La guardiola buida (conte)

Un relat de: Nonna_Carme

Ja sé que el temps no s'atura,
que has crescut , que et vas fent gran,
que les joguines somiquen
perquè ja no els en fas cas

mes voldria, abans que un somni
t'acaroni fins demà,
que em deixis explicar un conte,
molt curtet, com feia abans.


És el dia de la mare
i tothom, atrafegat,
cerca diferents objectes,
tothom la vol obsequiar.


Però una nena menuda,
tot just ha complert vuit anys,
amb tristor i neguit contempla
una guardiola en ses mans.



És buida! Voldria omplir-la
i es pregunta com ho faig?
I, als seus amics, demana
que la vinguin a ajudar..


La margarida i la rosa
avui no volen jugar,.
un petit pardal no vola
i s'asseu tot capficat.


Les formigues tafaneres,
es pregunten : què ha passat?
i fins la font, gran cantaire,
atura un moment el cant.


De sobte, l'ocell s'apropa,
molt baixet, xiuxiuejant,
a cau d'orella murmura
dos mots que la fan pensar.


Ara ja sap com omplir-la!
Ara ja sap que farà!
I escriu un senzill poema,
un poema que parlant


d'alegries compartides,
de secrets, tristeses ,cants,
dels seus consells agraïda,
de sempre saber escoltar,


fa que s'ompli la guardiola
a poc a poquet fins a dalt.
La menuda ja no plora.
La mare tindrà regal!

Comentaris

  • Perfecte.[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 02-04-2012

    Ostres Nonna, quina preciositat de conte. Possiblement molts dels que correm per aquí haurem viscunt un moment semblant.

    Se'm fa una mica difícil dir-ne alguna cosa al respecte. Estic davant de la pantalla amb un somriure al rostre, i imaginant la petita amb la guardiola. Pensant que és veritat, que a vegades ens oblidem que hi ha regals molt especials que no es poden trobar a les botigues. Em fas pensar en les mares en general i, en especial en la meva. Sempre seran les mares, jo no sé què faria sense ella.

    Trobo que és una história preciosa i perfectament explicada. No li sobra ni li falta res. Hauria d'estar als llibres de les escoles.

    La meva enhorabona, Nonna. M'ha encantat aquesta història.

    Abraçadotes mil.


    Salz.

  • puc dir-hi la meva??[Ofensiu]
    teresa serramia | 26-03-2011

    de vegades hom pensa que té la guardiola "buida", jo que sóc molt rebel, i llegua llarga, penso que sempre hi ha quelcom dins. Passa, potser, que som pessimistes. Avocats a pensar negativament (ho dic per mi, que m'agrada massa gemegar...) Penso, que segur, segur, que si ho mirem bé, hi trobarem moltes més coses de les que imaginem...A mi m'ha passat...Sóc molt contestatèria, ja ho veus!! És el teu conte, però, el que m'ha inspirat...Tens unes idees fabuloses, Carme...Una gran, immensa, entranyable abraçada d'aquesta iaia que ENCARA no ha madurat...

  • molt tendrei bonic nonna[Ofensiu]
    joandemataro | 09-06-2010

    espero que estiguis millor... he llegit pel fòrum que aquests dies estaves passant una mala època.
    Recupera't

    una abraçadota

    joan

  • Molt entranyable[Ofensiu]
    nuriagau | 20-03-2010 | Valoració: 10

    Una història breu ben narrada, amb una imatge molt ben trobada. Cal que tots tinguem cura d'aquesta guardiola.

    Enhorabona, Nonna!

    Núria

    PS: Celebro haver-te conegut a la Calçotrobada.

  • Fer realitat els somnis![Ofensiu]
    Cendra de flor | 11-01-2010 | Valoració: 10

    Els teus poemes són un somni fet realitat. M'encanten.

    Cendra de flor

  • Delicatessen[Ofensiu]
    Unaquimera | 17-11-2009

    Un deliciós conte en vers!
    Ara que l'he llegit i rellegit, m'alegro no haver cedit a la temptació de llegir el darrer publicar, sinó haver recuperat el que havia quedat, per unes i altres coses i presses i moments, sense comentar.
    Tinc algun altre dels teus que en el seu moment vaig llegir sense prou temps com per deixar constància escrita, com El burka..., però em faig el propòsit de tornar aviat, i anar d'aquesta manera omplint els buits.

    De moment, avui he degustat aquesta delicatessen que m'ha deixat molt bon gust en tots els sentits... i ara em continc per respectar la teva voluntat amb les valoracions.
    Fins aviat, Carme!

    T'envio una abraçada amb les teves mides, en la confiança de què t'escaigui bé,
    Unaquimera

  • Paraules belles i senzilles[Ofensiu]

    En un món tan materialista com el nostre, llegir unes paraules tan tendres i emotives com les teves ens fa sentir millor. Et felicito i desitjo que quan sigui gran pugui gaudir de plaers com els que tu descrius.

  • un bon poema[Ofensiu]
    Endevina'm | 28-10-2009 | Valoració: 9

    per llegir a la vora del llit.

