Si jo hagués estat Gandalf

Un relat de: Carles Linares


***********************************************************************

No he pogut acabar el conte de Nadal a temps, me’l quedo pel Nadal pròxim. Per fer-me perdonar, us ofereixo un petit deliri sobre el tema del Senyor dels anells...

***********************************************************************

- Afanya't Frodo, puja a l'esquena de Gwaihir!
- El rei de les àguiles? Què hi fa aquí, en el Comtat?
- Més tard, les preguntes, tenim poc temps. T'agafes bé, noi!
- Sí, no voldria caure. Com vola tan ràpidament! Però per què tan baix?
- He de verificar una coseta, ah, els veig, aquí són.
- Qui?
- Sam, Merry i Pippin.
- Són ells? Vestit de rosa? Amb una banderola? Què és escrit?
- Res… No et preocupis amb això.
- Espera! «Tenim... l’anell» «Sauron és… un...» un què? «Un donat pel cul»?... Però... Gandalf, que significa?
- Tens una vista excel·lent, noi. Felicitats. Ah aquí arriben.
- Qui?
- Els Nazguls. Els cavallers negres de Mordor. Un, dos, tres... quatre... cinc, sis... on queda el darrer? Ah, aquí arriba. Endavant, Gwaihir, la via és lliure. Cap a la muntanya del destí!
- Però... Què els van fer els cavallers, als meus amics?
- Frodo, no pots fer una truita sense trencar ous.
- Són Hòbbits, no ous! I es faran escabetxar! I com ho saben, els Nazguls? Han rebut una invitació, potser?
- Ho hem contat a la televisió, a la cadena Èlfic-TV, que tres hòbbits marietes tenien l’anell únic de Sauron. Hi han caigut, a la trampa, aquells conys de Nazguls.
- És horrible! Són els meus amics!
- Eren, o potser els capturaran vius per torturar-los, però l’important és de guanyar temps, i ara, tranquil, Frodo, has de dir-te que s’han sacrificat per la llibertat de tots.
- Ho sabien? Eren voluntaris?
- Més o menys, més menys que més. Els havia dit que hi havia un carnestoltes a Bree, amb cervesa a voluntat.
- Era una mentida!
- Pietosa, Frodo, pietosa... No és culpa meva si els teus amics, amb la promesa de cerveses, els pots enviar on vols. Podrien ser turistes anglesos a la Costa Brava. Bé, ara, calma’t, tenim un llarg viatge a fer.

Frodo va quedar-se hores prostrat, plorant, estrenyent l’anell, que penjava d’una cadeneta d’or, en el seu puny dret.
- Tot això a causa d’aquest maleït anell! Va gemegar.
- Sí, un anell miserable que no podries vendre més de cinquanta, seixanta euros... Ah, estem arribant, Frodo, va contestar el mag.
- Què és això?
- La muntanya del destí, on Sauron va forjar l’anell únic, i únic lloc on el podem destruir.
- És un volcà?
- Sí, i ara, som just a dalt del cràter. Pots veure el vermell de la lava bullent. Impressionant, oi?
- I què farem?
- Llençar-hi l’anell, ho saps...
- No podré mai llençar-lo, Gandalf, això em trencaria, ho saps també!
- Si ja ho sé, Frodo, perdona’m...

D’un violent cop de peu, Gandalf va estimbar el hòbbit de l’esquena de l’àguila. El pobre no va tenir prou temps per realitzar que ja va capbussar en el llac de roques en fusió.
La muntanya va tremolar i esclatar en ira, va eructar magma com les onades de pus d’un furóncol a la galta que un orc esclata al matí davant del mirall del bany.
Més lluny, la Torre Negra es va esfondrar. Gandalf va somriure. Li agradava la feina ben feta.
- Som-hi, Gwaihir, podem tornar a casa.
- Mai no m’hauria imaginat que fos tan senzill. Elrond no era tan optimista.
- Em dic Gandalf, i sóc el millor. Elrond no és res més que un vell elf afemellat.
- Sí, potser tens raó. A força de cantar i ballar... Per l’anell, Gandalf, t’imagines si havíeu caminat fins allà?
- Ridícul. Qualsevol amb tres neurones que funcionen sap que seria impossible. Massa lluny, massa perillós...
- Però has sacrificat el pobre Frodo, i els seus amics.
- Qui? Has vist alguna cosa?
- Jo? No... no... res...
- Doncs, tot va bé.

Comentaris

  • Càmeres i...[Ofensiu]
    llpages | 05-01-2022 | Valoració: 10

    acció! Un relat trepidant, amb diàlegs vivíssims i esdeveniments que es succeeixen a gran velocitat. En el meu cas, ignorant de la nissaga d'El Senyor dels Anells, he gaudit durant tot el relat encara que no lligués referències amb els protagonistes de l'obra. Hi ha un efecte estètic ben assolit en tot el text, tens fusta de guonista, benvolgut Carles!

l´Autor

Carles Linares

57 Relats

200 Comentaris

14822 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
De nacionalitats francesa i Suïssa, visc a Alemanya i sóc una barreja de catalana, murcià, savoyarda i suís alemànic.
M’he enamorat de la llengua catalana i encara l’estic aprenent i treballant, i el camí és llarg...
Si us plau, perdoneu les faltes que encara en trobareu massa en els meus textos, però, com es diu, de mica en mica s’omple la pica i el meu objectiu és que cada vegada n’hi hagi menys, però també publicar aquí textos que us faci riure i somriure.
Si trobeu faltes més grosses que una casa, m’ho podeu dir als comentaris, moltes gràcies per endavant.

Bilder hochladen

RIURE DE TOT ABANS D'ESTAR OBLIGAT D'EN PLORAR (Beaumarchais)

charles.linares@gmail.com

Com ho podeu veure, en el nom d'usuari, he tret la H per catalanitzar-lo ;-))