La paret de Penèlope. [temps reals de lectura: 2 minuts]

Enginyós relat que m'ha fet pensar en la tela de Penélope, però amb mala bava, hahaha! Et manté atent fins al final, insospitat i original. Gràcies, Joan, per fer-nos somriure!

Tu has construït i desconstruït la paret com Penélope amb el seu teixit. He trobat molt bona la comparació i el toc fantàstic des extra-terrestres. Amb sentit de l'humor, tot el text molt ben escrit.( No si val, si ets arquitecte coneixes bé el vocabulari a utilitzar... (ha, ha, ha).)

Conec a persones que varen construir-se casa seva i per sort, no els hi va sortir cap nyap, com la paret de la què parles. Suposo que tenien l'assessorament d'algun arquitecte i sobretot la fe i la voluntat de fer-se una llar on viure.

Si treiem la intervenció d'extraterrestres, almenys en la imaginació del cunyat, us puc assegurar que la història és real com la vida mateixa: entre els anys 1977 i 1981, en què vaig abandonar la professió d'arquitecte per dedicar-me a l'ensenyament, vaig projectar unes quantes barraquetes i dirigir les obres, bé que en la meitat dels casos vaig haver de presentar la renúncia a la direcció perquè em prenien pel pito del sereno, tot i que en el projecte ja sabia que allò ho farien en règim d'autoconstrucció i procurava deixar-me de vel·leïtats artístiques i fer plànols senzills d'interpretar i de construir.

La patètica història era la de gent treballadora que es deixava entabanar comprant una parcel·la a la quinta forca, en una urbanització sense urbanitzar, i un cop la tenia s'adonava que, o es comprava una caravana o edificava un xalet, si no allò no tenia sentit. Molts, com que en la parcel·la se'ls havien anat els estalvis, construïen la barraqueta ells mateixos, els caps de setmana i les vacances d'estiu i pasqua, la majoria de les vegades amb l'ajut d'algú de la família o d'algun veí que deia que hi entenia. Jo hi anava els dissabtes i era quan veia que havien recorregut a un arquitecte perquè l'Ajuntament els exigia un projecte visat, per obtenir la llicència d'obres, però que els plànols eren una cosa i el que ells volien fer una altra.

Ai, Déu meu; he escrit "divertiti i orinal", volia dir "divertit i original".

Només en llegir el títol ja es veia venir que seria una paret interminable.
El relat és molt original i tot està molt ben conjuminat: el cunyat maldestre, la seva fe en els extraterrestres i històries ocultistes, la manera de fer perquè no s'enfadés la germana d'un i esposa de l'altre.
Divertit i orinal, he passat una bona estona.

Hem compartit la participació al repte la paret i hem buscat i trobat la inspiració en històries que es retrotreuen a pàgines llegides i películ·les antigues.
El teu relat m'ha agradat en explicar un fet que t'ha recordat una obra immortal de la literatura que, a mi, ja em va "enganxar" la primera vegada que la vaig llegir als dotze anys.
Relat original i molt ben descrit.
Amb total cordialitat