La mala gomina

Des que sé que la informàtica pren les decisions a base de granges de servidors, entenc més bé perquè les decisions polítiques es prenen a les corts.

Prendre decisions és difícil però executar ordres, no gens. I això és el que acostumen a fer aquells que ens tenen acostumats a donar-nos les explicacions que llegides al matí tenen un significat i a la tarda tot el contrari.

Dubtes ?. Potser a can Descartes. I el teu relat, efectiu i ben construït.

Molt actual. Em carrega de ràbia pensar com de real és. Està molt ben escrit i fa de bon llegir.
Salutacions!

Benvolgut,
Lamentablement el teu relat no pot entrar a concurs perquè supera els 2000 caracters permesos (sempre amb espais inclosos). El teu en té 2318. Gràcies per participar. Esperem que en els mesos propers t'ajustis a aquesta extensió!
ARC-Comissió de Concursos

Pobre Enric!!! Això sí que és patiment, l'he sentit com si fos meu. Sort del mirall que no l'ha enganyat i ha vist el que havia de fer, encara que per ser honest ho ha pagat car. Ho hem vist i ho veurem. Ho has sabut expressar amb paraules escrites fent-nos sentir cada un dels seus batecs.

Un relat molt ric amb paraules adequades i mesurades. Felicitats!!

Benvingut en aquest nou curs literari en aquest espai tan petit i tan gran!

Una abraçada,

Materile

Jo diria, Aleix, que l'Enric sí que tenia les idees clares, era el mirall qui el volia enganyar; ell sabia d'honradesa i de justícia, ell albergava bondat.

Magnífic relat.

Una forta abraçada,

Pilar

...si tots els politics fossin tan prudents com aquest.

Salut i Força

Pinya de rosa

Un discurs interior que captiva des del principi i una presa de decisió amb conseqüència final que resulta tan bèstia (la conseqüència, vull dir) com l'estat que tenim. Els premis, en aquest país, acostumen a ser surrealistes i desproporcionats, si no ridículs. Els càstigs, ídem.

Rep una forta abraçada, de jovincdunsilenci. Àlex no sé.

Pobre Enric! Després de tants dubtes i de prendre una decisió assenyada... tan sols li serveix per a ser-ne castigat. De vegades la prudència no té premi. En quin país estem!
—Joan—

M'encanten les històries basades en fets reals. És un text on s'ha cuidat fins l'últim detall i el final, compartint cel·la amb un maltractador reincident, l'arrodoneix de forma magistral.

Felicitats!

Les presons no haurien d'existir. Tants mil·lennis d'involució i cada vegada més reclusos perquè la nostra maleïda raó humana ens ha dut a això. Grandíssim relat. Felicitats.


S.

I la mala consciència.

Una narració molt acurada, un lèxic ben trobat, i un misteri que ens manté a l'espera fins la darrera línia, un suspens molt ben travat.

Saps com amagar les cartes tu!

Bon relat Aleix! aquest més la paciència ha donat moltes lectures de caire polític, i el teu te un alt nivell.

Seguim!

Ferran

Quan et llegeixo penso que jo no en se gens i em falta molt per aprendre. Un deu

Deixant de banda la història del relat que la trobo original. El que jo hi ressaltaria és la és la forma com narres els esdeveniment: el neguit, el dubte, la mateixa por... Tot aquest suspens m'ha tingut encongit el cor fins el desenllaç final. I és que jo que he estat sempre,ara no tant, un caga-dubtes de cal Déu. Aquest relat m'ha fer despertar velles experiències que jo creia ja oblidades. Enhorabona per saber penetrar en la pell dels teus llegidors, Pol

La ficció també ens serveix per esmenar la realitat. Tant de bo el teu Enric hagués fet aquella trucada! Quant dolor ens hauríem estalviat.
Bon curs relataire, Aleix, i gràcies pels teus comentaris, ens anirem llegint.