De composar a compondre. [temps real de lectura: 2 minuts]

Un relat de: Joan Colom
Suposo que als qui heu tingut la sort d’estudiar gramàtica catalana i ser escolaritzats en català no us concernirà el tema d’aquest relat, però als qui hem après a escriure’l ja d’adults sí que ens afecta.

Fa molts anys que observo la freqüència amb què es produeix la confusió entre els verbs compondre (també descompondre) i composar (descomposar ja és pura invenció), molt més enllà que altres fallades usuals, com la de dir "em dono compte" en lloc de "me n’adono". Curiosament, aquest error es produeix fins i tot entre persones amb un bon nivell de coneixement de la llengua. Podent trobar a qualsevol diccionari els significats d’aquests dos verbs, prescindiré de reproduir-los aquí i em limitaré a dir que compondre té a veure amb integrar o combinar, mentre que composar té a veure amb imposar. Segurament la confusió arrenca de la major similitud ortogràfica i fonètica de composar amb "compositor" i "composició": en la multiredundant frase "el compositor composa una composició" hi encaixaria millor que compondre en "el compositor compon una composició", malgrat ser aquesta segona la correcta.

Abans de seguir, un aclariment: la dualitat composar vs. compondre no és una qüestió d’opinions, com les polèmiques de fa uns anys entre innovadors i puristes de la llengua, a propòsit de "barco vs. vaixell" o "sisplau vs. si us plau", sinó la versió incorrecta i la correcta d’una paraula. Dit això, a què treu cap ara aquesta reflexió, si fa anys que es belluga? Doncs per dues gotes que han fet vessar el got:

Fa un parell de setmanes, exactament el setze d’octubre, em va estranyar molt que un dels relataires més conspicus utilitzés composar per compondre; vull creure que va ser un lapsus. Però és que avui me n’he trobat un altre en la Introducció del llibre "Prosèrpina" (Mary Shelley, 1820), proposat per llegir i comentar en el Club de Lectura Arrancapins, de València. Aquest poc conegut drama per a infants, en dos actes, de l’autora de "Frankenstein, o el modern Prometeu", ocupa 30 de les 91 pàgines del volum; la resta és la Introducció esmentada (52 p.) a càrrec de Carme Manuel, traductora de l’obra, catedràtica de literatura estatunidenca a la Universitat de València i membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i la Bibliografia que li pertoca (9 p. de lletra menuda). M’he estès tant en la filiació d’aquesta senyora perquè veieu que qui ha comès l’error no és una mindundi.

Comentaris

  • Errors...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 04-11-2023

    ortogràfics i confusions de paraules, les llegim bastant sovint, però després de llegir tots els errors (inclús d'una catedràtica) que això sí que és greu, els aclariments i totes les explicacions que has donat, les agraeixo molt. Una cosa més apresa.

    Gràcies Joan Colom.

    Rosa.

  • espardenyades.[Ofensiu]
    SrGarcia | 03-11-2023

    Som bastants els que tenim tirada al solecisme. M'agrada molt una paraula valenciana, "espardenyà" o "espardenyada" que era el mal ús que feia un valencià que volia parlar en castellà sense saber-ne gaire, per exemple en dir "No cale patir". Ara sembla que les espardenyades han canviat de sentit i són intromissions del castellà.

  • Respostes a llpages (continuació) i a Aleix de Ferrater:[Ofensiu]
    Joan Colom | 02-11-2023

    Acabada de llegir la Introducció a "Prosèrpina", de Mary Shelley, he descobert l'error detectat en la pàgina 23 ("composar" en lloc de "compondre") repetit en dos llocs més:
    en les pàgines 42 ("MWS el va composar entre març i abril de 1820 i el finalitzà el 2 d'abril, mentre vivien a Pisa") i 43 ("A més a més, va composar una nova novela, Mathilda, que versava sobre l'incest entre pare i filla...". Això invalida la hipòtesi d'un lapsus de Carme Manuel, que cal substituir per la de desconeixement que "composar" no té el mateix significat que "compondre", cosa inacceptable per a una membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, en el Diccionari Normatiu de la qual hi figuren ambdues entrades.

    Tanmateix, la meva opinió és que aquesta Introducció ha estat escrita amb descurança, probablement per precipitació. Si no, no s'entén que una catedràtica de literatura estatunidenca sigui tan ignorant en literatura anglesa com es podria desprendre d'aquesta pífia de la pàgina 41:

    "El text original de Prosèrpina, publicat amb una altra obreta teatral per a nens titulada Midas, va ser descobert per A. Koszul el 1905, qui va preparar tots dos originals amb el títol de Proserpine & Midas. Two Unpublished Mythological Dramas el 1922 per a festejar el centenari del naixement de Percy B. Shelley."

    Òbviament, hauria de dir "... qui va preparar tots dos originals amb el títol de Proserpine & Midas. Two Unpublished Mythological Dramas el 1922 per a commemorar el centenari de la mort de Percy B. Shelley."

    Tenies raó, Aleix, quan comentaves "Ara, que aquestes errades les faci una catedràtica…".

  • Resposta a llpages:[Ofensiu]
    Joan Colom | 02-11-2023

    Com que em dius que has trobat a faltar exemples d'un verb i de l'altre, aquí tens les dues fallades mencionades en el relat:

    En el Fòrum de RC:
    "Em plau convocar a tothom qui tingui interès, ganes i temps per escriure un poema de mètrica, rima i llargada lliures, inspirat en la imatge proposada, perquè el composi i el pengi com a resposta a aquest tema..."
    En lloc de "composi" hauria de dir "compongui".

    En la pàgina 23 del llibre "Prosèrpina", de Mary Shelley, editat per Vincle en octubre de 2019:
    "... com Mary i Percy farien amb el seu propi diari quan, a la tornada el 13 de setembre, decidiren començar a composar el que seria History of a Six Weeks' Tour (1817).
    En lloc de "composar" hauria de dir "compondre".

  • Lliçó [Ofensiu]
    llpages | 01-11-2023 | Valoració: 10

    M'ha agradat el que escrius, però hi he trobat a faltar exemples d'un verb i de l'altre (bé, de compondre sí que hi ha un exemple). Jo em creia que eren sinònims, ja veus. Agraït per l'aclariment!

  • Tens raó[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-11-2023 | Valoració: 10

    Sí noi, per molts estudis que es tinguin, l’ésser humà sempre es pot equivocar. I en l’ús del Català és massa comú. Ara, que aquestes errades les faci una catedràtica… Una forta abraçada.
    Aleix

  • Purisme[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 01-11-2023

    Em sembla bé, tot i que per poder aprendre, penso que sempre hi ha d'haver un marge per l'error i poder anar-ho corregint i perfeccionant. Com bé diuen dels errors se n'aprèn. Aquesta puntualització només es refereix a les persones que com jo, mai han estudiat en català, evidentment.

    Rosa.