Cercador
Erupció (final)
Un relat de: Montseblanc- Compartir:
L'Alfons, xop de dalt a baix, brut de fang, esbufegant, tremolant, li diu "No et creuràs el que m'ha passat".
Ella el fa entrar i passar al bany, l'ajuda a despullar-se, a dutxar-se. Truca a la policia per dir que l'Alfons ja és a casa.
L'Alfons, net i abrigat amb el pijama i la bata, va cap a la cuina on la Rosa li prepara un cafè amb llet. Ell no recorda res des de la nit anterior, però li diu "Em dec haver colpejat el cap amb alguna cosa perquè fins i tot tinc el fals record d`haver vist la teva cara entre les herbes del marge de la riera" i deixa anar una rialla d'incredulitat. Ella li somriu i el tranquil·litza, li diu que és el xoc, el trauma...
Tornen a trucar a la porta.
La Rosa obre i el fàstic l'ofega quan veu a la Dolça, quan la recorda copulant amb el seu marit.
La fa passar a la cuina i s'esborrona quan sent el crit de sorpresa i alleujament de la secretària, quan veu la mirada d'ell, quan s'abracen, oblidant on són, amb qui més estan...
La Rosa baixa al soterrani que hi ha sota la casa, si la memòria no li falla hi ha dues bombones de gas butà de quan tenien la cuina antiga, les veu en un racó. Primer les sacseja, per esbrinar si són plenes, li sembla que sí, les obre. El xiuxiueig que en surt és una promesa de mort. A l'altra punta del soterrani hi ha llenya per a la xemeneia, diaris vells, mistos... Prepara una petita foguera amb fulls de diari i tronquets ressecs. No sap el temps que tindrà, però aquesta vegada l'erupció és explosiva. Freda, ella, sí, la mare que els va parir a tots. Encén un misto i apropa la flama tremolosa al paper, una flama més gran avança pels fulls arrugats.
Puja ràpidament les escales. A la cuina, la Dolça i l'Alfons sembla que han recordat on són i seuen cadascun en una cadira, cada un amb una tassa a la ma, mirant-se com adolescents.
La Rosa els hi diu que va un moment a la farmàcia, a buscar alguna cosa per a l'Alfons, pel refredat, pels nervis... Ells ni tornen contesta, segur que pensen que quan ella surti es podran abraçar, besar...
Ella corre cap a la porta de sortida, un cop al carrer camina amb normalitat, ja fa sol i queden pocs núvols al cel. Fa les compres a la farmàcia, explica el que li ha passat a l'Alfons, al cap i a la fi se sabrà perquè la policia té el cotxe.
L'explosió fa tremolar el vidre de l'aparador. Surten al carrer, la dependenta, una clienta, la Rosa...
La columna de fum que s'enlaira cap el cel li recorda ben bé la d'un volcà en erupció...
Comentaris
-
m'ha atrapat[Ofensiu]Berta Marcet | 26-04-2022 | Valoració: 10
M'ha fet somriure molt, fins hi tot he rigut en algun moment mentre el llegia. Molt audaç i simpàtic!!
-
L'explosió dels sentiments[Ofensiu]Manelfoo | 08-01-2022
Diuen que la venjança és un plat que se serveix fred. Només cal esperar que arribi una oportunitat. El marit i la seva secretària es devien creure impunes, tot i haver estar sorpresos en plena activitat. La Rosa també els ha fet una petita sorpresa...
El relat es desenvolupa amb força criteri i aconsegueix que vagi augmentant la intriga en el lector. Enhorabona! -
Bona venjança. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 06-01-2022 | Valoració: 10
Un relat que va a poc a poc desenvolupant el sentit de la venjança, la qual és molt metòdica i molt intel·ligentment en tot el seu plantejament.
Molt bo i situacions inesperades. M'ha agradat molt llegir-ho.
Abraçades i FELIÇ ANY NOU.
PERLA DE VELLUT
-
Un final de traca i ...[Ofensiu]llpages | 21-12-2021 | Valoració: 10
mocador? De traca, sí, i de la grossa; de mocador, gens, no hi ha llàgrimes per a l'Alfons, ni per a la Dolça. La policia científica segurament esbrinarà que les lleis de la combustió química necessiten d'una "energia d'activació" aliena, i aquí és quan la Rosa podria patir maldecaps. Als lectors, no obstant, això ja ens queda massa lluny, estem delectant-nos encara amb un final que fa justícia, i quina justícia! La fòrmula d'anar lliurant capítols d'intriga creixent ha funcionat amb la precisió d'un rellotge suís, se't felicita, Montseblanc!
-
Doncs, si![Ofensiu]kefas | 20-12-2021
Al final l'Alfons ha resultat ser dels que sempre fan el contrari del que han de fer. Pobre Dolça, segur que entre les voliaines només hi ha pujat ella.
I la Rosa, estupenda. No sap que això només acaba de començar. Ho ha vist en els ulls del farmacèutic. -
molt bo[Ofensiu]Atlantis | 19-12-2021
He anat seguint tots els capítols i estava esperant el final. Ben resolt. Un relat d'assassinat per venjança.
He gaudit llegint-lo. -
SABIA QUE NO QUEDARIA PENJAT[Ofensiu]Ravegal | 19-12-2021
El Hitchcock, al costat teu, era un aprenent. Déu nos en guard de tenir a la vora una dona com tu (bé, com la Rosa) i no portar-se bé.
No faig comentaris perquè semblaria que et faig la pilota.
-
SABIA QUE NO QUEDARIA PENJAT[Ofensiu]Ravegal | 19-12-2021
El Hitchcock, al costat teu, era un aprenent. Déu nos en guard de tenir a la vora una dona com tu (bé, com la Rosa) i no portar-se bé.
No faig comentaris perquè semblaria que et faig la pilota.
-
Butà expeditiu.[Ofensiu]SrGarcia | 19-12-2021
Un magnífic final, Montseblanc. Es veia venir que la Rosa tenia les de guanyar. Aquesta fredor és una combustible. Té alguna amiga la Rosa, me la podria presentar?
Una dona llesta, expeditiva; un model de dona. La Dolça i l'Alfons es poden podrir a l'infern del gas butà. La Rosa quedarà sempre com una dona freda, racional; haurà fet allò que el cos li demanava i se n'haurà sortit.
Un excel·lent relat; molt bonic i amb molta tensió.
Valoració mitja: 10
l´Autor
102 Relats
1030 Comentaris
105021 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93