Cercador

Llista categories

Has perdut els amics

Un relat de: Carles Linares

Bon dia a tothom,

ja sóc aquí... Després de mesos i mesos, però la vida és així, a vegades el camí es transforma en un forat negre on caus perquè no has mirat on posaves els peus, i necessites temps per sortir-te’n, almenys el cap.

He escrit aquest text ahir de nit, molt ràpidament, en el tren que em portava cap a casa. Us el dono tal com l’he posat sobre el paper.

Ja sé que fa ferum de forat negre, però el pròxim serà més alegre, us ho prometo.

Aquest relat, avui, no sé ben bé què és... No és un plany, no és cap lamentació. L’he escrit amb l’esprit molt serè, almenys m’ho sembla.

******************************************************

Has perdut els amics.

Fa tant de temps que no els has pas trucat.
Anys?
Si, anys i anys...
Trucar? Per què?

Per sentir veus que et recordaran d’aquells temps on estaves feliç, aquella època que et sembla ara una mena de paradís terrestre...
I després sofrir d’allò més, perquè una trucada no farà d’un pretèrit un present.

Anys que no has dit res, has deixat passar massa aigua sota del pont de l’amistat, i el corrent ha fet malbé les piles i tu, no ho has vist, però el pont és ara una ruïna, i tu, presoner a la teva riba.
Si, procures mirar cap a l’altre costat, però la broma ho desdibuixa tot, perquè només veus records.

No serveix de res, les flames han mort, el vent del temps ha bufat. No hi pots canviar res més.

Si, però...

Que encara voldries trucar-los?
Per empipar-los, per contar que la vida et fa mal, que no veus cap porta de sortida, que ho pintes tot de negre?

Ells tenen llurs vides, llurs problemes...

Però no se t’acudeix que ells tampoc no t’han trucat ?

Qui et diu que tot això que pintes d’Edèn només ho era perquè ningú gosava dir-te la veritat?
O potser és el teu cervell que fa la seva feina de neteja i escombra cap a fora tot allò que no n’era, de l’Edèn. I et presenta els records més bonics, com aquestes fotos de vacances, penjades a la paret, que mires quan fa fred a fora.

Potser és tu qui no val la pena d’una trucada.

No t’amoïnis, això és vida. Ni més. Ni menys.

Em diverteixes. Sembla que el teu cervellet de capsigrany revellit encara no ha entès rès.

Apa, desperta.

Comentaris

Afegir comentari

Record[Ofensiu]
MariaM | 13-11-2022 | Valoració: 10
Crec que, si el teu relat és autèntic, i ens parles del record de temps enllà, jo, encara no hi era i no t'he trobat a faltar.
Viu en present i endavant!

MariaM
A les verdes i a les madures[Ofensiu]
llpages | 24-10-2022
Una lliçó de vida en un text que ajuda a sortir d'una etapa trista. Et buides escrivint, i jo crec que això té propietats terapèutiques, si més no fa possible restablir un equilibri intern entre bones estones i no tan bones. Et desitjo la recuperació d'un estat anímic on no tot és de color negre i me n'alegro de retrobar-se per aquestes pàgines. Ànims, Carles!
Pobre noi, el del conte. Bon conte.[Ofensiu]
histories_medievals | 22-10-2022 | Valoració: 9
M'agrada aquest relat.

Pobre noi, convertit, aparentment de bona gana, en el més perfecte solitari, i ara es troba avorrit com una ostra. Què hi farem. A mi no m'agradaria acabar igual, tot i que molts amics tampoc en tinc.

Crec que retrates molt bé la foscor de la solitud, i el teu relat està ben aconseguit. Felicitats.

Ens veurem per Relats. Salut!!
bonic i molt entenidor[Ofensiu]
Noia Targarina | 22-10-2022 | Valoració: 10
Bona vesprada,

Un relat que m' agradat força.

És un relat que m' agradat molt llegir-lo!

Espero el teu pròxim relat.

Una abraçada

Noia Targarina
La memòria sol esborrar les coses no tan bones[Ofensiu]
Helena Sauras Matheu | 22-10-2022
Bona tarda, Carles:

Hi ha relats tristos i aquests ho és. Com ja t'han comentat, tu ets el més important i t'has de sobreposar.
Diuen per aquí que els bons amics estan per les coses bones i per les coses dolentes. Potser algun dia m'atreveixo a escriure sobre això. O potser no...
Tu sí que ho has fet i t'ha sortit un relat punyent i també carregat d'inseguretats. Potser algun d'ells també dubta si trucar-te o no. La ment tendeix a ensucrar els moments passats.
Una abraçada i espero llegir-te en un futur proper,

Helena
Sobreposar-se[Ofensiu]
Marina i punt | 22-10-2022
La vida és plena de baixades i pujades. El més important és agafar-se bé als revolts i sortir-se'n encara que sigui marejat, però sobreposar-se i agafar empenta per tornar a entomar el camí.
Em ressona tant el teu relat...

Salutacions

Marina
Perdut?[Ofensiu]
Rosa Gubau | 22-10-2022
La veritat és que jo encara no et coneixia Carles, però me n'alegro de totes formes que puguis tornar a ser aquí, ja que segons escrius has passat una mala temporada.

Els amics són importants, però un mateix encara ho és més. Endavant i ànims!!!

Cordialment.

Rosa.
Hola[Ofensiu]
Prou bé | 22-10-2022
Ben retrobat, Carles? Així ho ho espero i ho desitjo...
Ben desaparegut has estat i sembla que fent la travessia del desert!
Tot està bé, si pot acabar bé!
No et comento el text perquè per ell mateix ja diu molt!
Amb total cordialitat, ja ho saps!

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Carles Linares

57 Relats

200 Comentaris

14930 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Afegir a preferits

Biografia:

De nacionalitats francesa i Suïssa, visc a Alemanya i sóc una barreja de catalana, murcià, savoyarda i suís alemànic.
M’he enamorat de la llengua catalana i encara l’estic aprenent i treballant, i el camí és llarg...
Si us plau, perdoneu les faltes que encara en trobareu massa en els meus textos, però, com es diu, de mica en mica s’omple la pica i el meu objectiu és que cada vegada n’hi hagi menys, però també publicar aquí textos que us faci riure i somriure.
Si trobeu faltes més grosses que una casa, m’ho podeu dir als comentaris, moltes gràcies per endavant.

RIURE DE TOT ABANS D'ESTAR OBLIGAT D'EN PLORAR (Beaumarchais)

charles.linares@gmail.com

Com ho podeu veure, en el nom d'usuari, he tret la H per catalanitzar-lo ;-))

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >