La Llauna i la Bossa

Un relat de: Magda Garcia
Eren inseparables. Des que es conegueren dins la foscor d’un contenidor i que la vida les feu rodolar donant tombs i rebent cops que mai oblidarien. Ara s’estaven tranquil·lament instal·lades en un abocador. Allí prenien el sol, l’aire, i eren testimonis de com la colònia de deixalles anava creixent. Cada dia n’hi havia més de residus al seu voltant. Començava a haver-hi un cert amuntegament i insalubritat i s’estaven plantejant fer alguna acció reivindicativa per aconseguir millors condicions de vida perquè malgrat ser objectes sense recursos i pendents de reciclatge també es mereixien més drets socials.

Pel que sembla, s’estarien temps allà, esperant saber quin futur els hi oferiria la vida. Perquè hi havia més camions entrant nous envasos i deixalles dia a dia. I l’ordre d’arribada no sempre es respectava.

El que estava clar és que la Bossa i la Llauna, malgrat agradar-se i estar bé juntes ara que l’amistat i una certa atracció fins i tot, les havia unit, se separarien. De ben segur acabarien seguint camins diferents perquè la Llauna era un envàs amb una clara possibilitat de recuperació social i ambiental, mentre que la Bossa probablement seguiria pendent d’un itinerari de rehabilitació encara per definir i potser mai podria ser recuperada per una nova utilitat. Amb una mica de sort potser una ventada se l’enduria lluny del recinte i qui sap! Potser la vida li reservaria noves experiències!

I és, certament, dins de l’abocador, el seu cas no encaixava massa bé en els perfils dels casos tractats pels educadors ambientals perquè no era ni un envàs, ni paper, ni vidre… i d’orgànic només tenia una molla de pa que se li havia enganxat a la nansa per culpa de la humitat.

Comentaris

  • Felicitats![Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 27-09-2021 | Valoració: 10

    Felicitats, pel teu relat. M'ha agradat molt, com encara aquest problema social amb un enriquidor i tendre relat, i alhora, realista i preocupant problema que tenim amb els residus.
    Molt bé enfocat,
    Neus Marín

  • Ostres! [Ofensiu]
    Homo insciens | 26-09-2021

    Ostres! m'ha agradat molt com has plantejat aquest relat sobre els residus i el reciclatge! Senzill, ocurrent i suggestiu!!

  • Molt, molt original!![Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 21-09-2021 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt!!

    Crec que tens una imaginació molt alta, almenys en aquest relat, i val la pena de llegir-te.

    És una excel.lent reflexió sobre els residuus, sobre si en fem un ús responsable (o no) i sobre si ens val la pena reciclar o no tant. I sobre si els residuus duren massa temps en certs casos.

    T'animo a seguir fent relats com aquest.

    Salutacions!!

  • Educació ambiental[Ofensiu]
    Iona | 20-09-2021

    Felicitats pel tema escollit!!!

    La generació de residus és un problema molt important de la nostra societat. Ens hem acostumat a comprar i pagar materials que després llencem, cosa que ens fa molt mals gestors de recursos. I cal pensar, que encara que els reciclem llençant-los al contenidor que els correspon, també té un cost ambiental, tot. El circuit generat fins a tornar a reciclar el material té un balanç positiu d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.

    Cal començar a pensar seriosament en no generar o generar menys residus. No és molt complicat, i un cop un comença, es transforma en un petit projecte personal que a poc a poc va creixent.

  • Hola Magda[Ofensiu]

    T'hem publicat el relat fent una correcció, tot i que no ens està permès. T'hem fet una correcció al teu original. Has utilitzat la paraula "hacinament" o una semblant, i en català no existeix.

    Dues coses.

    No contestis en el teu propi relat donant les gràcies. Si ho vols fer, ningú t'ho pot prohibir, però sempre preferim rebre un comentari teu en algun relat de qui t'ha comentat, o el mateix "gràcies pel teu comentari" en el relat de l'altre relataire.

    Fes servir un corrector en línia, si tens la possibilitat de fer-ho.

    A l'Associació oferim ajut a escriptors associats, si tens cap dubte, esperem el teu correu.

    ARC

  • Gràcies[Ofensiu]
    Magda Garcia | 20-09-2021

    Moltes gràcies!

  • Gràcies[Ofensiu]
    Magda Garcia | 20-09-2021

    Moltes gràcies!

  • Reciclatge[Ofensiu]
    Prou bé | 20-09-2021 | Valoració: 10

    Quina imaginació per donar vida a un fet i situació de molta actualitat: reciclar. I com has convertit en un lloc agradable on sorgeixen sentiments, un abocador d'escombraries que més aviat ens fa arrufar el nas. Com tot el que t'he llegit molt ben escrit, amb senzillesa i claretat però amb molt bona utilització de la llengua. Per aquest relat i d'altres et puntuo amb un 10. Amb total cordialitat

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: