Vinyes verdes vora el mar

Un relat de: Carles Linares

El buc llaura l’aigua, empès pels últims braons de la tempesta nocturna. Puc encara sentir la fúria del mar amb cada daltabaix del vaixell.

El mar és com una dona, diu el pare, el mariner ha d’aprendre a estimar-la quan és bonança i suportar-la quan es fa borrasca com anit.

Sóc massa jove per confirmar-ho. Sense renegar la tradició marítima familiar, els meus somnis em porten més aviat cap a la terra ferma. Contra els blaus foscos, els bruns i els negres, al sol ixent, sembrats dels blancs d’escuma, petjades deixades per la ira del mar, m’abelleix més els verds tendres que es dibuixen en aquesta costa que es va desvetllant sota els primers raigs del dia naixent.

El mar pot desencadenar tanta violència que la terra em sembla una icona de pau.

Dret a la proa del vaixell, remull pels esquitxos, tanco els ulls i procuro percebre qualsevol so provenint de la terra, enmig del retruny de les ones.

Sí... Ara els sento... A l’esquellada del ramat d’ovelles respon la campanada del monestir. Dring camperol unit al dring diví, celebració de serenor i d’harmonia.

A les cases humils del poble, rodejades de prats, respon la majestuositat del convent, erigit sobre la roca, de cara al mar.

M’imagino els ases i bous pasturant les prades maragdines i els monjos pregant davant de les creus i dels reliquiaris d’or i d’argent, cabals donats pels qui volien veure el cel.

M’encanten sobretot aquestes feixes de vinyes que esperen que el sol els faci madurar els sucs que ompliran les botes.

Aquí voldria viure. Aquí voldria veure créixer els fills i resplendir el somriure de la meva estimada.

- Encara somiant, fill?

No contesto. Creu que visc en els núvols, però ans al contrari, m’il·lusiona la terra del llaurador pacífic, del frare salmodiant, de les grangeres de pits acollidors.

Tots junts són un tresor per qui sap gaudir-ne.

La vida senzilla.

- Som-hi, apa, nois!

El crit del pare em desvetlla. Agafo de pressa l’escut i la destral de combat. Avui, no puc decebre’l.

És la meva primera expedició vikinga.

Comentaris

  • MOLT BONIC[Ofensiu]

    Carles Linares m´agrada el teu relat que parla de somnis. Jo com a bona somiadora
    no puc menys que felicitar-te. M´agrada el teu escrit. Com a bona descendent de noruegs jo moltes vegades somio en el meu Nord. L´he visitat varies vegades i em va encisar els seus fiords i la bellesa i la seva gent. Jo somio a vegades que hi torno, potser algun dia ho faig.

  • Precisions[Ofensiu]
    Carles Linares | 02-02-2022

    Els vikings eren humans com nosaltres i somniaven tan com nosaltres. Eren pirates, cosa que significa exactament la paraula «viking» i com tots els pirates del món, prenien amb violència les coses dels altres (amb aquesta definició, la quasi totalitat dels personatges dels llibres d’història eren pirates...).
    Però, cal saber, que la majoria dels qui anaven fer de vikings, era per arreplegar prou diners per comprar-se una terra, una granja, al seu país, i després tornaven a ser pagesos. Els vikings «professionals», si puc dir-ho així, no eren nombrosos. Buscaven també noves terres on instalar-se, i ho van fer a Angleterra, Escòcia, Irlanda, Normandia, Islàndia, Groenland... Cosa que havien fer, per exemple, exactament de la mateixa manera els anglo-saxons al prejudici dels Celtes els tres segles precedents. I una vegada installats en els nous països, van tornar a ser pagesos.

    Aquest mite del guerrer heroic, sense por, només buscant arribar al Valhalla és una invenció, en gran part, d’Hollywood... Eren gent molt pragmàtica, que evitaven les batalles, i llurs succesos eren degut sobretot al fet que amb llurs vaixells, anaven ràpid on volien i desapareixien també el més aviat possible. Sobre el continent, han perdut la majoria de les batalles, i les evitaven com la pesta.
    També les espases, la majoria venien de l’imperi franc, i hi havia lleis per impedir-ho, però els traficants d’armes de l’època eren els mateixos que els d’avui.
    És veritat que feien por, i els reis carolingis preferien pagar-los per anar-se’n, cosa que només els feia tornar...

    En aquest relats, he buscat banyar el lector en un ambient de pau, de tranquilitat, per despertar-lo al final a cops de destral... És un somiador de debó el personatge que conta la història? Si s’imagina les creus d’or i d’argent, o les granjeres de pits acollidors, per mi, ja sap ben bé que en faria... tornem al tema eternal entre el qui escriu i el (o la, perdó) qui llegeix, i és perfecte així.

  • El mar? La terra endins?[Ofensiu]
    Prou bé | 02-02-2022

    Cadascú les seves preferències.
    Bon relat, ben pensat, ben estructurat i bé escrit!
    Ben tornat!
    Sort
    Amb total cordialitat

  • contrastos[Ofensiu]
    Atlantis | 02-02-2022

    El contrast de com pensa el mar i com la terra, la seva descripció, m'ha agradat molt. Amb un bon llenguatge, resumeixes els somni d'un jove que, al contrari del pare, somia amb la serenitat i la pau de la terra ferma.

  • Desmitificació[Ofensiu]
    llpages | 02-02-2022 | Valoració: 10

    L'imaginari popular veu als víkings com una colla de bàrbars que sembraven el terror allà on desembarcaven. Aquest relat ho desmitifica, el protagonista té sentiments quasi poètics. És el que m'agrada del relat, aquest contrast entre la violència imminent i els familiars pensaments íntims. Bona feina, Carles!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.


    Gràcies per participar.


    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Carles Linares

50 Relats

177 Comentaris

9291 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
De nacionalitats francesa i Suïssa, visc a Alemanya i sóc una barreja de catalana, murcià, savoyarda i suís alemànic.
M’he enamorat de la llengua catalana i encara l’estic aprenent i treballant, i el camí és llarg...
Si us plau, perdoneu les faltes que encara en trobareu massa en els meus textos, però, com es diu, de mica en mica s’omple la pica i el meu objectiu és que cada vegada n’hi hagi menys, però també publicar aquí textos que us faci riure i somriure.
Si trobeu faltes més grosses que una casa, m’ho podeu dir als comentaris, moltes gràcies per endavant.

Bilder hochladen

RIURE DE TOT ABANS D'ESTAR OBLIGAT D'EN PLORAR (Beaumarchais)

charles.linares@gmail.com

Com ho podeu veure, en el nom d'usuari, he tret la H per catalanitzar-lo ;-))