La rifa de la Dolors.

Un relat de: Joan Colom
La Dolors era una vídua de bon veure que regentava un bar. Per tal d’atreure clients i obtenir un petit guany extra, els primers dies de desembre posava a la venda mil números, rifant una panera en combinació amb les tres últimes xifres de la Grossa de Nadal. Però aquell any va tenir una una ocurrència esbojarrada, inspirada en una novel·la que llegia: el premi sortejat no seria una panera sinó ella mateixa; en concret, el guanyador —donava per fet que seria un home— tindria dret a passar amb ella la Nit de Reis. Els números de la rifa els vendria més cars, naturalment, però l’alicient residiria més en la cavil·lació sobre qui seria l’afortunat que no pas en la quantitat recaptada.

Les reaccions dels clients habituals foren diverses: des dels pudorosos, que feien com si no haguessin llegit el rètol acompanyat d’una foto seva en biquini, als més decidits, que la despullaven amb la mirada mentre compraven els números. Pel que fa als esporàdics, la participació fou més aviat escassa, tot i que marcada per una singularitat: aquell vell, xacrós però educat i pulcrament vestit, que va comprar els prop de tres-cents números que li quedaven.

Fins el mateix dia del sorteig, s’acabà obsessionant amb la possibilitat que aquell iaio s’endugués el premi, és a dir, que se l’endugués a ella al llit; un home que per l’edat devia de ser impotent i que, si tant interès havia mostrat, de ben segur que era per alguna perversió sexual: per infingir-li dolor o per humiliar-la amb alguna pràctica degradant. I, quan va sentir per la ràdio que el número de la grossa acabava en 784, va pensar que l’havia feta bona i que aquella frivolitat potser li sortiria cara. Però quan el vellet comparegué la mateixa tarda, exhibint el número premiat, li faltà temps per aclarir que no era pas ell, qui volia beneficiar-se del premi, sinó que hi havia jugat pensant en el seu nét de setze anys, molt tímid i encara verge. Ves per on, aquella aventura acabà en una obra de misericòrdia: ensenyar a qui no en sap.

Comentaris

  • Original[Ofensiu]
    MariaM | 18-12-2022 | Valoració: 10

    Un avi molt espavilat i "misericordiós" però, ho tenia tan clar que el nét no en sabia res? Els 16 d'avui, no son els de la seva época.
    Relat original.
    MariaM

  • Nit de Reis [Ofensiu]
    llpages | 05-12-2022

    La nit de Reis no és la més esperada de tot l'any? I no hi és perquè ningú sap quins presents et portaran? Per uns moments he pensat que el relat és plantaria a la mateixa nit de Reis i allà n'hi passaria alguna de grossa (bé, podria ser un final alternatiu). El tema de la prostitució en clau original, malgrat la tristesa del fet en sí.

  • Imaginatiu.....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 04-12-2022

    d'allò més. Tant patir la Dolors i res és tal i com s'esperava, tot i que se'n va d'un extrem a l'altre. Vés a saber quina opció hagués sigut la millor. És el que té ser tan agosarada.

    Salutacions Joan.

    Rosa.

  • sort?[Ofensiu]
    Atlantis | 03-12-2022

    potser sí que ha tingut sort. O no. Un inexpert noiet de setze anys o un home gran que potser sabia gaudir i fer gaudir del sexe i era tendre? mai ho sabrà.

    Bon relat i sorprenent.

  • Acabo[Ofensiu]
    Prou bé | 03-12-2022

    Sort.
    Amb total cordialitat
    (He pintat enviar abans d'hora)

  • A la Dolors li toca la grossa![Ofensiu]
    Prou bé | 03-12-2022

    I no s'ho pensava que li aniria tan bé! Vés per on!
    Divertit, enginyós i amb un final digne d'un bon microrelats!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Gràcies per participar.

    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats