Bany d'amor

Un relat de: Canela fina
No volia conèixer més homes per no haver-se’n d’acomiadar, per no haver-los de dir que no els estimava.
El temps passava però ella estava al mateix lloc, no passava mai res, ja no sentia desig apassionat, no tremolava per dins. Sexe ardent, sí, però fred, glaçat el cor, buscava un cop de vent. Un vent que havia ensorrat castells, que l’havia despentinat i ara, ja no en quedava res, ni una sola pedra.
Es mirava al mirall i no s’hi veia, on era aquella dona que brillava?
La realitat no l’abandonava. El pas del temps a la cara, cada arruga nova la feia sentir més lluny de qualsevol somni. Un desert de solcs que s’estenia per la pell i també per l’ànima, colpejada pels comiats.
Tots els dies iguals, no veia per on sortia el sol ni per on es ponia, eren nit, foscor.
Va omplir la banyera, olor d’espígol, penombra d’espelmes, Aretha Franklin. Pell nòrdica, pigada, tendra. Els cabells ondulats surant damunt l’escuma. Es mirava el cos mentre el resseguia amb la punteta dels dits pensant que encara era prou bonica, tot i els anys, les estries i la flaccidesa a les cuixes.
Es reconeixia cada bocinet del seu cos que havia acaronat tants cops, gaudia agafant-se els pits entre les dues mans mentre es pessigava els mugrons, aquell punt just abans del dolor. Mossegant-se el llavi, repassava els malucs esmunyint-se entre les cuixes, sense pressa, només fregant la vulva amb una lleugera carícia. Se li va accelerar una miqueta el cor quan es va trobar el clítoris entre els dits, el va prémer, va créixer. Va ficar-se un dit, després dos, a ritme de la música, sense oblidar-se de mantenir la fricció. Va anar pujant la velocitat, movent-se en cercles, amb molta pressió, com li agradava, sentint la intensitat. Sufocada, esquitxant per la fal•lera que l’envaïa, va alliberar-se palpitant de la pressió, ofegant un gemec que va ressonar més al cor que a les parets gelades del bany.
Va obrir els ulls, olor d’espígol, penombra d’espelmes, Aretha Franklin, realitat.
I els petons? No era el mateix sense petons. Mai s’acabava de sentir satisfeta si no tenia una altra pell fregant la seva. Masturbar-se li feia créixer encara més el desig de sexe compartit.
Va obrir el Tinder, matx.
Per què li diuen amor quan volen dir sexe?
O era al revés?

Comentaris

  • Onanisme[Ofensiu]

    He restat meravellat de com rel relat de m'ha fet agradable, i lliscant com la seda. On narres un reguitzell sensacions amb les que , siguis home i siguis dona, més aviat dona!, Tots podem experimentar algun cop a la vida una vegada ratlles una certa maduresa d'edat. Fet i fet l'onanisme és una alternativa meravellosa que ens permet sobreviure sense haver de passar fam sexual o d'estima vinguda d'altri.

  • Molt bona descripció[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 21-02-2022 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el teu relat, no només les seves descripcions plenes d'erotisme de qualitat, sinó pel que planteges. És ben cert, tot ho podem substituir, menys els petons i les carícies.
    Enhorabona, per compartir aquest relat.
    Salutacions,
    Neus

  • AGRAÏT....[Ofensiu]
    jomagi | 12-02-2022 | Valoració: 10

    ...pel seu comentar. Et segueixo amb interès. Vaig de bòlit. Prometo passar-te comentaris. Una abraçada. Josep

  • La banyera d'Onan.[Ofensiu]
    SrGarcia | 12-02-2022

    Una bona i sentimental descripció de l'onanisme, on sempre s'hi troba a faltar alguna cosa, no sé per què.
    La llàstima és que la seva relació amb els homes fos tan dolenta; potser sí que és al revés. La protagonista sembla desitjar més amor que altra cosa, però mentres es consola com poc. Tinc entès que ara hi ha unes eines de molt èxit que serveixen per a situacions com la descrita.

  • o era el revés?[Ofensiu]
    Atlantis | 06-02-2022

    Un relat molt ben escrit, ple d'erotisme i amb una gran pregunta per acabar.
    He escrit un nano que deia:
    De tot puc auto-abastir-me : d’aliments, de roba, d’andròmines...-inclús de sexe- però de carícies no.que anava amb aquest sentit.

    M'ha agradat trobar-te i poder-te llegir. Gràcies per passar pel meu relat.

  • Ai, els petons...[Ofensiu]
    Montseblanc | 05-02-2022

    Sempre ens hem d'alegrar pel positiu que tenim i no pas amargar-nos pel negatiu. El sexe mai és en solitari, és amb un mateix, no hi cap la soledat. Ara, si em parles de petons, llavors... Els petons i les abraçades són insuperables. Relat ben plantejat i ben escrit, com sempre, molta sensualitat i sensibilitat.

  • Relax en català [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-02-2022 | Valoració: 10

    Doncs, clar que sí! Si no has trobat qui et fregui el cos amb una esponja, un mateix ho pot fer perfectament. Una descripció molt acurada, què fa que tots ens hi trobem en aquesta banyera. Una forta abraçada.
    Aleix

  • Amor? Sexe?[Ofensiu]
    Prou bé | 05-02-2022

    Sempre m'ha costat separar l'un de l'altre. Soc feta a l'antiga! És clar que el sexe en solitari pot ser amor per un mateix! Un relat que diu moltes coses i molt ben dites! M'agrada com descrius sentiments i sensacions.
    Arran el teu comentari al meu somiador...com que estic auto-aprenent a escriure, exploro, amb èxit O no. Aquesta vegada he volgut adaptar-me al que són els microrelats! El teu comentari anima i ajuda a millorar.
    Amb total cordialitat


  • Volia sexe compartit. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-02-2022 | Valoració: 10

    Un relat molt tendre i apassionat. Aquest bany de sexe és molt profund i satisfactori, però no té l'amor que volia en aquell moment.
    Molt original i m'ha tret molt l'atenció.
    M'alegre d'haver-te llegit de nou. T'has perdut molts relats meus. Et recomane els tres últims, quan pugues. Gràcies, companya de lletres.
    Saluts i una abraçada.
    PERLA DE VELLUT

  • No ho sé pas[Ofensiu]
    kefas | 04-02-2022

    Conec molta gent que ha palpat el sexe i no conec ningú que hagi palpat l'amor. Aquí tenim una primera i crucial diferència per poder distingir-los. N'hi ha d'altres, però si continuo, em sortiria un relat i no és el cas. Escrius molt bé.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Canela fina

Canela fina

48 Relats

291 Comentaris

57864 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Sempre he tingut la necessitat d'escriure, m'allibera.
Generar emocions en l'altre em fa sentir bé, per egocentrisme possiblement o potser per altruisme, m'agrada que la gent del meu voltant se senti a gust. Ves a saber...
Per cert, penso continuar utilitzant accents diacrítics, em declaro insubmisa a la nova normativa