  • Jo també tinc una guardiola[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 28-10-2009 | Valoració: 10

    Què dolç i tendre Relat, estimada Carme.
    Els meus ulls s'han mullat amb goig i pau.
    Aquest conte toca i molt la sensibilitat.
    Amb molt d'agraiment.

  • Com en un romanç...[Ofensiu]
    rnbonet | 28-10-2009

    ... de cec desgranes totes les bondats de la natura humana.
    Salut i rebolica, xicona!

  • ...QUIN REGAL?.....................[Ofensiu]
    jos monts | 26-10-2009 | Valoració: 10

    Un poema que omple,
    si no la guardiola,
    al cor de la mare,
    i ha fet callar el plor del infant.

  • Un poema molt emotiu[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 26-10-2009 | Valoració: 10

    Has expressat molt bé que no es necessiten diners per a fer un regal a una persona: una paraula, un somriure, un acudit que la faci riure o el regal sublim d'un poema ben escrit, com el que ens han regalat a nosaltres.
    Una abraçada.

  • El millor regal per una mare ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 24-10-2009

    Com quan de petits la iaia ens explicava contes que sempre duien missatge, M'ha agradat molt, amb molta dolçor guies el conte per ensenyar als infants que hi ha algo més valuós que els diners.
    Un poema tendre, sensible i emotiu.
    Els teus nets i netes deuen gaudir molt amb els teus contes i poemes.
    Guardaré el seu missatge per quan els meus nets siguin prou grans per entendre'l.
    Gràcies Nona.
    Una càlida abraçada,
    Núria



  • Com la majoria dels teus poemes [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 22-10-2009 | Valoració: 10

    aquest també desprèn una gran dosis de tendresa.
    Tinc el record dels contes de la infantessa tan lluny..., i al llegir el teu poema els he sentit tan a prop que fins i tot els ulls se m'han entelat.
    Gràcies per oferir-nos aquesta meravella que no puc deixar de valorar com es mereix.

    J. Lluís Cusidó

  • M'agraden els contes[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 17-10-2009 | Valoració: 10

    Un bon conte, Nonna.
    He gaudit i molt. Gràcies.

  • un conte, una rondalla[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 17-10-2009

    com les que sempre han explicat els avis als nets, abans alguna mare ho havia fet.
    Molt tendra la dramatització del relat.
    Felicitats.

    Ferran

  • Què bonic![Ofensiu]
    Josoc | 10-10-2009

    Senzill de forma i profund de contingut...

  • Amor i tendresa![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 05-10-2009

    Dues paraules que embolcallen les teves creacions. Aquest conte m'ha semblat tan entranyable! Deliciosa la teva manera d'escriure un conte o de reflexionar sobre qualsevol temàtica. Tant de bo a cada casa hi hagués una guardiola com la del teu conte! Prou aniríem millor per la vida.
    T'envio una abraçada ben amorosa, Nona-Carme.

    Mercè

  • Poesia[Ofensiu]
    Bonhomia | 05-10-2009 | Valoració: 10

    Un conte molt especial. M'agrada com relates aquests fets amb poesia.


    Sergi

  • Preciós conte![Ofensiu]
    brins | 01-10-2009

    Profund, real, tendre, emocionant...
    Quants fets...quantes paraules valuoses podríem anar guardant en una guardiola d'amor
    per després, sense trencar-la, anar traient de mica en mica, a poc a poc, bocins de felicitat.

    M'ha agradat molt, Nonna. Moltes felicitats!

    Pilar

  • De vegades...[Ofensiu]
    onatge | 30-09-2009

    Tots tenim una guardiola buida, i mira que la podríem omplir de somriures, de silenci, d'alegria, de caliu, de sol, de lluna, algun núvol, de mirades tendres, de sinceritat..., d'esperança, de confiança. Omplir la guardiola però no guardar-la, compartir-la amb els que estimem i ens estimen, i amb els que no coneixem però ho necessiten i no demanen res...

    Un conte profund per anar llegint i rellegint...

    Una abraçada de conte.
    onatge

    -gràcies pels seus comentaris, que quan els llegeixo es com si sentís la seva veu...-

Valoració mitja: 9.91

l´Autor

Nonna_Carme

70 Relats

1574 Comentaris

156170 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
El meu nom : Carme Olivé. Nonna m'ho diuen els meus 5 fills, 9 nets i dues besnétes. Visc a Sant Boi del Llobregat d'ençà que em vaig casar només fa 52 anys. Com podeu veure en tinc molts però, no us enganyeu, no soc vella i mentre m'agradi tant aprendre coses noves, penso que no me'n sentiré. De fet , estic superant dos reptes: escriure en català i entendre'm amb l'ordinador. M'agrada plasmar en un paper, els meus sentiments i les meves vivències. Aficions? Llegir , la música moderna o clàssica, depèn del moment. Una de les meves cançons preferides és Imagine, de Jhon Lennon , tal vegada perquè parla de pau (soc pacifista al 100%). He fet teatre molts anys com afeccionada i doblatge.

M'afegeixo a la llista de relataires que demanen no ser valorats però rebré, encantada ,els vostres comentaris i les vostres correccions. Gràcies per tot el que estic aprenent de vosaltres.