Cercador
La meva vida explicada en un minut
Un relat de: Montserrat Agulló BatlleAgafo un dels àlbums més rebregats que tenen els pares. Fotografies dels anys quaranta. Hi vaig veient als meus tres germans i de cop m’hi veig a mi de nounada en braços de la mare, data: 1946.
Tic-tac... vaig passant fulles, em veig com un bolitx al mig dels meus germans, jugant als estius a casa dels avis dels Empordà... Somric.
M’agradaria entretenir-m’hi més, però un minut passa de pressa i he de seguir mirant altres albums...veig a la nena amb trenes que amb l’uniforme de les monges es va fent gran i que em costa de reconèixer. La de les vacances a Port de la Selva les tinc molt més presents.
Les fotografies de cop passen a ser més personals. Des de les d’una adolescent tímida que sembla voler amagar-se darrera de la càmera a la d’una noia que sembla es vulgui menjar el món. Fotos amb amics, de l’època de la Universitat, excursions de xiruca i motxilla per anar a buscar papallones, cuques, flors i plantes per estudiar-les...
I quin impacte veure’m de professora al costat de alumnes del Institut anant també a buscar material per les classes de naturals...
Tic tac tic tac.... espigolo per sobre un munt d’altres àlbums, el del casament, els dels fills quan eren menuts, els viatges dels estius amb caravana en que ens ho passàvem tant bé..records inoblidables ...
I per últim els àlbums dels nets... l’epíleg feliç d’aquest pim pam biografic
Tic-tac, el minut ja ha passat... la vida però no s’ha aturat...
Comentaris
-
Es el que diem[Ofensiu]Josep Ventura | 12-11-2024 | Valoració: 10
sembla que era ahir, però el temps passa encara que el rellotge tingui vergonya de tocar les hores, el més preuat de mirar els àlbums, és que sempre coneguem els que hi ha a la foto, que mai, mai perdem els records.
Salut
J
-
Un minut a corre-cuita[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 12-11-2024
Sempre m'han fascinat els àlbums de fotos! Abans quan jo era petit era comú mostrar els àlbums de fotos quan venia una visita molt propera i que volíem que sabés una mica més de les nostres vides. El teu recorregut d'un minut ha estat fantàstic!, ens ha permès saber de tu i els moments entranyables que has passat....Llàstima que ara amb els mòbils no es fan fotos impreses ....El dia que marxi la llum no podrem tenir records fotogràfics dels que vindran després de nosaltres....
-
I després d'aquest resum...[Ofensiu]llpages | 11-11-2024 | Valoració: 10
seguim escrivint! No podem perdre ni un minut!
-
No correm![Ofensiu]aleshores | 11-11-2024
Queda molt per escriure! No correm!
-
Sinopsi[Ofensiu]Rosa Gubau | 11-11-2024 | Valoració: 10
Realment repassar els àlbums de fotografia antics ens condueix en el temps i els records. En un minut passa tota una vida pel davant.
Bon relat Montserrat.
Una abraçada.
Rosa.
Valoració mitja: 10
l´Autor
25 Relats
87 Comentaris
3059 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Montserrat Agulló Batlle. Barcelona,1946He conegut Relats en Català gràcies a la meva filla gran que, sabent la meva afició a escriure, em va animar a apuntar-m'hi.
Vaig néixer a la postguerra i recordo que a l’escola, on l'ensenyament era malauradament tot en castellà, ja m’agradava fer ‘redacciones’, algunes d’elles bastant fantasioses, segons les monges.
A la família sempre hem apreciat molt els poemes de la meva mare Mª Dolors Batlle (1910-2000). Els que va escriure de jove durant els temps convulsos de la guerra civil, transmeten amb molta força el que va representar per ella i per tants l’horror d’aquells anys. A vegades, pensant amb ella, he intentat escriure poesia, però sempre ho he trobat extremadament difícil. La narrativa és el gènere en el que em trobo més bé.
A part de relats curts he escrit dues memòries, en una explico les vivències dels dos anys en que vaig fer d’au-pair a Londres i en l’altre el dia a dia d'una joguineria de Cardedeu (El Gat Corneli).
Des de fa més de 30 anys visc a Cardedeu. Tinc quatre fills i sis nets, a qui de vegades dedico alguns dels meus escrits.
Compartir els meus relats em fa il·lusió i és alhora un repte per mi. Espero viure aquesta nova etapa com una mostra més de la meva estima per l’escriptura.
Últims relats de l'autor
- Saviesa d'un roure centenari
- Estimada Jùlia, estimada Laura
- El llençol de pedra
- Bombolles de sabó
- Que fer si el teu gat et parla?
- Pàgines voladores
- Fets que varen commocionar el món
- Lluna nova, Lluna plena
- Desfile de la Victoria, anys 50's
- A l'altre costat del mirall
- El Patufet
- Horòscops, creure-hi o no creure-hi
- La meva vida explicada en un minut
- La clau de plata
- Ricky, el lletraferit