Fiblades de nostàlgia

Un relat de: Maria Sanz Llaudet

Com en un somni, els meus records d'aquell temps s'escolen per entre les escletxes de la memòria i deixen espai a altres escenes més recents. D'aquells moments d'amor intens, queden espurnes d'instants concrets i paraules tendres que es van enfonsar fins allà on preservo els tresors més valuosos. I les sensacions, que encara avui resten intactes sobre la pell.

T'ho he dit mai de quina manera ha quedat perpetuada la teva imatge a la meva retina?
Et veig allà, davant la llar de foc, assegut en aquell sofà confortable que tan t'agradava, amb un llibre sobre els genolls i la mirada, rere un vel de somnis, fixada en aquelles brases bellugadisses que canviaven de color. A la mà esquerra, la pipa que de tant en tant apropaves als llavis, i que esgrimies també per assenyalar espais inexistents mentre parlàvem. No m'ha quedat, en canvi, l'aroma d'aquell tabac que perfumava l'estança i que deixava un flaire dolç per allà on passaves.

Així et trobava sempre que venia a buscar-te. Eres el meu refugi, la meva desitjada calma, qui escombrava les meves incerteses i les meves contradiccions, qui asserenava els meus cops de geni i qui em deia les coses pel seu nom. I em vaig enamorar del que teníem, de tot allò que compartíem i era nostre. De les vibracions que sorgien quan ens trobàvem, i que formaven una simfonia harmoniosa i tendre que sempre enyoraré. Comunió d'ànimes? Potser sí, ves a saber...

Avui, els silencis s'alcen com murs inabastables que ni tan sols ens permeten tocar amb els dits l'ombra del que va ser. I la tristesa m'envaeix quan me n'adono que ni tan sols l'amor, en la seva puresa, va ser capaç d'esquinçar-nos les pors. I és possible que, decebut i cansat, permetés que ens gronxéssim prop del precipici, sense presagiar la atziaga caiguda al fons de l'estimball.


Comentaris

  • Felicitats[Ofensiu]
    deòmises | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    d.

  • Com el meu pare[Ofensiu]
    nuriagau | 06-12-2008 | Valoració: 10

    Tampoc tinc paraules per expressar les sensacions (i alguna que altra fiblada de nostàlgia) que ha despertat en mi aquest text.

    Felicitats per aquest text escrit en una prosa poètica exquisida!

    Núria Gausachs i Cucala

  • No hi ha dret![Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 02-07-2008 | Valoració: 10

    Em quedo amb una sensació de tristor, i, he de reconèixer que m'ha agradat la narració.
    No tinc paraules.
    Una abraçada!

  • Clar de lluna | 06-02-2008 | Valoració: 10

    ...la nostàlgia d'algú, d'un instant, d'una olor, d'un record,... sempre fibla, però sense ella, viure no seria el mateix.

    Una abraçada!

  • aquest relat[Ofensiu]
    Thyst | 04-01-2008 | Valoració: 10

    punxa el cor d'una manera deliciosa.

    un peto

    i molt bon any :)

  • l'home d'arena | 29-11-2007 | Valoració: 10

    Es poden palpar fins i tot les emocions...
    Una narració exquisida, amb el ritme que cal per assaborir, més bé amarar-se, plenament del sentiment que aclapara a la narradora. Aquell final et submergeix en una tristesa infinita: "ni tan sols l'amor, en la seva puresa, va ser capaç d'esquinçar-nos les pors".
    Redell, si ni l'amor podia... què ens queda?

    Magnífic relat.
    Salut, i un bes.

  • Nostalgies i records[Ofensiu]
    Marta | 18-11-2007 | Valoració: 10

    Com m' agrada el que escrius!!!

    Quan parlem de passats sempre ho fem amb nostàlgia enyora'n tots aquells moments que potser tenim enquistats a l'anima.

    Sempre dic que no vull viure de records, vull aprendre a viure amb ells però a vegades es molt difícil perquè amb ells marxa una part molt important de nosaltres que qui sap si es pot tornar a recuperar.

  • F. Arnau | 18-11-2007 | Valoració: 10

    He llegit aquest relat teu amb gran plaer. Una prosa, la teua, acurada i sobretot molt poètica.
    En quan al contingut, què dir-te? La nostàlgia pels temps passats ens corprèn a tots. Però més val tenir aquests records a l'abast, que no pas romandre com un vegetal...

    Una forta abraçada!
    FRANCESC

    PS ... I moltés gràcies pels teus cometaris tan encoratjadors.

  • Magnífic relat[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 16-11-2007 | Valoració: 10

    La acurada descripció de cada instant et situen dins l'escenari d'un relat que sembla viscut en realitat. La nostàlgia dels records...
    J. Lluís

  • gypsy | 04-11-2007 | Valoració: 10

    no hi ha refugi, recer on amagar-se de l'estimball, sempre a frec, esperant.
    Un relat d'humanitat i sensibilitat per als detalls, amb una prosa acurada, detallista, a la qual ja ens tens avesats.

