La gran llosa

Es precios,
gracies per comentar, es un relationship real. La dona ems alta es la meva iaia . AixiAixi m'ho explicavenexplicaven ell es.
montse

Seguint la línia, un poema preciós.

Felicitats!

gran AMIC...gran persona..vaig seure dinant al teu costat..La teva joia.. em va omplir
de llum i de joia.. esclar!! Gràcies, estimat amic per recordar-te de mi..., gràcies....

Un poema molt bell, Aleix; et felicito per poder sentir la poesia i la història que arrecera qualsevol indret, i per saber-la expressar amb paraules. Paraules inèdites que formen part d'un reguitzell de metàfores precioses.

Una abraçada primaveral,

Pilar

com descrius tot el poema amb una agilitat suprema i inigualable, em sembla molt bo i m' ha agradat molt com disposes tanta descripció que incita a la lectura. Un gran salut de Rafael Molero

...amaga la història i un nou horitzó ple de joventut reescriu el paissatge. La ciutat és viva i vol tirar endavant. S'obre al mar i els vents de llibertat omplen els carrers... Serem capaços de recollir-los i crear una nova història?
Com sempre Aleix ets un poetàs de cap a peus. Saps recollir les emocions de cada racò de la ciutat i fer-ne una obra d'art.
Una forta abraçada.

Genial!. Tot el poema és una descripció magnífica d'un paisatge de platja, adornat amb unes metàfores sublims. Quina enveja! Jo sóc capaç de deler per un poema trobant-hi només una sola imatge genial i tu has omplert el teu amb un rosari d'expressions poètiques pròpies del teu talent i de ningú més.
Salut i records!

un plaer acompanyar-te en aquest passeig per Barcelona tot i que, aquesta vegada, fas esment d'un fet molt trist i colpidor.
M'ha encantat la noia de les cames de color llimona i la menció a la camisa del avi.
Una abraçada a l'Olga i a tu, amic Aleix.

Els teus poemes són purs, com l'aire acabat de néixer, quan l'home encara no l'ha contaminat. Felicitats!!!! Ets un gran mestre de les paraules, l'observació, la història, i sobretot, els sentiments. Aquests sentiments que fan créixer i pugen amunt, amunt com els xipresos.

Gràcies per aquets poema que no oblida la història, la bellesa i la generositat amb les paraules.

Gràcies pel comentari d'un humil microrelat però que has sabut captar tan bé, més enllà de les paraules, gràcies per veure-hi el que s'amaga sota les paraules. Ara potser el penjaré. Em feia vergonya per la seva escassetat.
Et necessito, Aleix!!! Una abraçada

Materile

Quin poema, si jo sapigues escriure un deu per cent fel que fas tu seria feliç
Gracies per comentar, ens anirem veient. Encara que tingui tant poca traça, escriure m' omple.
Montse

Aquest poema és per llegir-lo i rellegir-lo a poc a poc.

La vida pot ser de molts colors, però el blanc i negre també en formen part.
La noia de les cames del color de la llimona ens fa veure el resplendor brillant, sens cap ombra que la cobreixi, ni tan sols l'ombra d'un xiprers...
Sota d'ella, tot és foscor, molts cossos han quedat allà condemnats a l'oblit i al desconeixement de molts, uns cossos que havien sigut plens de vida i també de molts colors, d'una vida que els hi va ser arrencada amb crueltat i sense cap compassió per uns sers que tenien l'odi i el crim per bandera!

Una abraçada Aleix i gràcies pel teu comentari!

Aquests 1717 no tene ningú que els defensi,...a diferència del dictador i l'acòlit feixista en la seva piràmide feta per esclaus i envoltada d'un exercit d'acompanyants forçats,...robats de tot arreu,...

uau, quin poema!
M'he passejat pel teu poema sentint i acaronant els sentiments que ara descansen sota aquesta llosa de ciment armat. He gaudit de les evocadores imatges que descrius, precioses en tot el seu esplendor de colors, tot i l'angoixa que a poc a poc, en blanc i negre, m'ha anat envaint el cor. No hi ha cap xiprer, ni cap ombra allargada...
Venia a dir-te que la primera part del meu relat és real... i m'he trobat amb una realitat molt més gran i molt més punyent, de la qual tu n'has sabut fer un gran poema. Preciós!!!
Una abraçada ben gran per a tots dos, amics.

El teu poema, Aleix, està vestit de tots colors. Grocs i taronges, plens de vida, d'energia, de joventut, de bellesa. Però també apareix el negre, ai caram!, i aquí és on topem amb la gran llosa o vergonya que arrosseguem, on trobem la mort de qui van ser afusellats. I això fa molt de mal, el mateix que sent dins seu la joveneta de la bicicleta en recordar l'horrorós final del seu avi.
Un petit recorregut preciós i punyent per un barri molt autèntic de Barcelona.
Una abraçada.

...més evocador. L’he hagut de rellegir per assaborir i poder copsar cada instant.
M’ha semblat anar al teu costat i que m’anaves descrivint pas a pas tot el que et cridava l’atenció. M’agrada com utilitzes, els gustos “gust de llimona” per descriure personatges, sobretot a les noies, en molts dels teus relats.

Una abraçada

La teva poesia és un viatge al passat sense rancúnia ni maldat. Només un record de pensaments blancs ens convida a no oblidar els afusellats de la guerra civil en barris miserables.
Un petó
Pinya de rosa

"No hi ha cap xiprer, ni cap ombra allargada;
només la noia de cames de llimona"

Simplement fantàstic!

Aquest poema s'ha de pal·ladejar a poc a poc, que només així t'arriba l'airet de la platja i veus el color llimona de les cames de la noia. És com un curt cinematogràfic que passa davant dels ulls fotograma a fotograma, i entra tan suaument i delicat que és tot un plaer per als sentits. A mi, la gran llosa se m'ha presentat més horitzontal que vertical com és, potser perquè les vistes que descrius t'envolten d'una manera tan encisadora que et fan oblidar la duresa del ciment.
Tot molt aconseguit, bona feina!