Infeliç en la felicitat

M'ha sorprès molt el contingut del teu relat. Terrible en la visió del futur que, potser, ens espera. Bé potser a nosaltres no, potser a alguna generació que vingui després de la meva. Tot i que una mica ja s'intueix aquest paisatge que descrius.

M'alegro d'haver-te llegit el relat, que en realitat he clicat per la referència al títol i la semblança a la lletra d'una cançó d'Sting que m'agrada força:

"I'm so happy that I can't stop crying, I'm laughing trough my tears" => Sóc tan feliç que no puc parar de plorar. Ric entre les meves llàgrimes.


Jordi

sinó que més aviat inquieta. Un exemple més, el teu relat, del poder de la tecnologia en X temps. Que se n'hagi escrit tant, alguna cosa hi deu haver. Potser sí que veiem el futur, l'intuïm i no obstant, HI ANEM. Com va passar amb la crisi.
El pensament ens ha de salvar, i no fer mal i enfonsar. La meditació és curativa alhora que inactiva, com una màquina en repòs.

Feia temps que no et comentava. Abraçada!

Mena

Has sabut establir una connexió entre l’esperit humà, per naturalesa sempre insatisfet i els
Avantatges i desavantatges dels avanços tecnològics. Aconseguint un bon tema de ciència ficció .
Una forta abraçada

Aquest món sense guerres que descrius podria ser objecte d'una anàlisi i entendre què ha passat abans per arribar fins aquí. Potser l'excés de passió ens hi ha portat? Sigui com sigui el teu relat fa pensar sobre l'espècie humana. M'ha encantat. Una forta abraçada i que passis unes bones festes!

Aleix

Has trobat un punt d'equilibri, segons el meu parer, on l'engranatge entre les reflexions intimistes, filosòfiques desenvolupades en el terreny de la ciència-ficció troben una combinació perfecta. Aquests mons interiors presumiblement no deixaran mai d'existir. El tema de la infelicitat ha estat tractat de forma sublim. La meva enhorabona per escriure tan bé!
Una abraçada ben cordial, Llorenç!

...el Sr. Smith ja fa una reflexió semblant quan tortura a Morfeo. Els humans no poden ser feliços, això els porta psicologicament a la destrucció. Hi ha d'haver un afany de superació per conseguir alguna cosa o per lluitar per alguna causa, justa o no. En fi que complicats aquests sers humans, no creus?
Una abraçada.

filosofia ficció. Té un estil teu i personal aquest relat que el fa original. Jo crec que sí que és CF pura i dura. La CF vol obrir els ulls al present perquè reaccioni a les coses que s'esdevenen al teu costat i que poden empitjorar en un futur. I tu aquí ho fas, i molt bé.

Un relat intimista i una bona crònica d'un futur, o passat? recent i possible.

Sort!

Ferran

que ho sentia tot en propia pell i que va ser "creada" per formar part dels intocables...
M'agrada molt, Llorenç. És original i efectiu. No has seguit les "pautes" de CF habituals, i això el fa un relat fresc.

Gràcies per passar pel meu CF. Estic contenta de coneixer-te en persona, guapo. Na braçadaaaa

a

Sempre hi ha una maleïda casta....No és tant de ciència ficció oi? Felicitats pel retrat de la societat.

La ciència-ficció i la filosofia sempre obre noves portes.

Sort.

Si és que sigui com sigui no estem ni estarem mai contents... igual que la Sofia.
Bon relat.
Salutacions
Cesc