Defensa

Així que el client es recolzà sobre el taulell, el dependent li xiuxiuejà a cau d'orella:
- Acaba de trucar la policia que un criminal perillosíssim s'ha refugiat a la botiga. Li prego que marxi ben decidit cap a la sortida, sense fer fressa ni dir res a ningú, m'ha entès? - i la suggerència fou obeïda fil per randa després de quedar blanc com el paper.
La cua dels que esperaven ser atesos avançà, i la següent persona va rebre el missatge que segueix:
- Estem trasbalsats, ens acaben de comunicar la mort sobtada d'un familiar molt proper, no ens en sabem avenir, hem de tancar immediatament, li faria res de tornar demà? Estem en estat de xoc, se'n fa càrrec? - i la cara de llàstima de la dependenta contagià a la seva interlocutora un estat d'ànim tan depriment que enfilà la sortida amb el cap cot i sense dir ni piu.
- Perdoni, ens han trucat els bombers avisant-nos d'una fuita de gas a l'immoble i aconsellen d'abandonar el local sense torbar-nos. Ah, sobretot, posi's aquesta mascareta i no digui res a ningú, cal mantenir la calma - i així que comunicà la urgència, el client es féu escàpol com una ànima esperitada.
El que s'apropà seguidament era a punt d'obrir la boca quan li etzibà:
- Acabem de patir un atac informàtic i el sistema no ens permet l'accés al gènere. Ens sap molt de greu, li preguem de tornar demà, si us plau; hi estan treballant, però en això de les connexions de xarxa no ens han sabut dir quan estarà llest. Ho sentim, ha estat del tot sobtat - i l'afectat arronsà les espatlles en senyal de què hi farem i se'n tornà per on havia vingut.
El següent client plantà un paper sobre el taulell amb un posat exigent, talment com si fos un comunicat de compliment inapel·lable. El dependent se'l mirà, teclejà l'ordinador i li digué:
- Aquí no en tenim, però a l'altra botiga sí; si s'afanya encara la pot trobar oberta. Marxi, marxi, que jo els truco que va cap allà ara mateix - i la pressa que li posà al cos féu el seu efecte, que agafà el paper i sortí rabent després d'exclamar un "gràcies!" sincer. Sap greu però, quan hi arribi, ja serà tancada i barrada, que temps li ha faltat per enviar-los un missatge pel mòbil, li convé guanyar temps abans no es descobreixi la mentida.
- Ara! - i premé el botó de la persiana automàtica del local, abaixant-se parsimoniosament i decidida. Objectiu assolit, s'ha acabat el bròquil.
- Algun dia ens enxamparan, t'ho dic jo... - remugà l'ajudant.
- Que no veuen l'horari penjat a la porta? És que no saben llegir? Són uns pesats, quan és hora de plegar, es plega, i prou de romanços, que sembla que s'ho diguin entre ells per amuntegar-se en una filera que arriba fins la cantonada així que les agulles marquen la fi de la jornada laboral. Al cap i a la fi, són mentides pietoses, tampoc fan mal a ningú i ens defensen de dies feiners inacabables. O no tinc raó? - i fità la cara de l'ajudant mentre se li escapava un somriure.