    Una abraçada!

    gyps

  • Hola Gessamí_blau[Ofensiu]
    Frida/Núria | 04-11-2007 | Valoració: 9

    Feia dies que no et llegia, una nostàlgia tan comú...
    Una abraçada

  • Magnífic...[Ofensiu]
    copernic | 28-10-2007 | Valoració: 10

    El títol és excel.lent i reflecteix la realitat: La nostàlgia és una fiblada de l'ànima. Un dolor agut que ens fa vacil.lar i caure en un pou del que a vegades no volem sortir. I el teu relat és captivador, suggestiu, un cant a la nostàlgia en la que et recolzes per teixir un text ple d'imatges que tenen un regust de resclosit. El passat sempre torna, ens assalta amb qualsevol excusa i ens arrossega pel pendent dels records fins a evadir-nos de la realitat.
    Un relat encisador. Felicitats!

  • a cops es repeteixen i són tant contants...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 27-10-2007 | Valoració: 10

    dur i cru en un primer plat... amb aquesta bellesa que et caracteritza:

    T'ho he dit mai de quina manera ha quedat perpetuada la teva imatge a la meva retina?

    perfecte!!!
    un petonet de vidre*

  • Nostàlgia[Ofensiu]
    Naiade | 26-10-2007 | Valoració: 10

    Relat genial, es nota que et surt de l'anima. És bo poder tenir aquest racó on guardem els records més preuats, on només nosaltres hi tenim accés i ningú ens pot prendre.
    El tros de la llar de foc l'has brodat, has aconseguit fer-me veure aquell moment, les imatges han anat desfilant per la meva imaginació, talment ho hagués vist de veritat.
    És bo trobar aquesta comunió, confiança, amb qui estimes, poder-te dir les coses pel seu nom. Llàstima que no podessin durar sempre.
    Gràcies pels teus comentaris anima molt a continuar.

    Una forta abraçada
    Naiade

  • Punxades d'enyor[Ofensiu]
    Unaquimera | 23-10-2007 | Valoració: 10

    Somnis i records: quina combinació més especial! Un coctel que prepara el barman de la vida al local de l'Enyorança.

    No m'estranya que sentis les punxades del passat quan el beuratge aconsegueix arribar fins al teu conscient... espurnes, dius, i em fas imaginar l'esclat de llum quan la memòria il·lumina qualsevol pretext que portem entre mans i que li ha permès ( un altre cop! ) fer de les seves, de tal manera que quedem amarats d'aquell sentiment d'enyor que ens entristeix pel que ja no hi és, pel que vam deixar perdre enlloc d'aferrar-ho amb mans i dents, pel que no va poder ser a pesar del nostre desig.

    Igual com la por ens paralitza i ens impedeix decidir, la melangia satura el temps que no marca el rellotge, sinó el sospir.

    Si en algú moment en què l'estimball és massa a prop, decideixes que no vols caure en la recança, t'ofereixo una abraçada forta per a posar-te-la i cobrir-te d'afecte present,
    Unaquimera

  • Fins al precipici[Ofensiu]
    Anagnost | 22-10-2007 | Valoració: 10

    No et preocupis per un apòstrof. Tot i ser important, quan hom és arrossegat pel relat ni se n'adona. I en aquest cas, i pel que a mi fa, així ha estat: només al final, quan he vist el teu propi comentari hi he caigut. Bé, el que vull dir és que, igual que els teus personatges, jo també he arribat al precipi de les teves paraules, i he patit per aquells a qui ni l'amor pot salvar. Aleshores, què ens salvarà, si no?

  • i l' amor va deixar morir l'amor ...[Ofensiu]
    Avet_blau | 22-10-2007 | Valoració: 10

    A vegades la nostàlgia guarda els records
    mes intensament que els moments mes excitants o vibrants.

    A vegades la imatge d'uns moments vora el foc en silenci deixen mes cicatriu que grans esdeveniments o festes,

    A vegades les converses tendres, de tardes
    plujoses i fredes, ens canvien mès que anys d'estudis.

    "ni tan sols l'amor, en la seva puresa, va ser capaç d'esquinçar-nos les pors"

    i l' amor va deixar morir l'amor ...

    i nomes desprès, el record ens el retorna:
    disfressat de melangia i nostàlgia .
    Avet

  • Aisss...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 22-10-2007

    aquesta atziaga que hauria d'anar amb l' al davant! (és que ni repassant-m'ho, eh?)

Valoració mitja: 9.95

l´Autor

Foto de perfil de Maria Sanz Llaudet

Maria Sanz Llaudet

54 Relats

906 Comentaris

106001 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig arribar a aquest món una matinada de ple hivern, un dissabte del mes de gener que em va batejar amb el signe d'aquari, amb ascendent escorpí (ara que ja tenim confiança, us ho puc confessar)
Quan vaig ensenyar-vos el meu primer relat, l'octubre del 2006, us deia que feia pocs anys que havia començat a escriure. Ara ja en fa uns quans més. No sé si en aquest temps he aprés a escriure gaire més del que sabia -que era poc-, però seguiré posant-t'hi tot l'esforç de que sóc capaç i, per fer-ho, rés millor que tenir l'oportunitat de llegir-vos i gaudir d'aquestes històries i vivències que entre tots compartim. Sembla ser que finalment he corregit la meva tendència a posar punts suspensius a tota frase que se'm posava pel davant, però el més important per a mi és que segueixo sentint aquella necessitat que m'empeny a deixar constància escrita de pensaments, vivències, sentiments...
Gràcies a tots, i especialment a aquells que tingueu la paciència de llegir-me. Els que a més tingueu la bona voluntat de comentar-me, doblement agraïda.