Un cop de vent

Un relat de: Canela fina
Intentant esborrar el passat amb glops de cervesa. No funciona. Cada empassada em situa just al mateix lloc, al seu costat.
Se m’esborrona la pell pensant la seva olor, sento la seva veu damunt la meva pell, com em retira els cabells de la cara per besar-me les parpelles. Com l’he arribat a estimar... tant de temps per ara, de cop, esvair-se tot.
Ho vaig saber quan va deixar de mirar-me als ulls, se n’havia anat ja, molt lluny de mi, ni que fos dins meu ja no hi era. Cos present ment absent. Adéu amor, per sempre.
I ara aquí, sota l’escuma de la cervesa, em sento sola, tinc fred.
Un cop de vent obre la finestra, fulles de faig inunden la sala omplint-la de tardor. M’obliguen a mirar fora, com si la natura m’enviés un senyal: mira fora, mira fora...
Recullo les fulles de terra amb compte, no vull que es trenquin, són fràgils. Les fico en un flascó de vidre, el tapo, hi poso una etiqueta on hi escric: mira fora. Somric.
Em poso l’abric, passejar m’anirà bé. Camino sense ordre, pels carrers buits, el vent m’embolica els cabells, faig cap a la vora del riu sense adonar-me’n, agafo un còdol i jugo a fer-lo rebotar a l’aigua. Al tercer llançament coincideix amb el rebot d’algú altre, miro al meu voltant per descobrir amb qui estic iniciant un joc.
_Què hi fas aquí?
_El mateix que tu suposo. Et trobo a faltar.
Sento el cor desbocat quan ell s’apropa cap a mi, amb les mans fredes m’atrapa la cara, em mira i diu:
_Saps que estimes algú quan el mires als ulls i penses que hi podries caure dins i hi series feliç.
Garbuix de pensaments, emocions contradictòries, no entenc on durà aquesta declaració sobtada, em deixo portar, em deixo besar.
L’estimo. El desitjo. Sense pensar, impulsivament, m’assec damunt seu i ens abracem fort, molt fort. Petons apassionats, ens busquem la pell sota els abrics, m’agafa fort els pits i em pessiga els mugrons, gemego. Em moc damunt seu, sento com s’endureix desitjosa mentre m’hi refrego, amarada d’excitació em trec els pantalons però em deixo les calces posades i només les enretiro per deixar-li pas. Llisca suau dins meu, com un retrobament de sexes que també s’enyoren, s’acoblen, inicien la coreografia d’una dansa que recorden bé. M’agafa les natges per acompanyar el moviment, els pits fugint de la camisa a mig descordar, l’estiro pels cabells per enfonsar-li el cap just entremig, esbufecs.
El ritme s’intensifica, l’olor de riu s’ha rendit a la imposició d’una aroma exquisida de sexe ardent, n’omplim la llera de melosos rierols que flueixen descontrolats cames avall. Accelerada la respiració, esquenes arquejades, tremolós l’estómac quan creuem la mirada i just allà dins, s’uneixen el blau del meu cel i el negre del seu, explosió de colors.
Silenci.
Cap dels dos sabem què dir, cap dels dos sabem quin serà el demà, ho deixem així, aquí, a la llera del riu amb una mirada plena d’amor.
Agafo un còdol i el faig rebotar, al seu costat en rebota un altre.
Me’n vaig per on he vingut, no miro enrere. Una frase em ressona a la ment: mira fora, mira fora...
Observo on comença el riu, no ho veig i tampoc on acaba, potser és simplement això, seguir-ne el curs.
Em poso una cervesa, amb molta escuma i somric.


Comentaris

  • Mira enfora[Ofensiu]
    aleshores | 08-07-2020

    Mira enfora; per fer camí, si és en cercle, que sigui,de fet, una espiral.
    Si bé el sucre o altres coses dolces, és útil en la vida, ho és encara més, diria jo, algú camina al teu costat, aquí ets útil. Cap a on?
    De retorn a l’origen. Però en espiral, més amunt d’on érem en nàixer.

