DURA DECISIÓ

Que n'és de fácil entrar en el relat i sentir molt a prop teu l'angoixa dels protagonistas abocats a passar segurament el moment més difícil de la seva vida.
L'escrit traspúa tota l'angoixa que pot ocasionar la mort d'un fill.
Felicitats

Per què serà que toquis el tema que toquis, ho fas de manera que t’identifiquis amb el tema, el personatge, la situació...
Dolorosa decisió, difícil de prendre...
—Joan—

...decisions més importants qu uns pares poden prendre, aquesta és la més dura de totes. Mentre hi ha vida hi ha esperança, cada segon hi hi noves troballes que poden fer que aquella malaltia és curi, però i el sufriment, això és l'altra cara de la moneda. Quan s'ha d'esperar per aabar prenent una desició?
En fi, fer prendre aquesta desició als pares és la cosa més dura del món.
Gràcies pels teus comentaris i una forta abraçada.

Duríssima decisió!! Crec que estem preparats per assumir la mortt dels pares, de la parella...però mai la d'un fill i, encara pitjor, haver-hi d'intervenir d'aquesta manera.
Relat molt ben treballat. Enhorabona!
Moltes gràcies pel teu comentari al meu "Don Àngelo"!

Toques diverses tecles sensibles, en aquest relat. Un cicle curt, el del fill; un turment etern, el dels pares. La teva personal literatura transmet la situació amb sentiment, amb un dramatisme delicat i elegant.
Estic content d’haver coincidit amb tu en el passeig per aquest cicle de la vida literari, Pilar; ha sigut tan agradable com alliçonador.

Un relat molt dur que obra la capsa de Pandora. És molt dolorós veure un fill patir i morir a poc a poc, però que a sobre hagis de decidir la seva mort..., és terrible!

Què t'he de dir, Pilar? Ets una de les millors relataires, i saps portar el relat suaument cap al precipici, amb contundencia. Saps donar vida aquests pobres protagonistas amagats entre ombres com si els tinguéssim al costat, jugant amb els sentiments del lector.

Fas uns relats magistrals embolcallats de poesía.

Una abraçada,

Materile

És evident que tots tenim dret a decidir quan es tracta de la nostra pròpia vida, però prendre la decisió d'allargar o escurçar la vida d'una altra persona és una situació molt compromesa.
Has tocat un tema molt colpidor. Perdre un fill és el dolor més profund que pot tenir una persona; ho he vist en pares desolats durant anys i que no han pogut mai cicatritzar la ferida.
Tens una gran capacitat per a narrar i un vocabulari molt extens. Felicitats!

que una de les pitjors coses que poden succeir a uns pares és veure la mort d'un fill. Però més terrible encara ha de ser haver de prendre aquesta dura decisió.
Aquest relat mereix estar entre els recomenats per l'editora però no sé què passa que fa ja molt de temps que sempre hi ha els mateixos.
Una forta abraçada, estimada brins.

Una història terriblement colpidora la dels pares que han de passar per aquest tràngol tan inhumà: la mort d'un fill. Has descrit aquest sentiment d'angoixa de forma tan real que he vist el dolor insuportable en els rostres d'aquests pobres pares.
Magistral la teva escriptura, brins. M'ha fet molt feliç això de compartir amb tu i molts més companys aquesta temporada de "El cicle de la vida". M'encantaria retrobar-te el dia que es faci la presentació del llibre (guardo un gran record teu i d'en Floreal- E.P.D- quan ens vam veure a L'Escala juntament amb d'altres amics relataires)
Una abraçada molt forta, Pilar.

que fàcil seria si el cervell es pogués desconectar uns instants i no fóssim conscients ni responsables dels nostres actes. Desgraciadament no ho podem fer i ens toca patir. La decisió dels protagonistes del relat és la decisió més difícil de prendre. Ho has escrit amb detall i, segur, amb el cor encongit,propi però d'una gran escriptora com tu. No és gens fàcil. Una forta abraçada.

Aleix

Tens raó, brins. Dura i difícil decisió la d'aquests pares. De vegades ja és difícil saber el què volem per a un mateix, encara més decidir per un altre.
La mort del fill... Has tractat en el teu relat la més trista de totes les morts.

Dur I ben escrit , un relat magnific
Ens llegim
Montse