LA SEGA

Un relat molt bo, molt feridor, feminista diria, i em sembla que es merexia guanyar. Felicitats!
Diria que a Torello han passat coses similars en aquells dies. Et desitjo el millor Viladoms!

Benvolgut / benvolguda relataire:

Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del VIII Concurs ARC de Microrelats "Virtuts" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes, i que serà presentat durant la II JORNADA ARC DEL MICRORELAT EN CATALÀ que se celebrarà el dissabte dia 20 d'octubre de 2018, a la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès, i on es coneixeran els premis principals del concurs.

És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ VIRTUTS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

Cordialment,

Comissió Concursos


TEXT AUTORITZACIÓ

En/na .........................................................................................................

amb DNI. número ......................................................................................

i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

seleccionat del mes de ..............................................................................,

del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Virtuts” que s’editarà a finals de 2018.

on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).

Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

Data .......................................

M'agrada la història que ens expliques i m'encanta el vocabulari que hi utilitzes.
Et desitjo molta sort i espero que ens poguem retrobar aviat.

Pilar

Has triat la caritat en les dues principals vessants, en la del amor al proïsme i en la de donar sense esperar recompensa, la caritat ben entesa i més coneguda. Però la del amor, que d'aquí ve la paraula llatina "caritas" és sinònim d'amor.

I per això et dic que està ben vist el relat, ben trobat potser estaria millor, i ja de pas, en fas una visita añ teu imaginari camperol, sense donar cap aire de costumisme a les imatges que ens ofereixes, i aquesta és la teva gràcia que cada dia domines millor, no es nota que ens parles de fets costumistes. Si ho vols, un altre dia en parlem cara a cara, per si no m'explico bé, ara.

I sobre el comiat del que parles al meu relat, estic content amb el teu comentari. No cal patir pel meu estat d'ànim, estic bé, i si el relat t'ha fet pensar una altra cosa, deu punts per a mi, això vol dir que he encertat el to.

Fins el proper curs! si tot va bé!!
Una abraçada

Ferran

Aquella gent que treballava el camp com podia, com en sabia, amb les condicions difícils que resolien amb naturalitat. Ara són cases de turisme rural. fixar el temps és un gran exercici. Ah, i he volgut acabar el cicle dels relats de les virtuts amb una visió falsament optimista, potser per animar-nos. Una forta a abraçada, Enriqueta, a escriure i a llegir!

Aleix

Malgrat el límit de caràcters has aconseguit un relat ple de detalls, detalls que ens transporten als records i a les històries del segar i batre. Sobretot als qui tenim ja una certa edat. Són els efectes de les històries sorgides d’una bona ploma. A més, tu, amb una facilitat envejable, vas entrelligant l’anècdota amb un vocabulari adient i saborós, tot ell amanit de sabor a terra, rostolls, garbes, càntirs de terrissa negra... a pagès.
I a tot plegat, hi afegeixes un acte de caritat ple de tendresa, una mare alletant el fill delerós d’una veïna. Quan jo era petit, les dides espontànies sovintejaven. Sense anar més lluny, la meva pròpia mare mentre jo era encara un nadó. Això és el que em va explicar ma germana gran. Una segona raó per la qual m’ha emocionat el teu relat.
Fa temps vaig escriure alguns poemes sobre els records d’infantesa. Encara els tinc penjats a Relats. Te’ls ofereixo per si hi vols donar un cop d’ull.

Camí de l’era

Pessigolles d’enyor

Bé, sort i fins la propera.

Va ser el precedent del banc de llet materna.
A mi em va passar, quan ja estava desmamat. Un dia, mort de gana, vaig arribar a un lloc on donaven als afamats un got de te i uns quantes galetes. M’ho vaig cruspir en un instant. Una noia que tenia al davant i que m’havia estat observant, sense dir res, em va oferir el seu got i les galetes. Li vaig dir: “però són les teves”. “Tu les necessites més”, va contestar. Les vaig agafar. Acabat l’àpat extra, havia marxat. No la vaig veure més.

Per a mi l'adjectiu Fantàstic, ho diu tot. Felicitats, Enriqueta, un relat ben calçat i molt ric. FANTÀSTIC!
Les teves descripcions ens fa viure les teves històries, i la riquesa dxl vocabulari ens allimenta les ganes de saber més.
Una història tendra que ens empeny a reflexionar. M'encanten els teus relats.
Una abraçada sense pols i sense carro ni criatures per alletar.
Una abraçada
Materile

El relat m’ el va explicar la meva iaia he canviat noms però no els fets

UN RELAT MAGNIFIC , SI SENYORA, QUE MÉS PUC DIR.

Qué més puc dir…! Què més puc dir que no ho hagi fet altres vegades. M’atrapes sempre entre les teves descripcions.
Sort! Encara que, al meu humil parer, no la necessites pas.
—Joan—