Dues forces

Bona vesprada, Helena: Gràcies per comentar-me el meu poema Realça la teua ànima i la teua opinió. M'alegre que t'haja agradat.
Cordialment.

Sempre, per sempre, era un concepte que ja de ben petit, quan era escolar i feia balançejar l'incesari a la sagristia, em feia ballar el cap i rumiar perque m'imaginava una cinta que es desenrolla i malgrat sigui molt llarga, arriba a un final. Aquesta realitat material (som limitats!) es contraposa a desig de perennitat que sorgeix en la persona en determinades circumstàncies. Cal viure, doncs, el moment plenament amb més motiu!, i després (potser no abans) fer servir el cap per entendre's.

Aquesta és la paraula tabú: apatia. I afecta tots els àmbits de l'existència: les relacions, la feina, els projectes, etc... queden esmorteïts quan fa acte de presència. Per això m'ha agradat aquest text, defuig l'apatia i ànima a una vida plena. Enhorabona!

Un relat d'amor i erotisme molt elegant. Hem quedo amb l'agraïment, que sents al final de la relació. Agraïment a l'altre i a la vida.

Molt bon relat, envoltat de conscient celebració.
I també bona actitud participativa.
Agraeixo el teu comentar al meu relat.
Salutacions molt cordials.
...........

.

Bona vesprada, Helena: Estàs hipnotitzada i atrapada pel teu amor. Una prosa poètica que aplega fins al fons del teu cor. No podrà ningú separar-los.
Un relat profund i viu.
Enhorabona, Helena.
Gràcies per comentar-me el meu poema "Somniant la mar".
Cordialment.
Perla de vellut.

Doncs que la força us acompanyi per molt de temps i que sobretot el fets corroborin les boniques paraules.