Cercador
La Llauna i la Bossa
Un relat de: Magda GarciaPel que sembla, s’estarien temps allà, esperant saber quin futur els hi oferiria la vida. Perquè hi havia més camions entrant nous envasos i deixalles dia a dia. I l’ordre d’arribada no sempre es respectava.
El que estava clar és que la Bossa i la Llauna, malgrat agradar-se i estar bé juntes ara que l’amistat i una certa atracció fins i tot, les havia unit, se separarien. De ben segur acabarien seguint camins diferents perquè la Llauna era un envàs amb una clara possibilitat de recuperació social i ambiental, mentre que la Bossa probablement seguiria pendent d’un itinerari de rehabilitació encara per definir i potser mai podria ser recuperada per una nova utilitat. Amb una mica de sort potser una ventada se l’enduria lluny del recinte i qui sap! Potser la vida li reservaria noves experiències!
I és, certament, dins de l’abocador, el seu cas no encaixava massa bé en els perfils dels casos tractats pels educadors ambientals perquè no era ni un envàs, ni paper, ni vidre… i d’orgànic només tenia una molla de pa que se li havia enganxat a la nansa per culpa de la humitat.
Comentaris
-
Sorprenent[Ofensiu]Jordi Abellán Deu | 17-12-2021
M'ha sorprès la teva mirada sobre aquest tema pel què moltíssima gent estem presocupats. Una visió des de dins posant sentiments i pensaments a objectes inanimats que que hem allunyat de la nostra vida per inservibles.
Felicitats i una abraçada.
-
Felicitats![Ofensiu]Neus Marín Cupull | 27-09-2021 | Valoració: 10
Felicitats, pel teu relat. M'ha agradat molt, com encara aquest problema social amb un enriquidor i tendre relat, i alhora, realista i preocupant problema que tenim amb els residus.
Molt bé enfocat,
Neus Marín -
Ostres! [Ofensiu]Homo insciens | 26-09-2021
Ostres! m'ha agradat molt com has plantejat aquest relat sobre els residus i el reciclatge! Senzill, ocurrent i suggestiu!!
-
Molt, molt original!![Ofensiu]unicorn_blanc_del_bosc | 21-09-2021 | Valoració: 10
M'ha agradat molt!!
Crec que tens una imaginació molt alta, almenys en aquest relat, i val la pena de llegir-te.
És una excel.lent reflexió sobre els residuus, sobre si en fem un ús responsable (o no) i sobre si ens val la pena reciclar o no tant. I sobre si els residuus duren massa temps en certs casos.
T'animo a seguir fent relats com aquest.
Salutacions!! -
Educació ambiental[Ofensiu]Iona | 20-09-2021
Felicitats pel tema escollit!!!
La generació de residus és un problema molt important de la nostra societat. Ens hem acostumat a comprar i pagar materials que després llencem, cosa que ens fa molt mals gestors de recursos. I cal pensar, que encara que els reciclem llençant-los al contenidor que els correspon, també té un cost ambiental, tot. El circuit generat fins a tornar a reciclar el material té un balanç positiu d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.
Cal començar a pensar seriosament en no generar o generar menys residus. No és molt complicat, i un cop un comença, es transforma en un petit projecte personal que a poc a poc va creixent.
-
Hola Magda[Ofensiu]AssociacioRelataires | 20-09-2021
T'hem publicat el relat fent una correcció, tot i que no ens està permès. T'hem fet una correcció al teu original. Has utilitzat la paraula "hacinament" o una semblant, i en català no existeix.
Dues coses.
No contestis en el teu propi relat donant les gràcies. Si ho vols fer, ningú t'ho pot prohibir, però sempre preferim rebre un comentari teu en algun relat de qui t'ha comentat, o el mateix "gràcies pel teu comentari" en el relat de l'altre relataire.
Fes servir un corrector en línia, si tens la possibilitat de fer-ho.
A l'Associació oferim ajut a escriptors associats, si tens cap dubte, esperem el teu correu.
ARC -
Gràcies[Ofensiu]Magda Garcia | 20-09-2021
Moltes gràcies!
-
Gràcies[Ofensiu]Magda Garcia | 20-09-2021
Moltes gràcies!
-
Reciclatge[Ofensiu]Prou bé | 20-09-2021 | Valoració: 10
Quina imaginació per donar vida a un fet i situació de molta actualitat: reciclar. I com has convertit en un lloc agradable on sorgeixen sentiments, un abocador d'escombraries que més aviat ens fa arrufar el nas. Com tot el que t'he llegit molt ben escrit, amb senzillesa i claretat però amb molt bona utilització de la llengua. Per aquest relat i d'altres et puntuo amb un 10. Amb total cordialitat
Valoració mitja: 10
l´Autor
147 Relats
492 Comentaris
39211 Lectures
Valoració de l'autor: 9.58
Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos.He guanyat el primer premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració.
També he obtingut el 1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) dos anys consecutius (2022 i 2023).
Tinc un parell de contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, un relat penjat al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.
Últims relats de l'autor
- Minvant (guanyador del Concurs de Microrelats de Sant Jordi 2024 del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya)
- Tres som multitud
- Un matí a West Vancouver
- Observant-la
- Basat en fets reals (II)
- Basat en fets reals
- En Blauet
- Aflorant
- Daixonses
- Incessantment
- Bellesa sense edat
- Brillant
- Deserció
- Aïllat d’ell mateix
- Sempre al nostre lloc