Improvisació

I amb una forta abraçada, Lluís!!!

Salut i lletres,

V

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Aquest diamant en brut, com ha estat qualificat el teu poema, és això, precisament, un diamant. Una pedra en què la llum del viure s'hi reflecteix i es descompon en mil angles del color de l'existència per a, tot seguit, concentrar-se de bell nou en un únic punt de color, blanc i enlluernador: l'ànima, l'esperit, el jo (tot això que es concentra en el cervell), com a material que ens proporciona l'última possibilitat d'entendre'ns i d'entendre.

Aquest diamant en brut, com ha estat qualificat el teu poema, és això, precisament, un diamant. Una pedra en què la llum del viure s'hi reflecteix i es descompon en mil angles del color de l'existència per a, tot seguit, concentrar-se de bell nou en un únic punt de color, blanc i enlluernador: l'ànima, l'esperit, el jo (tot això que es concentra en el cervell), com a material que ens proporciona l'última possibilitat d'entendre'ns i d'entendre.

inexorablement sols és com ens veiem, com actuem, com escrivim. I, despullats de nosaltres mateixos, donem el millor que tenim, el poc que som, l'escàs que sabem.

ACP

la teva ànima isolada és el més valuós de tu, el que et fa escriure de la manera que ho fas.
No importa el reconeixement, els mots resten escrits aliens a les banalitats absurdes.


un petó

No et desanimis, sis plau.

hi han imatges masses recurrents però, al ser un poema curt no hi ha temps per a desemascarar neologismes!

M'ha agradat, per la resta, bastant, però es nota que és d'un repte perquè hi falta puliment. En tot cas segueix sent un diamant en brut. :)

Intento plasmar al detall.
M'encanta definir un instant, potser si que desprenc senzillesa en aquest poema, tot i que en la majoria desprenc més aviat complexitat, així sóc jo.

Un abraçada.
Espero anar-te llegint.


Cristina Font*

Hola, deomises

Acabo de rebre el teu comentari-crítica i l'entenc perfectament. A tots ens agrada rebre comentaris, i no és una cosa que passi per alt. A més a més, veig que hi ha una mena de norma que té a veure amb l'educació, i que és respondre. No em faig l'orni i per tant et responc tan sincerament com puc: em connecto poc, poquíssim. No pas per falta de ganes, sinó per falta d'hores de dormir, potser, de descansar. Així, la llista de coses pendents es fa llarga.
En aquests moments, en els darrers mesos, la meva vida ha sofert un gir inesperat i un xic tràgic per la malaltia greu de la meva mare. Durant aquest temps, les meves aparicions a "Relats" són comptades amb els dits d'una mà. De manera que amb això espero que entenguis el meu silenci.
Pel què fa a "El crit", i a la teva "Improvisació", crec que valdria la pena, potser, que féssim una proposta. Penso que aquesta pintura té un valor estrany i misteriós. Per què és una de les pintures-icona del segle XX? Per què al XXI segueix tenint tanta força? Qui és el personatge? On és? Per què crida? En definitiva: què té al davant?
La resposta podria ser terrible: al davant hi sóc jo.