Fantasia per als amics dels animals.

- Pare, no em pots abandonar així, deixar-me morir sol, com un gos ronyós!
- Fill, saps que només és un mal moment...
- Un mal moment? Saps què significa sofrir una crucifixió?
- Més o menys. Ho havia escollit per l'espectacle, i després tindrem un símbol fàcil de fabricar, saps, amb dos trossets de fusta, i ja està. No veus mai l'aspecte pràctic de les coses, reflexiones massa. No sembles convençut, oi?
- Amb claus als canells i als peus, tant se me'n fot de què poden pensar els espectadors!
- Sempre discutint... Bé, per tornar al primer punt, no ets sol, tens dos amics que van ser crucificats amb tu.
- Dos amics? Són bandits, dos lladres desconeguts! Has vist les seves cares? Semblen sortir directament d'una pel·lícula de Sergio Leone. A més, no tenen conversa, són d'una vulgaritat que fa por. Els has trobat en un festival de captaires?
- Jesús! No parlis així dels teus germans!
- Els meus germans?
- Sí, és el teu missatge, no?
- Bé, em pensava que era fill únic...
- Oh, no, no tornis amb això.
- D'acord, amb una condició.
- Quina?
- Vull que uns animals em facin companyia, per les meves últimes hores.
- Animals? No voldries més aviat una copa de conyac? O de ratafia? Tinc una ampolla que arriba directament de Bisuldunum, al país dels Ibers. És una especialitat allà.
- No, vull unes bèsties.
- Què? Un gat? Un gos? Un papagai?
- No t'ho diré i escolliré quan hauràs tornat d'on vens. Serà el meu secret.
- D'acord, fill, te'n dono el poder. Abracadabra Bestioleta! Pots fer el que el vulguis. Ben reflexionat, no és pas més estúpid que un últim cigarret. Bé, fill meu, et deixo, no pateixis, ens tornem a veure en tres dies, per a la teva resurrecció. Tinc preparat una festa de primera classe, amb sons i llums. Veuràs, t'agradarà.
- Sí, sí, adeu… i saluda el meu pare.
- El teu pare?
- L'Esperit Sant, no?
- Pffff, tornes amb aquesta història?

I Déu Pare va girar l'esquena i va desaparèixer enmig dels núvols.

Un dels bandolers, intrigat, va preguntar a Jesús:

- És una idea divertida, les bestioles. Però no hauries pogut trobar alguna cosa més adequada al nostre cas?

Jesús va somriure malgrat el dolor.

- Espera i veuràs, imbècil.
- Podries ser més ben educat. No és perquè som de la plebs i tu ets un fill de jo-no-sé-què que tens el dret de dir-me imbècil.
- Molt bé, espera, germà.
- Ets de la família? Som cosins potser?
- Calla, cap de burro, i esperes, i veuràs, merda!
- Veure que?
- Mira, ja arriben, els meus amics de quatre potes. Veniu, veniu! Som aquí!
- Què és això? Mai no he vist animals com aquests.
- Normalment, viuen molt més cap al nord. Són castors.
- Castors? I per a què en serveixen aquests, com has dit?, castors?
- En la nostra situació, són els animals més útils que existeixen en aquesta maleïda terra.