La causalitat del primer contacte

Un relat de: TerricheT
La causalitat del primer contacte

Eren dos éssers exploradors. Dues intel·ligències conscients lluny dels seus mons nadius. Visitaven un sector inexplorat de l’Univers, desplaçant-se cada un pel seu compte en un astre singular d’horitzons difusos; un lloc potencialment habitable, on la penombra ho confonia tot. Sols l’atzar els podia fer coincidir.

Un era absoluta llum, sense cap motiu per brillar. Investigava el cosmos ignorant l’anhel d’omplir alguna mancança de la qual no era conscient.

L’altre era energia pura dins d’un cos sense expressió tangible que cercava créixer en sensibilitat.

La rutina de l’exploració va canviar quan tingueren el primer contacte fortuït. Gairebé un accident en el qual van saltar espurnes brillants. Es van separar torbats, però a mesura que s’apartaven, desitjaven tornar a experimentar el contacte. En un rampell van fondre els seus organismes recreant-se en un ésser únic, diferent, peculiar.

En aquell nou contacte van concebre que junts podien explorar millor. Sentiren que els seria bo compartir experiències. El desig de donar sentit al descobriment mutu, els mostrà que no podia ser només un accident, la seva trobada. Les particulars realitats es complementaven a la perfecció, i els feia diferents. Sense valorar si es tractava d’un fet irracional, van veure que era satisfactori conrear-se en noves formes d’unió.

Experimentaven en cada nou encontre, persistentment lumínics. Van concloure que units en la mateixa diversitat podien estudiar l’espai i ampliar horitzons de llum real. Acceptaren la causalitat dels actes compartits, i no els calgué cercar una expressió per descriure’ls, cap que mai no s’hagués utilitzat abans, reconeixent-se com una baula de la vital diversitat del cosmos.

En finalitzar exploracions rutinàries, solien tornar al punt del primer contacte per nodrir una llar càlida, conscients que, en compartir-se, al seu entorn causaven clarors i colors.
Entengueren que junts eren tangibles, que si renunciaven a unir-se, els seus mons tornarien a ser part de la foscor.

Comentaris

  • Junts[Ofensiu]
    Prou bé | 28-06-2021

    Junts tot, separats, res? Terrible perdre la individualitat en ares de l'amor, per mi, mal estés!. Molt ben escrit, estil senzill i directe que es fa entenedor. Llenguatge molt acurat. Amb total cordialitat

  • Plenitud[Ofensiu]
    Homo insciens | 04-05-2021

    Una idea interessant la de personificar la llum i l’energia, dos conceptes abstractes  i immaterials, que en el relat anhelen quelcom que els hi manca i no saben què és, fins que ho troben. A més, corrent per l'escenari més gran possible, la immensitat de l’univers. La descripció que en fas dels personatges i de la seva unió et transporta a un món fantàstic que et deixa una sensació plàcida i serena. Té un efecte sobre el lector com de plenitud, almenys sobre mi, en llegir-lo i rellegir-lo.

    A banda de comentar-te, et volia donar les gràcies pel teu comentari al meu relat “Fet a mida”. Són paraules molt reconfortants que m’encoratgen a seguir endavant. Moltes gràcies.

  • FANTÀSTIC[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 26-04-2021 | Valoració: 10


    Un relat molt amè on l'acció de compartir és primordial. Què satisfactoris es van quedar.
    M'ha agradat molt, Terriche T.
    Salutacions
    PERLA DE VELLUT

  • Brillant[Ofensiu]
    joanloam | 22-04-2021 | Valoració: 10

    Brillant com l'absoluta llum d'un dels exploradors i expressat amb l'energia de l'altre. Tot just acabo de descobrir aquesta pàgina i aquest és el meu primer comentari, bon començament.

  • Gràcies[Ofensiu]
    TerricheT | 20-04-2021

    Gràcies a tots pels vostres comentaris, ja us he comentat a tots, un dels vostres relats, espero que sigui així, si falta algú que m'avisi.

  • Bon relat[Ofensiu]
    Naiade | 18-04-2021 | Valoració: 10

    Un excel·lent relat on la física es desenvolupa unint partícules i conformant meravelles.

  • pura química[Ofensiu]
    Laura Serradell Meler | 15-04-2021 | Valoració: 9

    En us espai cosmíc descrius molt bé com és l'encontre entre dos essers oposats i com pot sorgir la química de manera completament espontània.

  • química[Ofensiu]
    marialluïsa | 15-04-2021 | Valoració: 9


    D'una manera molt peculiar ens mostres com un ens solitari no pot sobreviure, com sempre es necessita un positiu i un negatiu, en qualsevol format. Molt ben plantejat i resolt. Fantàstic.

  • Causalitat vers Casualitat[Ofensiu]
    Solsona Bot | 14-04-2021 | Valoració: 10


    Causalitat o Casualitat
    Causa-efecte o Atzar.
    Sols l'atzar podia reunir els dos exploradors en la infinitat de l'espai un primer cop, però a partir d'aquest encontre desapareix la casualitat i és substituïda per la causalitat.
    No són éssers oposats, sinó complementaris.
    Un bon relat que t'obliga a rellegir-lo més d'un cop i no acabes de saber del cert si has entès el principal.

    p.d. He intentat utilitzar el tag de la negreta. No sé si me n'he sortit

  • La unió fa la força [Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 14-04-2021 | Valoració: 10

    A mesura que anava llegint el teu relat, sense gairebé adonar-me, he anat sentit aquesta atracció cap als personatges tan diversos del cosmos. I final no podia ser d'altra manera sent conscients que junts són llum, Felicitats m'ha agradat com has narrat la necessitat que les dues energies oposades, juntes són la unió perfecta.

    PD. D'altra banda, gràcies pel teu comentari en (El poder "farma") i sí que l'has encertat, m'he inspirat en la pel·lícula que va protagonitzar "Charlton Heston" que vaig veure de petita i que em va impressionar, la qual ni me'n recordo ni del títol, però si l'afecta que em va produir. Ben vits!
    Salutacions,
    Neus

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 9.63

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de TerricheT

TerricheT

5 Relats

40 Comentaris

4137 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
La fantasia és la música dels sentits, la realitat és la música del desconcert.
El desconcert és l'orquestra del caos, en el caos trobarem la melodia.


Sigues fantàstic, amic meu.
B.L.