Cercador
El setè art i la sala premium
Un relat de: Helena Sauras MatheuT’agradava passar desapercebuda encara que la teua imaginació es recreava amb els petons que feia l’actor de moda. Per un instant, et tocaves els llavis i, ja a soles a la teua habitació, simulaves que el besaves a través d’un pòster de la revista d’adolescent que t’havies comprat amb la teua setmanada.
No feies mal a ningú, perquè aquest actor era inaccessible i, malgrat potser tingués parella fora de la gran pantalla, t’havia fet créixer les il·lusions. I amb això en tenies prou. A la pel·lícula que havies alquilat un cop ja havia sortit en vídeo, continuaves recreant aquest escenes clau, les que rebobinaves de pressa fins que les aprengueres de memòria. T’agradava tant veure-les repetits cops, fins que ton germà t’acabava donant un mastegot, perquè al pas que anaves, t’acabaries carregant el vídeo VHS en qüestió i no podria gravar els partits de futbol, que era quasi l’únic que veia quan arribava cansat de treball de la fàbrica.
—Ja hi tornes? No sé què li veus! A més, ja et saps el final. No és res sorprenent. Ja sabies com s’acabava abans de començar-la. El vaixell s’enfonsa, sempre és igual... Hi ha pocs supervivents. T’agradaria haver-hi anat si haguessis nascut a principi del segle passat?
Llavors no t’atrevies a desafiar-lo i t’arronsaves d’espatlles, però al teu interior sabies que t’haguessis aventurat a anar-hi, sobretot perquè amb les teues corbes pronunciades haguessis tingut possibilitats de què aquest noi, l’actor desmesurat dels teus sospirs, es fixés amb tu. I aleshores li prendries l’amor en majúscules a la Kate Wislet... Series tu el seu primer amor, i el Leonardo Dicrapio et despullaria per a desafiar el destí i la teua vida més que ordenada, la que t’havia organitzar tota la teua família per a casar-te amb aquell home estirat i ric en diners a demanda.
Així ho desitjaves i, fins i tot, ho tenies tot pensat. Únicament deixaves volar la imaginació. Tu li haguessis deixat un trosset de salvavides per a què sobrevivís a la congelació. No eres gens egoista, no com la Kate Wislet, a qui li tens una mania desmesurada per deixar-lo morir d’aquesta forma cruel. I quan us vinguessin a buscar enmig d’aquest oceà immens, comprovarien sorpresos que hi havia algú en vida. Llavors, li agafaries fort de les mans per a guanyar-li la batalla a Neptú i cridaries ben fort:
—Aquí estem! No hi ha iceberg que se’ns resisteixi! El nostre amor és més que perdurable! I així ho hem demostrat, resistint durant varies setmanes de convivència, plena de mals moments, però irresistible és la nostra atracció recíproca...
I llavora us faríeu un petó més que romàntic, el primer de tots i de debò, per celebrar la vida i tot el que vindria després en majúscules. Potser us quedarien algunes necrosi de per vida, microcongelacions en les parts més vulnerables del cos, però la vida, que només n’hi ha una, no la perdríeu. Un cop salvats, us podríeu abocar a l’amor intens, a practicar aquestes postures fantasioses per a continuar estimant-vos. Tindríeu la joventut i tota la vida per davant per poder compartir-la.
—Ja hi tornes! Ets més pesada que un babau adolescent! I tornes a fer aquesta cara de boba que em posa tant nerviós... Mira, com avui estic de bones, et regalaré unes entrades per al cinema, a veure si surts i et distreus que falta t’hi fa. M’han explicat que han posat una sala Premium, al cinema que coneixes, aquí a la vora, al local del costat...
—M’ho dius en serio això?
—Tu ves-hi, fot el camp d’aquí, que avui es juga un partit de futbol important i no et vull veure per aquí, amb aquesta cara de tòtila. A veure si espaviles d’una vegada!
L’agafes, i et poses l’entrada a la butxaca i, mentre li jures a ton germà que arribaràs tard, perquè has comprovat que la pel·lícula nominada als Oscars d’aquest any que comencem és llarga.
Entres a la sala i seus. Et quedes meravellada davant de tanta comoditat i màgia quan veus els nous seients que han posat. Son reclinables, pots estirar els peus i també pots carregar el telèfon mòbil. També tenen una safata per tal de recolzar les crispetes i la beguda. Quina sort més gran poder gaudir d’aquest moment!
Lamentes anar-hi sola, però ben mirat, parella no n’has tingut mai. Des de la teua frustració amb l’amor platònic del Leonardo, t’has mirat la resta dels homes en recel i no li has donat cap oportunitat a ningú. I mira que ha plogut des del 1995...
Aquesta pel·lícula que avui et dignes a veure és de l’any 2024, supervivents del coronavirus ho sou tots, això ja ho pots dir ben alt i, a més, t’honra...
La nova pel·lícula de seguida t’atrapa: no saps si son les escenes gravades amb tanta gràcia amb aquesta mescla de dramatisme i situacions quotidianes desenfadades i amb un polsim de comèdia, el guió, els personatges i el bon treball dels actors principals, les escenes romàntiques i familiars, tant la música com el muntatge final t’agraden molt...
