Dualitat: Aigua i Foc

Un relat de: Prou bé
La neu pot ser vida. El foc duu la mort
La neu porta el fred. Pot ser vida el foc

El nen rep amb alegria
La neu que arriba del cel
No sap que a la cantonada
El que l'espera és l'infern

El foc pot ser vida. La neu pot ser mort
El foc tot ho crema. La neu nodreix les font


Presentat al RPV Dualitat. (Modificat)

Comentaris

  • vida i mort[Ofensiu]
    Atlantis | 21-12-2022

    La neu i el foc, la vida i la mort.

    Un poema reflexiu i ben rimat.

    Que passeu bones festes.

  • És difícil...[Ofensiu]
    llpages | 13-12-2022 | Valoració: 10

    mantenir l'equilibri quan tractem dualitats, però aquest és un exemple d'equilibri total. Segons com el llegeixis pots donar-li un vessant sinistre, segons com pot engrescar, una interpretació calidoscòpica que confereix una qualitat molt especial al poema. Enhorabona!

  • Ritme de vida i mort. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 12-12-2022 | Valoració: 10

    Amb un ritme de l'aigua i el foc, que m'ha tret l'atenció. Unes contraposicions de la neu i el foc. Són uns versos que porta a ser com una cançó.
    Molt original, prou bé.
    Enhorabona.
    Cordialment.

  • Breu i acompassat.[Ofensiu]

    Fa una mica de basarda segons l'entonació que li dones...M'ha semblat una mena de conjur de fetillera, suposo que el dia que fa avui plujós i fosc hi ajuda. Un conjur (poema), contundent, ver i sobretot amb uns mots molt ben acompassats. Per cert, he respost al comentari que m'has fet .... Bon Nadal!

  • Realitat[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 12-12-2022

    Un bonic poema, curt i amb versos senzills i contundents, que parlen d'una realitat indescutible. Tot té la seva part bona i dolenta. La dualitat també forma part de la vida, en tots els sentits. I tu ho has sabut manifestar perfectament.

    Moltes gràcies pels teus amables comentaris.

    Salutacions.

    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

137 Relats

1327 Comentaris

53258 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Bilder hochladen




Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com