La meva Tribu - L'economia - Agricultura i ramaderia

Molt bon Relat.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions cordials.

Molt bon relat que es sustenta en una profunda reflexió! O, ho has escrit tal com raja sense pensar-hi gaire? Si fos així el pensament ja ha fet forat al teuintelecte.

M'agrada llegir-te coses com aquesta!

Amb total cordialitat

I també hi ha una altra cosa, el capitalisme, que juga amb els diners, pensant sempre en engreixar-se. I més i més i més... Per cert, aquest estiu tan calurós i poc plujós en alguns indrets, les restriccions d'aigua les demanaven al sector primari, l'agricultura i la ramaderia. Com si fossin objectes per a prescindir! En fi, bones reflexions i esperarem la indústria. Una abraçada.

Aleix

Jo vaig estant treballant uns anys en un mercat municipal i un dia em va dir una venedora referint-se a la gent que sempre es plany de que les vendes van malament com mai, deia això: La meva havia que al cel cia, ja es queixava de que no es venia res!!!
Jo penso que les teves reflexions exposades en aquest relat, de manera humorística donen moltes pistes de com ha anat, va i anirà l'economia en els pròxims anys....La natura és prou sàvia per a adaptar-se a les circumstàncies del moment....

Gràcies per la pregunta que em fas en el poema Vull. La força i el foc tots la portem dins nostre, l'únic que hem de fer és vigilar que no s'apagui.
Salut.
Rosa.

Únicament amb fe o amb humor hom pot apropar-se a aquestes categories majúscules i lapidàries, i trobo que fas molt bé d’allunyar-te de la primera actitud, que només pot dur a l’estultícia o a la desesperació.

Molt bé plantejat, Kefas. Sí, portes raó, l'economia és molt llarga d'explicar i solucionar. M'ha tret un bon somriure en llegir-lo.
Recorda que et tinc com a favorit i estic llegint-te seguit, seguit. A veure si algun dia pots llegir-me alguna cosa. Gràcies per davant.
Molt interessant el teu relat, que m'ha tret de trobar-li el punt clau.
Cordialment.

....Kefas.... esborra la paraula 'pejoratiu' per 'oportuna'. Vaig tenir un ""off' gramatical...!
Una abraçada i bon estiu!...

Jo tinc la sensació de que tot ja va sol. El mon i la seva organització/desorganització són com una joguina d'aquelles d'abans que se'ls hi donava corda i al principi, amb tota la corda, es movien ràpid fins que el ritme anava baixant, arribant a aturar-se. Doncs igual el món que tenim muntat, som com un trasto vell que ens van donar corda fa temps i anem fent fins que ens aturarem del tot. No cal trencar-s'hi el cap. Ballem mentre hi hagi música, encara que cada vegada sigui més lent el ritme, potser millor i tot, així podrem ballar abraçats.

Per cert, jo no porto serrell.

...pel seu comentari subtilment pejoratiu...!
Salutacións.

Amb bon sentit de l’humor fas un anàlisi de la situació econòmica i del sector primari.
Per desgràcia existeix un problema en l’agricultura i la ramaderia, i el que anomenem economia no és fàcil d’arreglar. Fer-l’ha desapareix seria un encert, però no resulta fàcil.
Tan de bo tinguéssim la fórmula, per, respectant el medi, aprenguéssim a conviure amb la natura Però vaja, ja m’he posat seriosa...i és que no sé donar-li aquest toc humorístic que tan encertat he trobat en el teu escrit.

Tot són interessos i més interessos creats i la bola roda segons qui la llença. El cert és que ens fan ballar el cap a tots plegats i aixó de decidir quin tracte donem a cada tribu se'ns fa una mica complicat.

Un relat enfocat amb humor que he gaudit molt. Ets un artista Kefas!!

Cordialment

Rosa

A banda de quedar ben demostrat que això de l'economia és molt més difícil d'entendre del que ens pensem, el neologisme "felicifílic" acaba de complicar les coses. O no, que potser si tothom abracés el felicifisme, seria tot molt més senzill. Sincerament, tinc el cap poc clar després d'aquesta primera introducció a l'economia social, però alhora satisfet per haver-me arrencat més d'un somriure. Agraït, kefas!

Estudio economia per a que no m’enredin els economistes.

Estudio economia per a que no m’enredin els economistes.