El cicle de la vida [5]: Maduresa

Centrar-te en la vida d’en Norbert passant per les diferents etapes de la vida. Fa l’efecte que ja el coneixes de sempre. Encara que un xic malenconiós, m’ha agradat aquest retall de vellesa d’un personatge que podria ser qualsevol de nosaltres.

Una forta abraçada

Relat vull dir, aquesta tauleta!

Es un relationship precios
Montse

resumida en els pensaments d'un home madur a soles amb amb els seus records.
Una vida corrent, senzilla i tranquil·la si no fos pels fills. Ai els fills...! Com fan patir! Hom es pensa que un cop els tindrà esquerats, ja haurà passat l'època de la preocupació. I no és cert.
Sempre es tenen al cap, pensant si seran feliços, si tindran tot el que els hi cal, si trobaran el seu camí.
Si almenys hi hagués la Berta... Tots dos recordarien junts i es tindrien l'un a l'altre per recolzar-se i no hi haurien llàgrimes de nostàlgia.

Ens fas viure aquesta història amb tanta realitat que els teus personatges són ja com de la família. Continuarà?

I en Norbert cada dia el tenim més atropellat, pobret. Ara els seus records se centren en l'època de la maduresa quan s'acostuma a tenir el pes fort de la família, amb l'arribada dels fills, relacions amoroses d'aquests i formacions de noves famílies.
Veig que aquesta vegada l'amic Lluc li ha fet el salt. Esperem que es recuperi, que en aquestes edats un ja comença a témer el pitjor...
I és que els anys van passant... I l'enyor de l'esposa desapareguda accentua cada cop més la solitud d'en Norbert.
Esperem el proper lliurament.

Estimat Joan, gràcies per continuar-nos explicant la història d'en Norbert, que cada vegada està una mica pitjor, ara arrossega els peus; sembla la meva mare.

Quan veus la trajectòria d'una vida, i la vas seguin pas a pas, sents una tendresa pel personatge. Aquest curs ha estat molt bé: el cicle de la vida. Em sap greu que arribi el seu final. Però quedem nosaltres que haurem de gestar nous personatges i noves aventures.

M'agrada molt com escrius, Joan!

Dilluns 23 hi ha una presentació que crec que pot estar molt bé, el dels Setze petges. Jo, si Déu vol, hi aniré, vindreu?

Una abraçada,

Materile

Un nou relat escrit, com sempre, des del cor, Joan. Aconsegueixes que la vida d'en Norbert se'ns faci propera gràcies als fets quotidians que expliques i als records tan entranyables que compartim.

Pilar

Sí, la maduresa ja acumula records. I la maduresa també rep els símptomes de l’etapa que seguirà. Biografia i futur, aquest és el meu resum del relat, escrit amb aquest sentit de la vida tan teu, tan sensible.

Aquest cap que batega i el cor que l'acompanya fent xup-xup. El repàs d'una vida en dos minuts, però que donen moltes pistes i descriuen gans vides, la vida de la família de'n Norbert, el nostre veí. La proximitat d'aquests personatges és molt càlida i agraïda pel lector. Felicitats Joan per aquesta sèrie de relats tan magnífics i enriquidors! Una abraçada.

Aleix

Continua escrivint, Joan, que jo també t'aniré llegint.
Ja som íntims amb el teu Norbert, li coneixem tota la vida, pateixo pel que podria passar el mes de maig.
Salutacions

... és la que ens contes al teu relat.
Una maduresa que ens ompli els ulls de llàgrimes, però que és la principal substància de la que ens nodrim a la nostra darrera etapa: la vellesa.
Espere llegir un relat teu d'aquesta nova etapa...
Salut!
FRANCESC