Veus? No feia falta tant d’efecte especial ni tant de recurs econòmic ni restauració per contar una història bonica, d’aquestes que emocionen, d’aquestes que seleccionen els millors moments escollits per a compartir.
En acabar-se el film, la teua fibra sensible està més que tocada. Ja t’has enamorat de l’actor masculí principal, no per la seua anatomia, sinó perquè vas aprendre aviat que l’essencial està ocult a l’interior, però fa brillar a les bones persones. Penses que t’agradaria trobar algú així, coincidir en aquest planeta amb persones que vulguin viure el moment, plenes de valors.
T’aixeques del seient i repares que tens la cara humida per alguna llàgrima que no has pogut reprimir. Mires al teu voltant i llavors el veus assegut dues files enrere. Li fas un moviment amb el cap malgrat no el coneixes de res, et causa simpatia. La seua mirada profunda et comunica que hi ha gent que no li agrada el futbol i que prefereixen anar al cinema enlloc de veure aquest partit tan important envoltats de cerveses. Que hi ha persones al món que prefereixen celebrar la vida d’una altra manera...
El mires i penses que potser sigui l’home de la teua vida, el que el destí s’ha encarregat de posar-te tant a la vora aquesta nit de principi de gener. Com encara és aviat, t’apropes i el convides a un gelat de maduixa. No fa gaire fred pel canvi climàtic malgrat esteu al mes de gener. Ell de seguida accepta, com tampoc té gens de pressa, perquè et confessa que els seus companys de pis estan amb el partit de futbol, que no caguen des que estan convençuts que guanyaran i no té ganes de tractar amb borratxos.
Observes com també té el rostre una mica humit. És un home sensible i emocional i, quan te n’adones, el rellotge de la plaça ha tocat les tres de la matinada. El temps s’ha precipitat mentre us descobríeu les vostres vides, mentre vivíeu el moment, mentre la filosofia d’aquesta pel·lícula innocent us ha acabat calant.
—Vols que et prepari una truita a casa meua per a esmorzar?
Esclates entre rialles.
—Ara que conec l’estratègia per a cascar els ous com ens ha explicat la protagonista que feia de xef, no se’m resistirà ni un —et diu.
I el cor et batega a un ritme especial en la seua companyia i el sents vibrar per una emoció diferent. Potser l’amor s’atreveix a trucar ara que ja has sobrepassat la barrera dels quaranta anys.
Comentaris
-
Vibrant d'emoció. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 17-01-2025 | Valoració: 10
Hola, bona vesprada Helena: Un relat molt intens, que expressa tota l'acció de ser feliç, perquè en la vida si ella s'havia enamorat. Les escenes són molt ben explicades. És així, ho has fet amb molta cura i acció d'amor platònic.
M'ha agradat molt.
Que passes una bona nit.
Una abraçada.
Perla de vellut. -
Arribar i moldre[Ofensiu]llpages | 15-01-2025 | Valoració: 10
Una història romàntica amb final feliç que m'ha atrapat des del primer paràgraf. Ella reviu amb escreix el que sempre ha somiat en veure la pel·lícula del Titànic, un argument que es desenvolupa amb molta naturalitat i encert. M'ha agradat!
-
Baixa autoestima[Ofensiu]Rosa Gubau | 14-01-2025 | Valoració: 10
Jo diria que aquesta passió per ser la progonista de les películes, passa a ser obsessiva per la seva manca de confiança i baixa autoestima. De tota manera també es pot interpretar com una excel.lent metàfora, de fet tots som protagonistes de la nostra història de vida.
Un bon relat Helena.
Rosa. -
La realitat a vegades és bona [Ofensiu]Xavier Valeri Coromí | 14-01-2025 | Valoració: 10
Una romàntica protagonista deleix en excés de les pel·lícules. Entra dins de la fantasia i interactua amb els personatges per després tornar a aterrar a la duresa de la vida quotidiana. De manera sorprenent, en la sala enllumendada i real, troba un amor de pel·lícula. Felicitats pel relat.
Valoració mitja: 10
l´Autor

80 Relats
317 Comentaris
38602 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96
Biografia:
Amant de la literatura, llegir i escriure. Escriptora amb molts somnis que complir. Sóc de l'any 80 i de Tortosa. Em pots seguir al meu bloc personal i bilingüe: http://helenasauras.comÚltims relats de l'autor
- El setè art i la sala premium
- Les males llengües
- Indecisions
- Inacció
- La figura de la maternitat a Corbes de sang
- L'Àngela petita
- El símbol de la lluna a Corbes de sang
- La carícia d'una rialla autèntica (Sisena i última part)
- L'enigma i l'àngel del vespre (Cinquena part)
- Una lectura que adoraves (Quarta part)
- El pilar i els girs del vent (Tercera part)
- Pensaments d'una marina profunda (segona part)
- La Carmeta i la força de viure (primera part)
- El cervell més emotiu
- La metàfora de la sang i el títol de l'obra