Converses de petons

Un relat de: Canela fina
Recent estrenat el novembre, de fet ni tan sols això, era un 31 d’octubre al matí que ens vam trobar just a l’entrada del bosc. Un dia assolellat, llum que feia la mirada neta, amb un somriure tímid va sortir de la furgoneta, una tassa de cafè a les mans. M’esperava inquiet, tant o més que jo.
Vam seure a la llera del rierol, algú havia posat unes pedres amb tota la intenció d’encetar-hi una conversa, ens vam mirar als ulls i la fressa dels pins es va calmar. Fluents les paraules, ens respiràvem l’harmonia que suggerien els cossos, gestos de complicitat, connexió.
Havia anhelat tant de temps trobar aquella pau que em semblava impossible sentir-me així altre cop, parlàvem sorpresos perquè era fàcil, molt fàcil, el diàleg. Aclaparada, em resistia a creure que els astres s’haguessin alineat per regalar-me aquell moment, per regalar-me la seva companyia, per tornar a bategar.
Silencis còmodes. Va passar un ramat d’ovelles. Riallades. Un ciclista ens va sorprendre buscant-nos la pell de l’esquena amb les mans fredes i vam entrar a la furgoneta. La música va silenciar els ocells i apaivagar els gemecs que vindrien tot seguit.
Nua al seu davant, em contemplava desitjós sense atrevir-se a prendre’m per por de no trencar el moment, el vaig besar convidant-lo a acaronar-me la pell esborronada, no sé si de fred o pel desig boig que sentia. Va omplir-se les mans, tan grans com eren, amb les meves sines, recollint-les amb tendres besades. Vaig asseure-m’hi damunt, dansant-li la música, dansant-li l’amor, sentint com la passió creixia just per sota el melic.
Foll, va obrir-me les cames per assaborir-ne els regalims de sexe, em masturbava enèrgic, observant cada palpitació, generant l’èxtasi catàrtic que provocaria una brollada a la seva cara.
Dreta, agafada a la porta, em mossegava el clatell recollint-me els cabells amb una mà i amb l’altra, agafada per la cintura, em penetrava. Envestides salvatges, accelerats, brams de plaer, vam acabar encenent un foc de combustió espontània.
Volar, vam volar, molt alt, fins on els pins acariciaven el cel que s’havia tornat roig de passió.
I els dies es van fer clars i les nits, també.

Comentaris

  • Brutal[Ofensiu]
    Jep Boix Frias | 27-12-2020 | Valoració: 10

    És brutal. És preciós. Té força i goig.
    Els sento cridar de vida, de poesia.

    Dies clars. Nits lluentes.
    Després, viure espanta gens i morir ho fa molt menys.
    Gràcies pel teu comentari.

  • La importància de la boca en les converses[Ofensiu]
    kefas | 25-11-2020

    Ben escrit, que ja és molt, amb tots els ingredients per fer vibrar gairebé totes les cordes de la sensibilitat. Llàstima que, com acostuma a passar en aquesta mena de relats, en posar-hi foc s'evaporin les persones.

  • Quina sort![Ofensiu]
    Tanganika | 22-11-2020

    L'espai, preciós, pel rierol, sobretot. I pel regal que és llegir-ho.

    TGNK

  • llàstima[Ofensiu]
    Atlantis | 22-11-2020

    Llàstima de tots aquests comentaris que omplen la pàgina...

  • Un relat en plena natura[Ofensiu]
    Atlantis | 22-11-2020

    Un relat en plena natura i ple de passió. Com són els teus.

    Feia temps que np passava per relats i m'he aturat a llegir el teu, que sempre en gaudeixo..

    Espero que estiguis bé, pel que sembla si, sempre escrivint.

  • Una altra sensació que triomfa[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-11-2020 | Valoració: 10


    Aquestes converses de petons que vas descrivint, em fan sentir tantes sensacions d'unes expreriències que has viscut en aquesta tardor. M'ha impressionat molt com descrius els besos i l'acció total del desenfrenat desig.
    Molt bon relat, Canela fina.
    Saluts i una abraçada
    PERLA DE VELLUT

  • Petons[Ofensiu]
    Montseblanc | 18-11-2020

    Un cop més, un relat ple de desig, on la naturalesa hi té una part important, però el protagonisme és pels petons i la passió desfermada. Bona manera de passar la tardor, que de vegades mossega per inocular tristesa, vet aquí l'antídot.

  • Un altre pessic...[Ofensiu]
    Akeron343 | 18-11-2020 | Valoració: 8

    ...de vivència, com una pinzellada ràpida, escrit amb lleugeresa, amb víscera.
    Noto que no t'atures en l'instant com altres vegades, com si les paraules maldéssin, ansioses, per arribar a l'embestida apassionada, a la combustió alliberadora.
    Com sempre, lectura que es pal·ladeja en una revolada, excitant, explícita.

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Canela fina

Canela fina

42 Relats

227 Comentaris

43882 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Sempre he tingut la necessitat d'escriure, m'allibera.
Generar emocions en l'altre em fa sentir bé, per egocentrisme possiblement o potser per altruisme, m'agrada que la gent del meu voltant se senti a gust. Ves a saber...
Per cert, penso continuar utilitzant accents diacrítics, em declaro insubmisa a la nova normativa