El cosí de Suècia

Un relat de: Carles Linares

- Per fi, ha marxat, el teu maleït cosí!
- Si et plau, no parlis així d’ell, ja sé que és una miqueta estrany, però és de la família.
- Sí, sí, la família, la família, la família... La teva mare també és de la família, i podria matar-la.
- No exageris, no ha fet res de greu, llevat d’afartar-se, i el veiem una vegada cada deu anys, més o menys.
- Deu anys són massa poc. Quin golafre! Increïble... Has vist tot allò que s’ha empassat? La pròxima vegada que ens vol visitar, li dius que ens enviï una foto d’ell, que la penjarem a la cuina i tothom n’estarà content. Quin escuracassoles! No és pas possible menjar tant. És un estómac sobre potes, el teu cosí suec. Ja sé perquè ha vingut aquí, ja s’havia esgotat totes les reserves d’aliments de Suècia. No veig cap altra explicació.
- Podries acabar amb les teves lletanies? Primer, no s’ha pas menjat tot, i segons, ens ha fet regals, no ha vingut sense res.
- Primer i segon, molt bé. Doncs, primer, és clar que no s’ha pas engolit tot, però s’ha afarrosssat tota la carn! Tota! Jo em pensava que en teníem prou per almenys dos o tres dies sense cuinar, i? Buit, escurat, llepat, res més. Els llegums, la verdura, no els ha tocat, sí, és veritat. I el teu segon punt, els seus regals. Tinc ganes de batre’t, què ens ha portat? Una especialitat del seu país... peixos que fa almenys cinquanta anys que s’estan podrint en una bota, i que per poder empassar-se un, prohibit de masticar, massa perillós, has de beure un got d’un alcohol tan fort que t’arrenca la meitat de la gola. I això seria un regal? L’han pagat, a Suècia, per desempallegar-se d’aquelles monstruositats. Les han inventat un científic boig en un laboratori militar. És guerra química, bacteriològica, tot el que vols, però res a veure amb la gastronomia.
- sí, però... no el podia fer fora...
- Covard! M’he casat amb un cagacalces! Per què has acceptat de rebre’l? Per què? Ningú més no el vol veure, aquest paràsit fartaner, però tu, naturalment, el bon cosí, l’ingenu de servei, tu, l’invites pel sopar. Com he pogut casar-me amb tu? La meva mare tenia raó.
- Altra vegada, ja hi tornem. Utilitzes el meu cosí per rebaixar-me, com sempre.
- Com sempre? Què els donaràs, als teus fills, aquesta setmana? Tu, senyor-jo-sóc-infeliç-la-meva-dona-és-dolenta-pietat-no-sé-què-fer-ara?
- Almenys som tranquil pels pròxims deu anys...
- No, per sempre, si torno a veure el teu cosí en aquesta casa, l’endemà, trobes les teves coses a fora i demano el divorci. I a més, no és gens simpàtic, és agressiu, no deu tenir molts amics allà en el gran nord.
- Ja ho sé, és un tipus més aviat solitari. No és que siguem molt sociables en la família, però ell...
- I altra vegada la família. No pots pensar en res sense ficar-ho en la família.
- Parles com si tinguéssim una altra manera de fer? Ningú ens estima, i ho saps. Ah, no contestes res?
- Bé...
- Escolta, estimada, teixoneta de la meva vida, nosaltres, els mustèlids, hem de quedar solidaris entre nosaltres, i si un golut de Suècia vol visitar el seu cosí teixó català de la Garrotxa, jo, aquest cosí, l’invitaré a sopar amb nosaltres. I ara, vaig a caçar, que t’abelliria granotes? D’aquelles rodanxones de l’estany? Amb una salsa de cucs de terra?
- Ah, teixó gras del meu cor, si em portes granotes... mmm... em fas calenta... grrrr... tinc ganes de fer amb tu teixoneries que farien enrogir un porc senglar.
- Veus, no era pas tan greu la visita del cosí nòrdic.

Comentaris

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 10-01-2022 | Valoració: 10

    Això de la família de teixons m’ ha fet roure en un dia uns mica trist, et llegire

  • És el teu cosí suec. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 09-01-2022 | Valoració: 10

    Molt bon relat. M'ha fet molta gràcia com el desenvolupes des que comences.
    Vaja amb el mustèlid que no parava de menjar. Ha ha ha...
    Molt entranyable i molt entretingut.
    Que tingues una bona vesprada i bona nit.
    Salutacions.

  • Efectes col·laterals del Nadal?[Ofensiu]
    llpages | 09-01-2022 | Valoració: 10

    Les trobades amb familiars durant el Nadal són, a voltes, vertaderes proves de paciència: els acudits infumables del cunyat, les proeses físiques del sogre, la fatxenderia de la novieta del fill gran, les declaracions polítiques de la cunyada, etc...
    Espero que no sigui el teu cas, benvolgut Carles!

  • La família és la familia[Ofensiu]
    Prou bé | 09-01-2022

    ... i, a vegades, els retrets de la parella, insuportables. Un bon Jan aquest mustèlid! I amb molta paciència. O potser també troba el cosí inaguantable, però com es familia...
    Bon relat. Imaginació al capdamunt!
    Amb total cordialitat

  • un altra ;-(((([Ofensiu]
    Carles Linares | 08-01-2022


    serà la bona?....

    Feu clic aquí per anar a veure els peixets suecs

  • nova tentativa[Ofensiu]
    Carles Linares | 08-01-2022

  • Peixet suec[Ofensiu]
    Carles Linares | 08-01-2022


    Un lligam, si no coneixeu:

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Surstr%C3%B6mming

    No l’he tastat mai i, com em conec, em podrien matar abans que em fiqui un d’aquests peixets en la boca... però si teniu idees de suïcidi, un viatge a Suecia pot ser una possibilitat.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Carles Linares

47 Relats

164 Comentaris

5726 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
De nacionalitats francesa i Suïssa, visc a Alemanya i sóc una barreja de catalana, murcià, savoyarda i suís alemànic.
M’he enamorat de la llengua catalana i encara l’estic aprenent i treballant, i el camí és llarg...
Si us plau, perdoneu les faltes que encara en trobareu massa en els meus textos, però, com es diu, de mica en mica s’omple la pica i el meu objectiu és que cada vegada n’hi hagi menys, però també publicar aquí textos que us faci riure i somriure.
Si trobeu faltes més grosses que una casa, m’ho podeu dir als comentaris, moltes gràcies per endavant.

Bilder hochladen

RIURE DE TOT ABANS D'ESTAR OBLIGAT D'EN PLORAR (Beaumarchais)

charles.linares@gmail.com

Com ho podeu veure, en el nom d'usuari, he tret la H per catalanitzar-lo ;-))