Cercador


Llista categories

El fum de la xemeneia

Un relat de: Montserrat Agulló Batlle

El fum de la xemeneia

L’oncle Ramón havia treballat tota la seva vida construint i dissenyant cases. Era solter i vivia en un petit àtic al eixample de Barcelona. Sempre que anàvem a veure’l, presumia de les magnífiques vistes que tenia des de la terrassa. Puc veure el Tibidabo, la Sagrada Família, el mar... que més puc desitjar? Amb ell jugàvem a dibuixar la casa ideal. Aquesta ens deia, no sols ha de ser bonica, ha de ser lo més pràctica i confortable possible. T’hi has de sentir sobre tot bé. I perquè mai t’has fet una casa de veritat per tu, li preguntàvem? Érem petits i no sabíem que l’oncle si no estava casat era degut a que la noia en qui ho havia de fer, el va deixar plantat pocs dies abans del casament provocant-li una ferida de la que només es va poder recuperar refugiant-se en la feina. Els seus nebots érem en part, els fills que no va tenir mai.

Un dia que ens va preguntar que voldríem ser de grans. Més d’un li vam dir que construíriem cases com les que ell feia. -I ja teniu clar que és el que fa aguantar una casa? Quina pregunta de fer oi? Els fonaments? Les bigues de ferro? Les totxanes ? anàvem dient nosaltres.
L’oncle amb un posat mig seriós,mig burleta, movia el cap com si no l’estiguéssim encertant. Que podia ser si no?

El que aguanta realment les cases va dir-nos, mentre amb una mà anava dibuixant una línea imaginaria enlairant-se cel amunt, és el fum que surt de la xemeneia. Aquest fum va continuar dient davant les nostres mirades de sorpresa, significa que la casa esta habitada i que conseqüentment hi ha algú que en té cura. Com expliqueu sinó que les cases en que no hi viu ningú van a poc a poc caient a trossos?

Comentaris

Afegir comentari
  • Fum de fonament[Ofensiu]
    Janes XVII | 01-04-2025

    M'agrada Montserrat la saviesa de la mímica dibuixant un fil de fum. Un oncle especial.

  • Tens raó[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-04-2025 | Valoració: 10

    Mira, quan de petit anava d'excursió amb l'avi, sempre em deia: veus aquella masia? Està habitada. Com ho saps, avi? Perquè treu fum per la xemenèia. M'hi has fet pensar i m'has tret un somriure. Una abraçada.

    Aleix

  • Bona resposta.[Ofensiu]
    Atlantis | 01-04-2025

    Una descripció molt ben escrita i un final poètic. Les cases son per viure-hi.

    Bona resposta de l’oncle Ramon.

  • La casa[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 31-03-2025

    El fum de la xemeneia, és un dibuix que ho diu tot, i les vistes privilegiades i la cura de la casa, el desig de l'oncle Ramón: Convertir la casa en una llar. Bonica imatge d'una història plena de bons records.

    Enhorabona Montserrat.

    Rosa.

  • No es fum...[Ofensiu]
    Prou bé | 31-03-2025

    ...ni foc d'encenalls el que ens regales amb els teus relats. Molt inspirat i si és inventat encara més mèrit. Si es tracta de records veritables... Sort d'haver conegut al teu oncle!
    Amb total cordialitat

  • I no seran les magnífiques vistes...[Ofensiu]
    llpages | 31-03-2025 | Valoració: 10

    les que sostenen l'àtic de l'oncle Ramón? Quina inspirada sortida, la del fum de la xemeneia! Llegint el text, et vénen ganes d'estar a la terrassa del pis i poder gaudir de la visió de la ciutat als teus peus. Un relat encertat per l'equilibri entre descriptiva i sentiments, m'ha agradat molt. A seguir regalant-nos records, Montserrat!

l´Autor

Foto de perfil de Montserrat Agulló Batlle

Montserrat Agulló Batlle

63 Relats

240 Comentaris

12958 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Afegir a preferits
Biografia:
Montserrat Agulló Batlle. Barcelona,1946


He conegut Relats en Català gràcies a la meva filla gran que, sabent la meva afició a escriure, em va animar a apuntar-m'hi.

Vaig néixer a la postguerra i recordo que a l’escola, on l'ensenyament era malauradament tot en castellà, ja m’agradava fer ‘redacciones’, algunes d’elles bastant fantasioses, segons les monges.

A la família sempre hem apreciat molt els poemes de la meva mare Mª Dolors Batlle (1910-2000). Els que va escriure de jove durant els temps convulsos de la guerra civil, transmeten amb molta força el que va representar per ella i per tants l’horror d’aquells anys. A vegades, pensant amb ella, he intentat escriure poesia, però sempre ho he trobat extremadament difícil. La narrativa és el gènere en el que em trobo més bé.

A part de relats curts he escrit dues memòries, en una explico les vivències dels dos anys en que vaig fer d’au-pair a Londres i en l’altre el dia a dia d'una joguineria de Cardedeu (El Gat Corneli).

Des de fa més de 30 anys visc a Cardedeu. Tinc quatre fills i sis nets, a qui de vegades dedico alguns dels meus escrits.

Compartir els meus relats em fa il·lusió i és alhora un repte per mi. Espero viure aquesta nova etapa com una mostra més de la meva estima per l’escriptura.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >