La paret de Penèlope. [temps reals de lectura: 2 minuts]

Un relat de: Joan Colom
No havia pogut evitar que el seu cunyat, manobre que presumia de ser paleta, intervingués en la construcció del xalet, assumint-ne el lideratge; altrament se les hauria tingut amb la dona. Més que xalet era una barraqueta de vuitanta-cinc metres quadrats i per raons econòmiques l’havia d’aixecar en règim d’autoconstrucció, treballant-hi ell, el fill gran... i el cunyat, en vacances i caps de setmana.

El cunyat resultà molt més destraler que no es pensava i, a més de crèdul dels fenomens paranormals, era un setciències que no acceptava suggeriments. Amb l’excavació i formigonat de fonaments no hi hagué problemes, però ja començaren amb el replanteig de les parets. I fou a l’hora d’aixecar-les quan la incompetència d’aquell individu va quedar palesa: si hagués estat per ell no haurien plantat regles, estès cordills ni haurien comprovat res amb el nivell i la plomada; gairebé no mullava els maons i cada nova filada s’assemblava més a unes muntanyes russes.

En arribar a l’obra el segon dia, quedaren perplexos: de les cinc filades que havien aixecat no en quedava ni rastre. No hi trobaren explicació, tret del cunyat que, mig de broma mig de veres, digué que podien haver estat els extraterrestres, tot mirant el cel blau, perquè per aquells verals s’havien albirat ovnis feia setmanes. Finalment, decidiren anar per feina i recomençar, perquè no tenien cap millor opció. Però, quan el tercer dia van trobar-se amb el mateix panorama, el cunyat s’excusà i, tot tremolós, anuncià que tirava la tovallola: la clau de l’enigma era que alguna intel·ligència superior no volia que s’aixequés res en aquell indret, i ell no s’hi podia oposar.

Quan van quedar sols, pare i fill s’abraçaren, riallers, decidint que descansarien: després de dues nits treballant de valent, desfent el nyap que havien construït de dia, recuperarien forces.

Aquest relat ha estat presentat al Repte Clàssic DCCXXXIX i consta de 300 paraules —dues d’elles són "clau" i "blau"— segons el comptador de Microsoft Word.

Comentaris

  • ben lligada la història[Ofensiu]
    Atlantis | 22-01-2023

    Tu has construït i desconstruït la paret com Penélope amb el seu teixit. He trobat molt bona la comparació i el toc fantàstic des extra-terrestres. Amb sentit de l'humor, tot el text molt ben escrit.( No si val, si ets arquitecte coneixes bé el vocabulari a utilitzar... (ha, ha, ha).)

    Conec a persones que varen construir-se casa seva i per sort, no els hi va sortir cap nyap, com la paret de la què parles. Suposo que tenien l'assessorament d'algun arquitecte i sobretot la fe i la voluntat de fer-se una llar on viure.

  • Resposta a Prou bé i SrGarcia:[Ofensiu]
    Joan Colom | 20-01-2023

    Si treiem la intervenció d'extraterrestres, almenys en la imaginació del cunyat, us puc assegurar que la història és real com la vida mateixa: entre els anys 1977 i 1981, en què vaig abandonar la professió d'arquitecte per dedicar-me a l'ensenyament, vaig projectar unes quantes barraquetes i dirigir les obres, bé que en la meitat dels casos vaig haver de presentar la renúncia a la direcció perquè em prenien pel pito del sereno, tot i que en el projecte ja sabia que allò ho farien en règim d'autoconstrucció i procurava deixar-me de vel·leïtats artístiques i fer plànols senzills d'interpretar i de construir.

    La patètica història era la de gent treballadora que es deixava entabanar comprant una parcel·la a la quinta forca, en una urbanització sense urbanitzar, i un cop la tenia s'adonava que, o es comprava una caravana o edificava un xalet, si no allò no tenia sentit. Molts, com que en la parcel·la se'ls havien anat els estalvis, construïen la barraqueta ells mateixos, els caps de setmana i les vacances d'estiu i pasqua, la majoria de les vegades amb l'ajut d'algú de la família o d'algun veí que deia que hi entenia. Jo hi anava els dissabtes i era quan veia que havien recorregut a un arquitecte perquè l'Ajuntament els exigia un projecte visat, per obtenir la llicència d'obres, però que els plànols eren una cosa i el que ells volien fer una altra.

  • Correcció[Ofensiu]
    SrGarcia | 20-01-2023

    Ai, Déu meu; he escrit "divertiti i orinal", volia dir "divertit i original".

  • El cunyat de Penèlope.[Ofensiu]
    SrGarcia | 20-01-2023

    Només en llegir el títol ja es veia venir que seria una paret interminable.
    El relat és molt original i tot està molt ben conjuminat: el cunyat maldestre, la seva fe en els extraterrestres i històries ocultistes, la manera de fer perquè no s'enfadés la germana d'un i esposa de l'altre.
    Divertit i orinal, he passat una bona estona.

  • Compartir[Ofensiu]
    Prou bé | 20-01-2023

    Hem compartit la participació al repte la paret i hem buscat i trobat la inspiració en històries que es retrotreuen a pàgines llegides i películ·les antigues.
    El teu relat m'ha agradat en explicar un fet que t'ha recordat una obra immortal de la literatura que, a mi, ja em va "enganxar" la primera vegada que la vaig llegir als dotze anys.
    Relat original i molt ben descrit.
    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: