Ningú no el pot matar Segona part

Com us ho podeu pensar, resulta que hi ha una pila de gent que voldrien fer el mateix amb mi, ja sabeu com la gent pot ser dolenta i ressentida, i ho intenten, encara i sempre, però mai no han reeixit. Mai. I no ho aconseguiran mai. Sóc massa astut per ells.

És l’avantatge d’una llarga experiència. Quan ets el millor i has provat tots els mètodes possibles d’exterminació del teu proïsme, saps protegir-te de gent menys astuta.

I de totes maneres, ara visc en un palau fortificat on ningú pot entrar sense el meu vistiplau. Tinc instal·lat fins i tot un sistema de defensa anti-míssils. L‘últim crit de la tecnologia americana. No era previst per mi, era una exportació secreta de la CIA per un país oficialment sota sancions, però, quan tens els calés i les relacions… Les màfies, sempre hem estat bons amics amb els serveis americans. I amb molts d’altres també.

Deveu pensar que sóc una mena de monstre, però no, ans al contrari. Sóc un humanista, a la meva manera, amant de la vida i dels arts. Sí, m‘agraden la pintura, els perfums, les flors, els gats i les dones. Sense oblidar els grans filòsofs, com l’emperador Neró o Cèsar Borgia. O aquest Rus, com es diu jà? Stalin? Lenin? Putin? No me’n recordo, és igual, són els mateixos. Veieu que sóc un home sensible.

La meva força és la meva imaginació. No té límits. Ja que sou Catalans, us contaré una altra anècdota que us farà riure, almenys a mi m’és molt divertida. Vosaltres, de les pedres, en feu pa, jo he millorat el resultat. Com us ho he dit, per a mi, un problema és una solució. Que fas si tens un cadàver? Sabeu que la majoria dels assassins es delaten ells mateixos quan volen desempallegar-se del cos? Matar és senzill, el difícil ve desprès. Què fas amb la víctima? Com em passava sovint, necessitava una solució pràctica, ràpida, senzilla i eficaç al cent per cent. I jo, Giovanni, el geni, l’he trobada, aquesta solució miracle, una altra. Podria ser Jesús, altra vegada. Ell ha transformat l’aigua en vi, ja ho he dit, jo he comprat una fàbrica d’embotits. Si entre cent trossos de porc es troba un tall de cuixa d’una altra espècie, no canviarà res al resultat final. El fuet o la llonganissa tindrà exactament el mateix gust. Genial, no?

No feu aquestes ganyotes, és molt divertit, no?
No, no ho sembla. Però no tingueu por, aquests embotits, nomès els vam vendre als supermercats de la junquera.

Altres màfies fan el mateix amb els doner kebabs, només un exemple, o mandonguilles, la carn picada ofereix moltes possibilitats, amb un toc de fantasia, però tornem ara a la meva història.