El colmado

és un record que es fa present. Jo també havia estat consumidor de Mirindes i de rodets, semblen temps tan llunyans! Si la vida ja passa prou de pressa, amb l'extraordinari desenvolupament de la tecnologia, encara sembla que ho faci més, que cada any hi ha d'haver novetats en els mòbils, els ordinadors, etc... No obstant, hi ha coses que romanen com sempre, impertorbables al moviment de les busques del rellotge i amb un nivell de connexió amb el lector excel·lent. La teva encertadíssima poesia n'és un bon exemple. Que no defalleixi!
Una abraçada,

Lluís

... quan ens desesperaven amb tanta pregunta, que un dia ho trovariem a faltar , que en tindríem un dolç record. Jo no recordo haver fet preguntes, malgrat que sempre en i me'n faig moltes!!
Un gran escriptor!! L'Aleix ... amb molta paciència... amb qui pregunta!
Anna

Un retorn al passat amb nostàlgia, on deixes constància del moments màgics que vas viure i com et deixen una dolça emparenta en el present.
Enhorabona per saber captar i transmetre aquest petits moments gravats a la memòria.
Una forta abraçada

A vegades penso que el temps és menys real del que creiem. Penso que són els esdeveniments que acceleren la noció del temps. Si visquéssim dins d’un esdeveniment ben espaiat de l’altre, tindríem la sensació de lentitud. L’acceleració dels esdeveniments crea la il•lusió d’un temps que ens atropella. La memòria de la consciència fa la resta, ens crea la sensació de buidor, de melangia i enyor.
M’has fet recrear esdeveniments passats en un reguitzell d’imatges i t’ho agraeixo.
Una abraçada, Aleix
Joanalvol

què és això?, què ´´es allò?, i una veu contestant, estimant-nos...Com un glop de llum banyant-nos el rostres...I encara volem més emocions...Quin regal tan gran aquest que ens han fet!!
Felicitats per tants llibres i premis i saviesa..i bondat...Gràcies per tot!!

Molt ben pillat ;)

Per els teus amables comentaris
I gracies per deixar-nos llegir
Aquest excel•lent poema
(florit de Mirindes) m’encanta
Una abraçada
Josep

....i tu ho has descrit amb uns pocs versos originals.
Gràcies pel teu comentari, així t'he pogut llegir.
Salut!

I tant, que passa el temps de pressa... molt de pressa... corre de tal manera, que aviat el que era objecte quotidià resulta estrany, el que semblava normal sembla arcaic, el que es present es converteix en passat...

El que ens pot salvar d’aquest pas accelerat és la memòria d'uns i la curiositat d'altres:
la memòria d’aquells que tenen records perquè van saber, conèixer, tocar, ser, dir, estar...
la curiositat dels que volen saber, reconèixer, imaginar que toquen, que són, que diuen, que podrien haver estat...

Et confessaré una coseta: llegint-te, m’ha vingut a la boca el sabor d’aquelles Mirindes d’un fort color taronja i gas innocent, que prenia de petita... quins records m’has despertat!

Jo també vaig intentar escriure uns versos on reflectir aquest fenomen del pas del temps: Enfiladisses

T’envio una abraçada negra i blanca,
Unaquimera

Hola, Aleix, m'ha encantat el teu poema. És breu, però extens alhora. Conté un enyor contingut vers el pas del temps; una gran estimació cap a les coses que ens han fet companyia durant molt de temps, i que irremeiablement ens van deixant.
Que diferent era aquell "colmado" d'ahir, amistós i entranyable, dels súpers d'avui, oi? I quanta més calidesa tenia el tacte del paper escrit que la pantalla de vidre...però tot canvia, i nosaltres potser també...

Tant de bo que cap criatura no hagi de dir mai "mare, què és una poesia?"

M'ha encantat llegir-te. Felicitats pel currículum tan esplèndid que tens.

Una abraçada,

Pilar