Ningú no el pot matar Part final

Destapo el flascó i me’l porto al nas. Hmm... No sabria dir per què, però aquest perfum em sembla més per excitar una dona... Un arom estrany que no aconsegueixo catalogar. Sí, n’estic segur, Chiara ha creat aquest perfum per ella, per la meva pell, però la transformarà en gata calenta ella... Com n’és de viciosa la meva amiga. Tinc sort que no hagi volgut fer mai la mafiosa, no seria jo el cap dels caps.

Deixo degotar el perfum en el palmell de la mà dreta i me l’eixugo sobre el coll i el pit. Porto una camisa lleugera i oberta per ostentar la meva virilitat, el meu pelatge, com diu Chiara. No m’agrada gaire que hagi tornat blanc, però per Chiara, sóc el seu tigre de Sibèria, sóc un volcà en erupció sota la capa gruixuda de neu. Pot fer, a vegades, al·lusions una miqueta vulgar, la noieta, però seria un mentider si digués que no m’agraden.

La flaire del perfum és realment potent. No sé encara quin efecte tindrà sobre Chiara, però m’imagino el millor. Si jo sóc un tigre, ella és la bagheera, amb els seus cabells negres com el carbó més fosc.

- Miauuu...

Un gat? On? Oh, arriba de la terrassa... Un persà. Quina bèstia tan magnífica. M’encanten els gats, però hi sóc al.lèrgic, i no me’ls puc tenir a casa. El seu pelatge és de color de caramel clar sobre el qual es dibuixen esses lleugerament més fosques.

- Signore? Sergio ja és aquí amb la pistola a la mà. Una gatta?

Sergio somriu. I té raó, és una gata. I va d’eixida, sembla, sí, està en zel. S’apropa de mi i comença a fer vuits contra les meves cames. Sergio riu de bon cor i se’n torna. Sergio, assassí fidel...

- Miauuuu, miauuu...

Els crits s’acceleren i esdevenen més agut. La gata lleva el cul i sembla tornar boja. Va tan d’alta i no para de refregar-se’m.

- Miauuuuuuuuuuuuu, miauuuuuuuuuuu...

- è il profumo che la eccita, capo! Em crida Sergio del passadís, amb un somriure d’orella a orella.

El perfum.... Si Chiara l’ha inventat per excitar-se, pot, segur, també excitar una gata...

A menys que...

M’ajupo per acaronar-la, primer l’esquena, lleva el cul tan alt que deu estar desarticulant-se les anques. Després, passo la mà sota el seu ventre... Sento sota els meus dits com un estoig dur...

Un detonador tàctil...

Només he pogut pensar dues paraules, «Fills de...» abans de l’explosió.