  • Gaudir del record [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-07-2020 | Valoració: 10

    Recordant entre l’escuma de la cervesa i el record. Un preciós relat de sentiment, passat i present. M’ha agradat molt les frases curtes i el desenllaç. Una forta abraçada.
    Aleix

  • Gràcies...Canela Fina.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-07-2020

    Gràcies Canela Fina, pel teu amable comentari al sonet "Goig d'Àngel", en el qual m'has contestat "GRÀCIES", per haver-te llegit el teu relat... però no m'has dit alguna cosa determinada sobre el meu "sonet"... Bé, se t'habrà despitat, pense jo.
    Una abraçada... i fins a l'altra... PERLA DE VELLUT

  • així és.[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 30-06-2020 | Valoració: 10

    Cos present ment absent.Ment plena,present ple.Guaitem fora i ens veiem dins.Mirem dins i trobem el tot. Va bé sommniar. Ser nins sovint. I aquests xarrups de vida mentre riu avallens durà a la mar

  • Tènue i sensual[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 28-06-2020 | Valoració: 10

    Quina bellesa de relat ens has regalat, Canela fina. És tan tènue i sensual que les seues accions semblen poesia. M'ha agradat tan plenament que et regale un bes en la distància i una abraçada tendra.
    Aquestes frases m'han agrada al màxim:

    - Sento el cor desbocat quan ell s'apropa cap a mi, amb les mans fredes m'atrapa la cara, em mira i diu...
    - Garbuix de pensaments, emocions contradictòries, no entenc on durà aquesta declaració sobtada, em deixo portar, em deixo besar.

    Una salutació i cuida't.
    PERLA DE VELLUT

  • És amor[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 26-06-2020 | Valoració: 10

    Això, eixe trobar-se a faltar, eixa tristor de la pèrdua i el gaudi de l'encontre és l'amor. No trobem a faltar a ningú que abans, fins i tot simbòlicament no hem perdut, ja siga perquè se'n va a la faena o a comprar i després el rebem amb eixa angoixa, mare del benestar, mitjançant l'amor entre les dos angoixes.

    M'ha agradat, l'únic és que estàveu fets l'un per a l'altre i ho heu deixat anar, llàstima.

    Un abraç des del barri de Russafa de Valéncia.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • preciós[Ofensiu]
    Atlantis | 22-06-2020

    Un relat ple de poesia tal com expliques l’entorn i el mateix acte sexual...

    “Saps que estimes algú quan el mires als ulls i penses que hi podries caure dins i hi series feliç”
    “s’uneixen el blau del meu cel i el negre del seu, explosió de colors”.
    Ressalto aquesta dues frases que les trobo precioses...i potser sí que això és l’amor.

    No sé si és un somni, a mi m’ho ha semblat, (que més dóna).

    L’he trobat preciós,

  • Com sempre...[Ofensiu]
    Akeron343 | 22-06-2020 | Valoració: 10

    ... vas desgranant sentiments que he viscut, fas fluir el relat amb la lentitud u la dolçor del riu a la plana i ens portes de la ma a transitar pel teu interior...
    M'encanta com descrius, m'emocionen els sentiments, m'exciten les accions.
    Moltes gràcies pel relat.

  • bucòlic[Ofensiu]
    Nil | 21-06-2020 | Valoració: 10

    Un relat eròtic, sensual, i que alhora toca molt la vessant sentimental de la persona. Trobo que tot ell està trenat amb molta cura, sense caure en futilesa o la fraseologia gratuita i grollera. Està sembrat d'imatges bucòliques, aferrades a la natura, d'una genialitat que s'encomana, com ara replegar fulles i atresorar-les dins d'un pot de vidre. Gràcies per fer-nos participar en totes aquestes sensacions..., Nil.

  • Erotisme i poesia[Ofensiu]
    SrGarcia | 20-06-2020

    La intensa poesia present en relat fa que tota la part eròtica agafi sentit.
    Suposo que aquesta és la diferència entre erotisme i pornografia o sexe gratuït.
    Tu no caus en això, la descripció de l'acte sexual està ben justificada.
    Un relat molt bonic, eròtic i poètic.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Canela fina

Canela fina

41 Relats

243 Comentaris

41436 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
Sempre he tingut la necessitat d'escriure, m'allibera.
Generar emocions en l'altre em fa sentir bé, per egocentrisme possiblement o potser per altruisme, m'agrada que la gent del meu voltant se senti a gust. Ves a saber...
Per cert, penso continuar utilitzant accents diacrítics, em declaro insubmisa a la nova normativa