Defensa

Un relat de: llpages
Així que el client es recolzà sobre el taulell, el dependent li xiuxiuejà a cau d'orella:
- Acaba de trucar la policia que un criminal perillosíssim s'ha refugiat a la botiga. Li prego que marxi ben decidit cap a la sortida, sense fer fressa ni dir res a ningú, m'ha entès? - i la suggerència fou obeïda fil per randa després de quedar blanc com el paper.
La cua dels que esperaven ser atesos avançà, i la següent persona va rebre el missatge que segueix:
- Estem trasbalsats, ens acaben de comunicar la mort sobtada d'un familiar molt proper, no ens en sabem avenir, hem de tancar immediatament, li faria res de tornar demà? Estem en estat de xoc, se'n fa càrrec? - i la cara de llàstima de la dependenta contagià a la seva interlocutora un estat d'ànim tan depriment que enfilà la sortida amb el cap cot i sense dir ni piu.
- Perdoni, ens han trucat els bombers avisant-nos d'una fuita de gas a l'immoble i aconsellen d'abandonar el local sense torbar-nos. Ah, sobretot, posi's aquesta mascareta i no digui res a ningú, cal mantenir la calma - i així que comunicà la urgència, el client es féu escàpol com una ànima esperitada.
El que s'apropà seguidament era a punt d'obrir la boca quan li etzibà:
- Acabem de patir un atac informàtic i el sistema no ens permet l'accés al gènere. Ens sap molt de greu, li preguem de tornar demà, si us plau; hi estan treballant, però en això de les connexions de xarxa no ens han sabut dir quan estarà llest. Ho sentim, ha estat del tot sobtat - i l'afectat arronsà les espatlles en senyal de què hi farem i se'n tornà per on havia vingut.
El següent client plantà un paper sobre el taulell amb un posat exigent, talment com si fos un comunicat de compliment inapel·lable. El dependent se'l mirà, teclejà l'ordinador i li digué:
- Aquí no en tenim, però a l'altra botiga sí; si s'afanya encara la pot trobar oberta. Marxi, marxi, que jo els truco que va cap allà ara mateix - i la pressa que li posà al cos féu el seu efecte, que agafà el paper i sortí rabent després d'exclamar un "gràcies!" sincer. Sap greu però, quan hi arribi, ja serà tancada i barrada, que temps li ha faltat per enviar-los un missatge pel mòbil, li convé guanyar temps abans no es descobreixi la mentida.
- Ara! - i premé el botó de la persiana automàtica del local, abaixant-se parsimoniosament i decidida. Objectiu assolit, s'ha acabat el bròquil.
- Algun dia ens enxamparan, t'ho dic jo... - remugà l'ajudant.
- Que no veuen l'horari penjat a la porta? És que no saben llegir? Són uns pesats, quan és hora de plegar, es plega, i prou de romanços, que sembla que s'ho diguin entre ells per amuntegar-se en una filera que arriba fins la cantonada així que les agulles marquen la fi de la jornada laboral. Al cap i a la fi, són mentides pietoses, tampoc fan mal a ningú i ens defensen de dies feiners inacabables. O no tinc raó? - i fità la cara de l'ajudant mentre se li escapava un somriure.

Comentaris

  • raó no li'n falta [Ofensiu]
    Homo insciens | 20-03-2022

    Déu n'hi do quin munt d'excuses és capaç d'inventar-se aquest dependent per fer escampar la boira als clients, i és que raó no li'n falta davant la bogeria dels clients per adquirir productes, de vegades, fins al punt, de fer hores de cua; com si s'acabés el món i allò els salves del tràgic destí!

  • tanmateix un somriure[Ofensiu]
    Carles Linares | 20-03-2022 | Valoració: 10

    el teu relat és cridant de veritat... avegades ets en un magatzem i sents la veu que diu que van a tancar daquí a vint minuts, a deu minuts, i la gent continua com si no haguessin sentit res...

  • Quin morro[Ofensiu]
    Montseblanc | 14-03-2022

    Home, una mentida de tant en tant, quan un client és molt pesat, no dic jo que no. Però això d'espantar la clientela d'aquesta manera, no se pas si tornaran mai més aquests clients... És ben bé que no són els amos aquest parell.

  • Tot sigui...[Ofensiu]
    Prou bé | 11-03-2022

    ...de plegar a l'hora. Relat enginyós i que fa somriure, que ja va bé!

    Arran el teu comentari al meu relat de la desraó de la guerra, no puc, a hores d'ara escriure res que respongui a l'esperança en el futur. Estic senzillament, aterrida i sento una profunda tristesa! La confiança en la sensatesa dels homes i en el quefer dels polítics, fa dies que va marxar camí enllà...

    Amb molta cordialitat

  • La millor defensa és un bon atac[Ofensiu]
    kefas | 09-03-2022


    Són imaginatius aquests empleats de comerç. Ho han de ser. De la mateixa manera que els clients van a la botiga a comprar coses fútils convertides en imprescindibles per una propaganda enganyosa, unes coses que tenen unes qualitats falses que els empleats han de confirmar amb arguments equívocs, els empleats poden apel·lar a la ficció per defensar el seu dret a menjar l'arròs sense covar, l'única cosa real en aquest eufemisme de la mentida que és el món d'ara.

  • L'amo i la mestressa.[Ofensiu]
    SrGarcia | 07-03-2022

    D'excuses i falsos motius per espantar la clientela no els en falten, no.
    És poc probable que el dependent sigui l'amo; tal estan les botigues, em sembla que la majoria acceptarien clients a qualsevol hora. Potser els dependents haurien de tenir més por que els enxampés l'amo o la mestressa que els mateixos clients.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de llpages

llpages

203 Relats

618 Comentaris

260434 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.