Cercador

El funeral de la tieta Rosa

Un relat de: Neus Marín Cupull
Aquell matí no em vaig poder masturbar. A canvi, vaig posar-me els pantalons negres de pinça, l’ocasió ho requeria, s’havia mort la tieta Rosa, que vivia al poble on estiuejava de petit.

De la tieta recordava les muntanyes, les vaques i sobretot les dones voluminoses, però no me’n recordava de com eren d’afectuoses aquelles dones de mamellots lactants, tot i que em vaig sentir una mica incòmode amb la primera abraçada i el primer frec, de mica en mica li vaig agafar el gust a les refregades. L’adolescència m’estava traint. M’estava posant calent.

De sobte, va aparèixer la divinitat vestida de negre, amb un vestit arrapat que li marcava una cintura temptadora i li ressaltaven uns pits com a taronges a punt de collir. Era la Maria. La nena de jocs d’estiu s’havia convertit en un adolescent de pits deliciosos per mitigar la meva set. Ja estava calent.

La cerimònia va començar i el maligne es va fer present. La calor xafogosa va obligar a les dones descordar-se el primer botó de la camisa i deixar entre veure les regateres humides, mentre la Maria s’adonava del meu neguit, el meu membre agafava vida. Amb una mirada maliciosa, la Maria va fer un petit gemec de desig, mentre es persignava, va mossegar-se el llavi inferior amb una clara intenció. Vaig començar a suar i a suar. La camisa la tenia xopa, els pantalons enganxats, la bragueta m’oprimia, necessitava sortir d’aquell “Viacrucis”, m’havia d’alliberar.

Em vaig amagar rere l’estàtua de l’àngel i dissimulant em vaig abaixar la cremallera, vaig deixar lliure el penis. Era de vida o mort. Vaig començar a donar-li a la maneta, entre les imatges de pits, mamelles, mamellots i el desig de la Maria de xuclar-me sencer. Primer els moviments eren lents, fins i tot tímids, però la mirada fogosa de la Maria em va convidar a sacsejar-me a bon ritme, fins a arribar a l’últim “Amén”. Un sortidor de llet va sortir a propulsió i el riure picaresc de la Maria van marcar punt final d’un desig descontrolat.

Comentaris

  • En les sabates de la Maria[Ofensiu]
    MariaM | 24-04-2021 | Valoració: 10

    Del teu relat m'ha agradat tot, el "caloret" de les senyores, la descripció de situacions compromeses per part del noi que va calent; fins el final és tot tan real que jo ja somreia com la Maria.
    Molt bo. Una abraçada.
    MariaM

  • Hola Neus Marín: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 06-04-2021 | Valoració: 10

    Gràcies per la teua visita i el teu amable comentari, al meu relat: L'ESTRATERRESTRE. Realment és així, s'ha de tenir alguna cosa de respecte a tals artefactes. M'alegre que t'haja agradat.
    Saluts i abraçada...
    PERLA DE VELLUT

  • Un funeral diferent[Ofensiu]
    Pallars | 31-03-2021

    Caram, no havia vist mai un funeral on l'erotisme agafa volada de tal manera que la tristor per la pèrdua d'un familiar queda en segon pla!
    I és que de tot hi ha d'haver a la vinya del Senyor. Força original!
    Salutacions.

  • Atlantis | 28-03-2021

    M'ha agradat el teu relat on la mort i la vida conflueixen. Diuen que els tanatoris és el lloc on més acudits s'expliquen i potser és perquè la presència de la mort ens pertorba.

    M'agrada que estigui escrit des de la veu d'un noi. Els teus relats son frescos, amens...
    M'agraden. .

  • Gràcies, Kefas[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 24-03-2021

    Gràcies, pels teus comentaris ,
    Salutacions

  • Libera me, Domine[Ofensiu]
    kefas | 23-03-2021

    Està bé.

    Un pilot de gent atabalada perquè han de refer el seu encaix amb l'univers, un oficiant que intenta convèncer que allò que el difunt protagonitza és un salt mortal per passar de la finitud a la infinitud i tu, que escampes la vida en forma de llavor. Escampes i malbarates, coi! Que no us han ensenyat a l'escola allò de l'aprofitament dels recursos naturals! Apa, seria molt demanar que en comptes de fer el potiner aixequessis els ànims dels presents amb aquella tonada tant coneguda que diu

    Libera me, Domine, de morte aeterna, in die illa tremenda. Quando coeli movendi sunt et terra. Dum veneris iudicare saeculum per ignem.

  • Gràcies, Solsona Bot[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 22-03-2021

    Gràcies, per comentar el meu relat

  • Transcendència[Ofensiu]
    Solsona Bot | 22-03-2021

    En el nostre amic se l'apareixen quasi al mateix temps la divinitat i el maligne en un espai sagrat, però no lluiten entre ells, tot al contrari, col·laboren. M'agrada la resolució del conflicte sense que aflori un sentiment de culpabilitat. Bon relat! Sort!

  • Contrast.[Ofensiu]
    SrGarcia | 19-03-2021

    M'agrada el contrast entre el dol del funeral i les activitats d'aquest aficionat a l'onanisme.
    Sembla que vulgui dir que malgrat el dolor, el sufriment i la mort, la vida continua.

  • PICARESC FUNERAL.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-03-2021 | Valoració: 10


    Hola, Neus, m'ha sorprès aquest relat molt i amb unes situacions que has descrit d'una manera molt bé i excel.lent. Amb una picaresca realment molt cuirosa.
    La frase de "un sortidor de llet va sortir a propulsió..." és molt enginyós.
    Vaja funeral de la tieta Rosa! que pau descanse.
    Enhorabona i que tingues sort.
    Saluts i una abraçada.
    PERLA DE VELLUT

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: