonista:)))

M'agraden els temes dels teus relats i la visió com els enfoques, jo tinc dos relats que tenen relació amb el teu.Si t'interessa pot veure una altra visió del mateix tema: Somni en blanc(la importància de la família) i fum al cap (cert o fals, malaltia...).
Salutacions
Cendra de flor

...només els mots, sóc el boig dels mots ( o pels mots).

Et felicito perque tens una prosa eficaç i elegant. Caldria que milloressis algunes errades (jo també en faig, no creguis, ho dic per ajudar-te). Per exemple al principi fas servir "li" en lloc de "la" en diverses frases. També "havia estat necessari" sona rar..."havia calgut" és millor. Com un calc del castellà abuses de les cebes: "els seus fills " "la seva malaltia" "la seva família"...procura treure els possessius sempre que puguis "la malaltia" "la família".

Salutacions i bons mots!

El boig.

i segueixo discrepant.

Felicitats!

reflecteix amb gran precisió i veracitat la gran equivocació que sovint cometem quan donem massa valor al món laboral i no ens adonem de com és d´important cada minut que
dediquem a la família, especialment als infants.

Has fet una molt bona reflexió d´aquesta problemàtica. Et felicito.

Una abraçada cordial. Et continuaré llegint.

Pilar

amb força i coneixement aquest procés d'una potologia no gens extranya en un món com el nostre. Vivim immersos dins les presses, la competència laboral, el consumisme... Combinacions letals que tendeixen a la manca d'equilibri i afavoreixen aquest descens. Per sort, la teva protagonista rep l'ajuda en el moment precís i és capaç d'adonar-se de tot allò que l'ha conduit fins allà. Hi ha esperança en el teu relat, i és una esperança real que agrada llegir.
Una abraçada, i gràcies pels teus comentaris. Em semblen molt entranyables.

1 Els que parlen de consciència de malaltia ni saben el que és la consciència i molt menys d'una malaltia mental.
2 Els psicòlegs que se'n vagin a fer punyetes, personalment prefereixo el psiquiatra de l'ambulatori que parla menys i actua més quan li demanes (per ajudar-te a enfrontar-te als malvats del món, que n'hi han).
3 El psiquiàtric és una merda seca que cal abolir i que no serveix per a res i molt menys per a curar (i aquesta és una opinió que tinc més que contrastada).

Dit això m'alegro que ho hagis superat i que siguis feliç. Hi ha felicitat després que et diagnostiquin una malaltia mental, només que cal saber trobar-la amb enginy i mala llet.

Una abraçada

Un relat que convida a ser rellegit i seguir reflexionant.

M'han semblat excepcionalment aconseguides les frases següents:

·

"quan li van desposseir de la feina i va descobrir que era prescindible en aquest àmbit, però que era imprescindible per a la seva família"

·

"no tornaria a baixar ni ha deixar-se portar per l'estressant món del diable vestit en forma d'hiperactivitat laborar i consumisme desenfrenat. "


Felicitats per aquest relat!

Núria

No sé si és autobiogràfic però descrius molt bé una situació molt dura però que feliçment la protagonista pot superar.
Penso que quan estem bé ens costa acceptar o entendre una persona que té una depressió o pateix una malaltia mental, però sovint oblidem que el cervell pot tenir molta força i que sovint és un esforç titànic poder-ho superar, així que felicito a la protagonista d'aquesta història per la seva força de voluntat.

Gràcies pel comentari del meu conte, celebro que t'hagi agradat, si llegeixes altres contes meus veuràs que utilitzo molt la ironia, perquè penso que la millor manera de fer front a la duresa de la vida és amb el sentit de l'humor.

Una abraçada

No sé si el que escrius és autobiogràfic, però jo, que vaig ser una "nina trencada" (ho tinc escrit en un poema aquí a RC), conec perfectament el descens als inferns i la llum al final del camí. M'alegra que te'n hagis pogut sortir. Jo també ho vaig fer.
Molts petons

Llegir-te a sigut tot un joc creatiu. Negatiu i Positiu.
Negatiu...transcribeixo: "Angoixa permanent"; "Sense fruir de...";"La vida tenia molt poc interès..."; "Dormir eternament".
Positiu.... "Ascendir"; Descobrir que podia fer..."; "Va agafar un bolígraf i una llibreta..."
I a la balança de la vida.... té el seu pes el positiu que relates.
I li dic al teu personatge... NO LLUITES PER LA FELICITAT... VIU...VIU....VIU i VIURÀS molts MOMENTS DE FELICITAT.
Valoració conceptual: M'agradat i enriquit.
Gràcies.

que volen ascendir en la empresa on jo penco, i veig futurs que tu has descrit com un passat, ara victoriós per l'empenta de la protagonista, i per l'amor (diguem-ho així) als seus fills. Solem ensopegar en la mateixa pedra i no aprenem dels aprenentatges dels altres.

Descrius amb molta empenta aquesta ascensió, però em queda el dubte de si tantes activitats culturals sols volen enmascarar la realitat hiperactiva de la protagonista, però potser és un bon recurs, al cap i a la fi.

Sols em resta felicitar-la per haver assolit sortir del pou, no sempre és fàcil.
El camí de compartir és més agradós que el de la confrontació. Felicitats!

Una abraçada Romyros!

Ferran

Aquest relat, molt fidel al títol, narra, efectivament, una ascensió personal des d'un infern temporal que, per fortuna, no ha destrossat definitivament a qui l'ha visitat.

Segons explica el text amb claredat i ordenadament, la protagonista ha viscut quinze anys en perpetua angoixa sentint-se imprescindible en un lloc on en realitat no ho era; després ha passat un any ingressada en un hospital recuperant-se físicament i reflexionant sobre el tema; un cop a fora, amb l'ajuda de la teràpia, prenent la medicació estipulada i seguint les pautes que se li han indicat, inicia el procés d'alliberament personal.
Després del terratrèmol causat pel pànic, l'angoixa i l'addicció, la sobrevivent comença a col·locar en el lloc adient prioritats i criteris, i d'aquesta caminada surt una persona diferent i renovada: ha tingut sort!
Hi ha d'altres persones que es queden, per sempre, al seu infern particular...
Si et ve de gust, pots anar a mirar ( per fer-ho has de clicar damunt les lletres en color ) un altre relat sobre un món obscur: FAUSTA; si ho fas, espero que t'agradi.

Ara que t'he descobert, gràcies al teu comentari, tornaré a passar per conèixer millor el teu estil.

De moment, i com que veig que encara no fa un mes que has començat a la pàgina, t'envio una abraçada de benvinguda,
Unaquimera